El Jofre va néixer a Barcelona el 21 d'agost de 1978 i quan només tenia quinze dies els seus pares ja se l'emportaven cap a Madrid de gira amb el Serrat. En aquell temps el seu pare, l'enyorat Josep Mª Bardagí (ja per sempre més "el mestre Bardagí"), formava part del grup habitual que acompanyava al cantant del Poble Sec, amb qui sempre va tenir una relació d'amistat molt intensa. Ho era fins al punt que el Serrat va ser el padrí del Jofre i ell considera la família Serrat com si formés part de la seva pròpia. La vinculació del Jofre amb la música no va ser per una qüestió vocacional sinó gairebé per força i molt abans que s'hi dediqués d'una manera seriosa ja havia interpretat "jingles" publicitaris per a diversos anuncis com els dels patés La Piara o els dels iogurts Danone. Encara podem escoltar la seva veu infantil en un cor de nens al disc dels Falsterbo "Falsterbo-Vint anys" (1987) i en la cançó "Malson per entregues" del disc de Joan Manuel Serrat "Material sensible" (1989) on fa el cor final amb la Maria Serrat. Es dóna el cas que ara, en el disc "Mô", el Serrat ha dedicat una cançó al pare del Jofre, "Capgròs", on recupera les veus del Jofre i de la Maria en l'actualitat.
Als 13 o 14 anys el Jofre Bardagí fa les seves primeres cançons i als 16 va escriure la que esdevindria el seu major èxit, "Els teus ulls glaucs". Llavors encara no s'imaginava liderant un grup de renom. Tot va ser casual i inesperat: un bon dia es forma un grup per a una festa d'un company d'institut; el seu cosí Lluís Alsina -més tard guitarra de Glaucs- no s'atreveix a cantar i el truca a ell, la cosa funciona i el grup es consolida. Sonava bé i es van decidir a cantar per bars interpretant versions. Més tard el seu cosí fa cançons pensant en el grup, ell hi afegeix les seves i neix Glaucs, amb un repertori propi però sense deixar mai de fer versions. Glaucs publica el seu primer disc al 1996, al 2002 fan l'últim concert i al 2003 apareix el seu darrer disc d'un total de cinc. La sortida de Lluís Alsina del grup va precipitar la seva desaparició però els altres components tenien ganes de continuar i, dos mesos després, de les cendres dels Glaucs van néixer els Nut. Al 2004 Nut publicava "Catorce melodías bailables y una que no", un disc gravat a Buenos Aires on el Joaquín Sabina hi cantaba una cançó dedicada al Josep Mª Bardagí, "Mátanos de risa", amb lletra d'ell i música del Jofre. A Catalunya, aquest disc cantat en castellà va rebre un veto de facto i es pot dir que va ser totalment ignorat. Ara el Jofre, sense abandonar els Nut i pensant en un futur disc del grup, emprèn l'aventura de publicar en solitari un CD que és previst que aparegui el proper mes d'octubre i que es titularà "Jo faig cançons". El defineix com un disc fet amb els seus amics i per als seus amics, un recull d'històries personals expressades amb total sinceritat i on no hi ha cap cançó que no parli dels seus sentiments reals. Algunes d'aquestes cançons ja s'han pogut escoltar abans a Manresa, al Bar Abbey Road, on el Jofre s'hi sent com a casa i on ha cantat amb una certa freqüència. Precisament en aquell local va ser on es va enregistrar una actuació que apareixerà en el DVD que acompanyarà el disc. Les cançons d'aquest primer treball en solitari i algunes de la seva època anterior bastiran el repertori que ens presentarà aquesta nit a El Club de la Cançó.