Ara que tot sovint ens devoren èxtasis de dolor, ara que ens corromp la compravenda de quasi tot, ara que és temps de no fer cas de veritats absolutes, ara que els arqueòlegs ens confirmen que encara no som humans, ara, més que mai, ens fa falta un pacte amb la Bellesa.
Si sembla que algú ja s'ha conxorxat amb la Bellesa, aquest algú és Luís Eduardo Aute, qui actua a manera de xaman perquè gairebé la puguem palpar. Pintor, cineasta, escriptor, cantant, poeta, paraulaaddicte i malabarista dels mots , sap aprofitar una llibertat absoluta per usar en cada obra el mitjà i la tècnica que s'adigui amb el que vol aconseguir, i si no existeix la tècnica que el pugui satisfer, va i se l'inventa, com en el cas de les boligrafies, de les estereografies o de les animacions. En qualsevol cas, la Bellesa va unida a la sensualitat que fa emanar de la confrontació entre les paraules, en el cas dels poemes o de les cançons, o entre les imatges en el si d'un film; del lliscament del carbonet sobre el paper, del pinzell que traça voluptuositats sobre el llenç (que moltes vegades no són pas exemptes de dramatisme)... Al final, resulta que Eros ens rescata de l'altre costat del mirall, perquè ens sentim reflexats en una obra amb la qual fem una libació mútua.
Des d'aquell llunyà passeig amb l'amor i la mort (després, successivament: amb l'amor i la vida, amb l'amor i el dubte, amb l'amor i la ràbia) fins al recent giralluna d'ales i bales (cançons); des del sentiment a flor de pell i els deliris d'amor fins a les videografies d'una "metamorfosis amortal" i el gos de Frida Kalho anomenat Dolor (cinema); de les armonies en ocres i grisos fins als taronjats i blaus (pintura); dels poemes dedicats a la matemàtica del mirall fins als petits grans pessics dels "poemigas" (poesia)... Aute ha anat trenant un complex (i amplíssim!) animari (si li manllevem una autodefinició), tot un món de referents, de variades metàfores, de jocs de paraules, de rics descriptors tant del somni com de les situacions més quotidianes, a vegades amb forma romàntica, d'altres com a al·legat, ara amb luxúria i després amb la finor d'un batec d'ales, sovint ordint-ho amb ironia i cert escepticisme, sempre experimentant al dictat dels seus sentiments i filtrant la bellesa de les seves percepcions. Exclama en el seu "poemiga" "Recreo": "Qué mayor Creación para un Creador que ser creado por su propia criatura". No hi ha dubte: les seves criatures d'alguna manera el creen i recreen als nostres sentits i, si més no, evoquen aquest Aute tan necessari, imprescindible, essencial, ànima / animal, animal u, animal dos, animal poètic...

Albert Macià Virgili
Periodista cultural

Luís Eduardo Aute neix a Manila el 13 de setembre del 1943. El seu pare era català i portava vint-i-quatre anys treballant a Filipines ; la seva mare era filipina d'ascendència espanyola. Els primers estudis els va fer en anglès en un col·legi selecte de Manila. Als onze anys la família torna a Espanya, amb una petita escala a Barcelona abans de traslladar-se definitivament a Madrid. Abans que la música la seva primera afició va ser la pintura, fent la primera exposició individual als setze anys. També des de ben aviat comença a escriure poemes i es queda fascinat pel cinema. Pintura, escriptura i cinema seran tres diferents formes d'expressió que anirà cultivant sempre. Els seus primers intents seriosos amb la música els va fer a l'època del seu preuniversitari, arribant a integrar-se en dos conjunts de l'època, Los Tigres i Los Sonor. En el seu temps de mili -que va fer a Barcelona-, la que seria la seva dona li va presentar a la seva amiga Massiel, que el va animar a escriure més cançons com les que havia fet amb els Sonor. Va ser a l'acabar el servei militar que Aute es va plantejar escriure cançons que aportessin idees noves, però no pas cantar-les. Així el primer dels seus èxits, que va interpretar Massiel, va ser "Rosas en el mar". Al cap de poc el convencien perquè cantés ell mateix i així enregistrava un disc single amb l'"Aleluya nº 1". Aquestes dues cançons van ser de les més escoltades de l'any 1967. L'"Aleluya" fins i tot va ser versionada en anglès, aconseguint fer-se un lloc a les llistes d'èxits dels Estats Units. Al 1968 el seu primer L.P. En vindrien dos mes i un parèntesi de cinc anys de silenci discogràfic però amb la presència de les seves cançons en la veu de la Rosa León. Al 1973 reprenia la publicació de discos i al 1983 gravava el directe "Entre amigos" (amb Joan Manuel Serrat, Pablo Milanés i Silvio Rodríguez), que el consagraria definitivament com un dels cantautors espanyols més populars. Amb la seva última revisió de velles cançons "Auterretratos 2", doble CD aparegut recentment, la seva discografia suma 28 discos de llarga durada. Cal afegir-hi algunes recopilacions i un disc-homenatge, "¡Mira que eres canalla, Aute!" amb cançons seves versionades per diferents artistes. Esmentar, ni que fos breument, la seva activitat com a guionista i director de pel·lícules, citar les seves exposicions o parlar sobre els diversos llibres de poesia que ha publicat, excediria de bon tros l'espai d'aquesta ressenya. Ara hem de dir que, corresponent molt generosament a la nostra invitació, l'Aute ens va proposar fer un acte inusual com és un recital de poesia amb alguns dels seus poemes. Una idea que ens va entusiasmar i que avui podrem gaudir en aquesta sessió extra dintre de la nostra programació. Ve expressament, i d'una manera totalment desinteressada, per recolzar l'activitat de El Club de la Cançó. Amb aquest gest l'admiració que sentim per ell depassa la que ja li teníem com a artista.