Xavier Baró va néixer el 1954 a Almacelles. En el despertar de la seva inquietud musical hi va tenir molt a veure el Grup de Folk i, d'una manera especial, el Jaume Arnella. Sota aquesta influència va iniciar la seva carrera l'any 73 amb el grup Camps de cotó, dedicat de ple a la cançó tradicional catalana. Després d'aquesta primera etapa que s'extén fins ben entrada la segona meitat dels setanta, el Xavier Baró s'endinsa en noves experiències musicals formant part de diversos grups entre els quals cal destacar Tagomago on composa, canta i també toca multiples instruments (guitarra, piano, llaüt). La música de Tagomago beu de diverses fonts, des del folk fins a la música psicodèlica, passant pel rock. A principis dels vuitanta els seus interessos es decanten més cap el rock i amb el grup Primavera Negra es professionalitza i durant pràcticament deu anys actua per tot Espanya i grava dos elapés ("Primavera Negra" i "Flores encendidas"). A principis dels noranta pren la decisió d'independitzar-se i es presenta artísticament com a Xavier Baró però cantant encara en castellà i mantenint-se en els paràmetres musicals de Primavera Negra. El que sí que canvia és el contingut del seu repertori i des de principis dels noranta fins al 98 es dedica a investigar en el folk castellà. És el que ell en diu la seva "època nòmada", uns anys que es passa cantant per arreu d'Espanya, "des de Galícia fins a Andalusia". D'aquella primera època en solitari en queden tres discos: "Blues de las muescas" (1993), "Mundo primitivo" (1995) i "Sentado en la lenta atmósfera de la confusión" (1997). A partir del 98 el Xavier Baró experimenta un canvi personal i també musical recuperant les seves arrels i tornant al català. Des de llavors ha publicat tres CD's: "Cançó de l'udol" (1998), "Deserts" (2000) i "Xavier Baró canta Arthur Rimbaud" (2002), en un recorregut que va des de la recreació de la música tradicional fins la cançó d'autor, tot passat pel sedàs d'una personalitat que algú ha titllat de "fosca i introvertida". En el seu darrer treball dedicat a Rimbaud hi aflora la seva formació cultural francòfona (i francòfila) forjada durant els seus anys d'adolescent estudiant a l'Alliance Française de Lleida. Un temps en el que, de la mà del seu admirat Jaume Magre -director de l'Alliance i agitadaor cultural en els anys més difícils-, es va amarar "de l'aire fresc, de la poesia, de les idees i dels moviments que hi havia a l'altra banda dels Pirineus" i es va convertir en un devot de la literatura i la música francesa. El passat desembre, i dins del cicle "En concert", el Xavier Baró havia d'actuar a El Sielu però la neu li ho va impedir. Avui El Club de la Cançó ha volgut recuperar aquella oportunitat frustrada de veure'l a Manresa i es complau en presentar un cantautor d'una personalitat singular i captivadora.