El club de la cançó em demana, ai cony, quatre paraules, no saben el que fan, estan bojos aquest romans...

En Raül. En Raül és un barret de flor castany, una nota discordant en mig de la pluja, l'organista ambulant, menjar amb les mans, un piano.

Un matí, la branca d'una olivera ens despertà, tots dos amb el badall a la boca, el cafè amb llet i l'ampolla d'aigua. D'ençà que el tinc per amic, sopo a casa pujant les escales blanques, faig festa a la finestra del balcó, despullo una flassada, escolto un disc dedicat, poscavourià d'ànima. (Que si, que en aquest tros de paper, el quart de pàgina que em toca, tindria que escriure una anècdota, un acudit, un conte. un tros de vida, una paràbola, una estança, però es tant el que em lliga que abuso de les comes.)

Raül, ets, amic, el barret, el disc, l'aniversari a casa, amb el pare al taüt, el pare a casa.

No sé si ets conscient, a Navàs plovia tant que la carretera ens remullava, del que fas quan dediques una cançó a una germana o del dia que a una ermita anaves fluint tot esperant les flautes, de l'agulla que em clavabes al compartir un desig i veure com tot, al jardí aflorava. Ací, com a la presentació, arribo blau, sense camisa de ratlles i sense casc perdo el compàs lluitant, com tu, per les coses que estimes.

Conec a molta gent, algun inclús m'importa. Gràcies, company, per la tonada, per les estones. Amb tu, Al caient de la nuesa, la música continua, com el somnis, travessant murs, viatjant, creant estances.

Gaudiu, si us plau, del seu somriure, del nou repte que treure un disc suposa.

Joan Lluís Sagués
Escriptor

Raül Benéitez Casañas va néixer a Sabadell el 27 de setembre del 1978. El pare, artista pintor, és de Sabadell i la mare de Setmenat, però ben aviat van traslladar-se a Castellbell i el Vilar on el Raül va viure dels 6 als 18 anys. Des dels 18 viu a Manresa. Als 9 anys ingressa a l'Escolania de Montserrat on rep una acurada educació musical especialment en piano i flauta travessera sense oblidar, per descomptat, la veu. És també un temps de creixement personal i de gires amb l'Escolania per escenaris d'arreu. Acabada aquella etapa va continuar els estudis al Conservatori de Manresa, aprofundint en diverses disciplines i sortint-ne com a professor de flauta travessera. Estudiant al IES Bages -l'actual Guillem Catà- crea amb altres companys el grup Males Llengües. El Raül n'és el cantant i el compositor i amb ells grava una maqueta i un posterior disc "Ei...!" (Picap 2004) que obté un cert ressò a Catalunya. Però la seva experiència musical més intensa li va arribar de la manera més imprevisible amb un grup de rumba. Tot va començar quan al Conservatori va veure l'anunci d'una companyia de ball flamenc que buscaven un flautista. Era el quadre de ball de la Lourdes Jiménez, de Sant Fruitós de Bages, i entre els seus músics hi havia l'Antonio Borjas i el Joan Garcia, "Johnny", dels Remendaos.Un dia el van convidar a veure'ls actuar al pub Calo, de Sant Joan de Vilatorrada. "Tú eres un Mozart, ¿por qué no te vienes a tocar con nosotros?", li van dir. Era el 1999, i allà va néixer una amistat per sempre i una història musical que el va dur a trepitjar escenaris de tota Espanya, a compartir cartell amb artistes de la talla dels Estopa, Kiko Veneno, Mártires del Compás, José el Francés, Delinqüentes... i a enregistrar una maqueta "Remendaos" (2002) i dos discos: "Carrera a la Luna" (2003) i "Los Mandamientos de Gallape" (2006). Al 2006 va comprendre que l'activitat que duia amb els Remendaos era incompatible amb el seu treball com a professor de música i va decidir deixar el grup... però es va enrolar en un altre. Va entrar a formar part dels Sherpah substituint al seu germà, que era el cantant i se n'anava temporalment a viure a Irlanda. Durant un temps el Raül canta amb Sherpah i també composa les cançons. Posteriorment, amb el retorn del seu germà, passa a fer les segones veus i a tocar-hi la flauta i el saxo. Amb Sherpah grava el disc "Caravana" (2009). Paral·lelament a tot això composa cançons que va guardant en un calaix potser per cantar-les en solitari algun dia. Amb una d'elles, "Ara és tot" guanya al 2006 el premi Lacetània promogut per la delegació d'Òmnium Cultural al Bages. Finalment, l'abril del 2010 s'estrena com a cantautor acompanyant-se ell mateix al piano al Cafè-Teatre Voilà!. El mateix any presenta el seu primer disc, "El dia del mag". El 2016 publica "Quatre llunes i una arcada", i aquesta nit, en la seva segona actuació a El Club de la Cançó ens descobrirà les cançons del seu proper CD, "Al caient de la nuesa", acompanyat pels músics Toni Romero i Carles Tatjé.