Les noves tecnologies i més concretament internet, igual que l'alcohol, s'han de prendre amb moderació, segurament que quan no se'n fa un ús responsable trobem molts punts criticables que torben els grans avantatges que ens aporta la xarxa. Entre aquests avantatges, jo considero de gran interès les xarxes socials, que ens apropen als amics perduts per entremig del temps, i encara millor, ens dóna l'oportunitat de conèixer-ne de nous i sentir la proximitat dels que estan lluny sense sortir de la teva habitació. En una d'aquestes xarxes socials a la que sovint hi vaig, com si fos un "bistrot" de moda, i on podem saber de les novetats dels amics encara que faci una eternitat que no els haguem vist, vaig rebre una invitació per afegir-me al grup d'admiradors de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien. El nom em va encuriosir de seguida. Sóc un gran admirador de les lletres de Jacques Brel, i tot i que la meva preferida és "La chanson des vieux amants", "Ne me quitte pas" no està gens malament. Vaig demanar al Déu Google, que em donés informació d'aquest grup, i lògicament, no em va fallar. Em va donar un primer senyal en forma de vídeo, "Je t'aime", i clar, vaig quedar enamorat, no és per menys. Em va sorprendre com un grup tan jove aportava una gran qualitat al ben assortit panorama musical, amb uns arranjaments vitals i una complexitat sonora que passa per diversos estils, des de la "chanson" francesa fins al jazz. Però encara hi ha una cosa més que fa que l'Anna Roig i l'ombre de ton chien sigui un grup que els fa desmarcar-se: la interpretació. Cada cançó és una petita obra de teatre, el talent que demostra Anna Roig per a la interpretació, passant amb una vertiginosa facilitat d'un registre a un altre segons les necessitats de la cançó, demostra que no hi ha res deixat a la improvisació, no hi ha lloc per a l'atzar, tot està mil·limètricament preparat, cosa que evidentment l'espectador agraeix. Sentir-los és un plaer, però veure'ls... veure'ls us asseguro que és massa.

Vicenç Zumajo
Escriptor i poeta

L'Anna Roig va néixer el 21 de desembre del 1981 a Sant Sadurní d'Anoia. El fet que la seva mare sigui francesa explica ja d'entrada la relació de l'Anna amb aquest idioma que ve a ser com la seva segona llengua i que ara marca l'originalitat de la seva obra. Pel que fa a la seva relació amb la música cal dir que ja de ben jove s'interessa pel saxo i el piano i toca amb el combo de l'Institut, però el que de debò la faria decidir a dedicar-se al que ara està fent seria el descobriment de la cançó francesa. Després d'haver estudiat Educació musical a la Universitat Autònoma de Barcelona, se'n va a França, concretament a Lió, amb una beca Erasmus, i és en aquella etapa quan coneix de prop "la chanson" i els seus grans intèrprets. Després de dues estades de tres i quatre mesos amb sengles beques Erasmus, es queda a viure a Lió durant dos anys, el 2004 i el 2005, treballant al Conservarori Municipal en un projecte d'ensenyament amb les escoles. Estant allà va descobrir que a Villeurbanne, una ciutat de les rodalies, hi havia una Escola Nacional de Música on es podia aprendre cançó, des de fer cursos d'escriptura fins a posada en escena, i s'hi apunta a fer un any d'interpretació. Va ser llavors quan va aprendre a compaginar la seva afició al teatre amb el seu interès per la cançó, i el resultat d'aquella experiència és fa ara ben palès en les seves actuacions. Estant encara a Lió anima al seu amic Magí Batalla -també de Sant Sadurní i antic company al combo de l'insitut- a formar un grup, i ell s'encarrega de trobar la resta d'integrants. Des de llavors fins ara segueixen sent els mateixos: Anna Roig a la veu, Magí Batalla a la guitarra, Carles Sanz als teclats, Ricard Parera a la bateria i Carles Munts al contrabaix, tots del Penedès, dos de Sant Sadurní i tres de Vilafranca. Al 2006 es presenten versionant les cançons franceses que els agradaven, amb un repertori definit només pels seus gustos personals. Llavors es deien simplement "L'ombre de ton chien". Més tard l'Anna va anar creant les seves pròpies composicions i al maig del 2009 van treure amb aquest material propi el seu primer disc. Un CD amb el mateix nom del grup, que des de llavors va passar a dir-se "Anna Roig i l'ombre de ton chien". El disc els el va "fabricar" una editorial sense que això els suposés cap lligam amb cap discogràfica, i a partir de la seva aparició i d'alguna actuació destacada com la que van fer al Mercat de la Música Viva de Vic, el seu èxit ha estat fulgurant. En poc temps la seva cançó "Corro sota la pluja" va rebre els premis Cerverí i Carles Sabater i ara, fa ben poc, acaben de ser proclamats per la crítica com el grup revelació de l'any en els premis Enderrock. Amb tot, la seva millor promoció ha estat i segueix estant el boca-orella.
Ana Roig i l'ombre de ton chien ens presenten avui un concert amb les cançons del seu disc i algunes versions de cançons franceses de les que interpretaven en la seva primera etapa.