Apropar-te, per a conèixer, a un músic cantautor, implica endinsar-te i fer-te amb les seves composicions des de les lletres, doncs quasi sempre la melodia actua com a suport de la paraula.

En el cas de l' Albert Fibla, penso que és un cantautor militant de la vida que no pas un desertor, per la qual cosa les seves cançons esdevenen una crònica de la quotidianitat que pren volada en accions com: transitar, decebre, tornar a aixecar-se i estimar.

La seva forma de llegir la vida, i d'aquí extreure'n sensacions i sentiments, el porta a que les seves siguin unes cançons tremendament descriptives, podent-se visualitzar per una banda paisatges exteriors que perden la seva anòmia des del "nosaltres" i per altra banda paisatges interiors on hi alenen: paraules, mirades, sentiments, temporalitats i temences.

Diria també que les seves composicions arrenquen de la millor tradició de la cançó d'autor italiana lligada als festivals Tenco i que podrien representar: Pagani, Vecchioni, Conte, Ciampi, alhora que també de la cançó francesa que podrien representar: Brel (l'Albert ha versionat "Ne Me Quitte Pas") , Brassens, Ferré, etc

Finalment, i parafrassejant a Joan Isaac, a partir de la seva cançó "Fer cançons", diria que per a l'Albert Fibla fer cançons "és desig, és combat, és la gran solitud quan despullo curió l'infinit ".

Joan Ramon Saura
Director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida.

L'Albert Fibla va venir a aquest món el 18 de juny del 1968. Com explica a la seva pàgina web, "va néixer a Badalona, va ser nen a Castellfollit de Riubregós i es va fer un home a Barcelona". El seu germà Pere -que ara és sacerdot- va ser qui més el va motivar a estimar la música i amb qui va aprendre a tocar la guitarra, tot i que el que de debò li agrada és cantar, de manera que la guitarra li serveix tan sols com una complement. Des d'un bon principi va tenir uns gustos força eclèctics i va rebre moltes influències diferents, però va ser també a través del seu germà que va descobrir els cantautors i que va admirar d'una manera especial al Serrat i al Llach. Posat a encarrilar el seu futur, l'Albert Fibla es va decantar pel periodisme i un cop acabada la carrera va estar treballant durant deu anys -va entrar-hi el 1992- a la revista "Don Balón". Més tard del 2001 al 2005, a RAC 1, convertia en cançó l'actualitat esportiva ("El cantasports") i després va seguir fent aquesta mateixa tasca a dues emissores més: a COM Ràdio entre el 2005 i el 2010 i a Catalunya Ràdio la temporada 2008-09. Encara actualment treballa des de fa uns cinc anys a la pàgina esports3.cat i també al teletext de TV3, fent el "minut a minut" dels partits del Barça.
Des del 2002 l'Albert va voler donar més protagonisme a la seva faceta de cantant i va engegar una carrera intensa que hores d'ara ja li ha reportat un sòlid bagatge. Pel que fa als premis va començar guanyat dues edicons del concurs "Èxit", presentat pel Salvador Escamilla (1999 i 2001). Al 2004 i al 2006 va obtenir el premi "Cerverí" a la millor lletra de cançó en català i al 2008 el premi Enderrock a la millor cançó de l'any per votació popular. Al 2009 va ser distingit amb el premi dels Amics del Teatre Zorrilla que s'atorga anualment a un badaloní vinculat amb la cultura.. Pel que fa a la seva discografia, des del 2004 fins l'any passat, ha anat publicant un disc cada dos anys i hores d'ara en té ja quatre al mercat: "Senzill" (2004); "El vals de la ingenuïtat" (2006); "El món es mou" (2008) i "En directe al Barnasants" (2010) enregistrat en la seva actuació al Teatre Zorrilla de Badalona el març d'aquell any. En aquest seu disc en directe hi reuneix una selecció de cançons dels seus tres discos anteriors acompanyat per uns músics provinents del món del jazz, que les vesteixen amb un embolcall que les fa sonar com si fossin noves. Juntament amb la seva discografia pròpia ha participat també en dos discos col·lectius: el disc de la Marató del 2005 on interpreta "No em deixis, no", una versió en català del clàssic de Jacques Brel "Ne me quitte pas" i el disc "Homenatge a Lluís Llach", del 2007, on participa amb una recreació de la cançó "Madame". Des de fa molts anys es manté fidel a alguns locals de Barcelona on se'l pot escoltar cantant cada setmana, l'emblemàtic "Mediterraneo", al carrer de Balmes,129, i el "Lunátic". Aquesta nit, i coincidint amb el desè aniversari de El Club de la Cançó, l'Albert Fibla es presenta acompanyat a les guitarres per Josep Traver i Joan Tena, un vell amic del Club a qui sempre ens agrada retrobar.