Pablo Abraira després de ser la veu de varis grups en la seva joventut, va començar una carrera en solitari que només amb el primer disc, "30 de febrero", ja va fer història! Però lluny de parar de cantar - ens va donar una col·lecció de més de 10 àlbums i innumerables concerts- també ens va demostrar ser un magnífic actor en diferents musicals que el van consagrar com un dels grans de la música espanyola, aquí, i sobretot a Sud-Amèrica.

Dit això que tothom sap, voldria explicar com va néixer la meva connexió amb en Pablo. Va ser una nit després d'un concert del Patxi Andión, a qui vaig anar a veure amb el meu amic i gran artista, Emilio José. Acabat el concert em va portar a una sala de Madrid que es deia Buda i allà vam trobar al Pablo i me'l va presentar. No recordo molt de què vam parlar, però sí que recordo que va tenir l'amabilitat d'anar al seu cotxe i regalar-me el seu CD "Abraira ahora" i dedicar-me'l amb aquestes paraules que diuen molt d'ell: "Para mi amigo Joan. Espero que lo disfrutes tanto como yo grabándolo. Un abrazo enorme" Signat el 29-3-2011 al Buda. Aquella nit ja vaig veure que era una gran persona, un home agraït i molt amic dels seus amics. Des de llavors he mantingut un contacte telefònic amb ell durant anys i ara em fa feliç que, gràcies a això i al meu amic Josep Maria d'El Club de la Cançó, el puguem veure cantar aquí a Manresa i gaudir de la seva música.

Joan Torrent Viñas
Melòman i col·leccionista.

Pablo Abraira va néixer a Madrid l'1 de juliol de 1949. Va obrir els ulls a aquest món dins d'un taxi, el que duia a la seva mare des de casa seva, al barri de Salamanca, a la Maternitat. De ben petit la seva padrina el portava als concerts de música clàssica al teatre Monumental i amb set anys ja cantava a l'escolania del seu col·legi de jesuïtes. Després, d'adolescent, va descobrir els Beatles i el rock i amb uns amics van formar Los Surcos. Més tard entra com a cantant a un grup més sòlid, Los Grimm. Amb ells, el 1969, va gravar el seu primer single. Després en gravaria un altre amb Frecuencia, i allà acabaria la seva primera etapa musical abans d'anar a la mili el 1972. A la tornada, en plena eclosió dels cantants melòdics, algú li va proposar encarrilar la seva carrera com a solista i la providència va posar al seu camí al compositor Rafael Pérez Botija. Ell va ser l'autor de les seves primeres cançons i els seus més grans èxits. El 1976 va treure en single "O tú o nada" i es va situar al número 1 de les llistes. arribant-li la popularitat de cop. El 1977 va arrasar amb "Gavilán o paloma" i va aparèixer el seu primer LP, "30 de febrero", el seu disc de referència. El 1978 publica "Visiones" i el 1979 "Ciudad dormida". Al seu quart disc, "Vida" (1981) hi apareixen sis cançons escrites pel mateix Pablo Abraira i s'hi poden escoltar les veus d'Ana Belén, Luz Casal i Camilo Sesto. Els següents discos són "Cuarto creciente" (1983), "Taller de sentimientos" (1986), "Casualidades" (2000), "Abraira ahora" (2003) i "30 de febrero 2006" (2006). En paral·lel a la música, Pablo Abraira va demostrar des de ben jove unes bones dots d'actor debutant a una obra titulada "Personajes" i el 1980 va participar a "Lovy", el primer musical espanyol. El 1982 va encarnar al Ché en la reposició de la versió espanyola del musical "Evita" de gira per Amèrica. I el 1984 va ser el Crist de Jesucristo Superstar (que havia protagonitzat nou anys abans Camilo Sesto) en una reedició que es va estrenar a Madrid i també va recórrer diversos països sud-americans. De nou al teatre, el 1994 va ser Polpoj a l'obra "Marat-Sade" amb la companyia del Centro Dramático Nacional, i més tard va participar a "La màgia de Brodway" al Teatro Lara de Madrid.

Amb anades i tornades, Pablo Abraira mai ha deixat els escenaris, prodigant-se especialment a Sudamèrica. Avui ens sentim afortunats de poder-lo tenir a El Club de la Cançó l'any que celebrem el nostre 25è aniversari. Ens porta "A solas con Pablo Abraira", un concert intimista en el que desgranarà una selecció del seu repertori acompanyat al piano per Jaime Zelada.