He vist actuar el Rogelio Botanz dues vegades, les dues a Madrid, al Café Libertad 8, un local petitíssim, sempre ple d'activitat i de caliu, que s'ha convertit en una mena de Meca dels nous cantautors. La primera vegada va ser fa poc més de tres anys. Algú me n'havia parlat molt bé i el vaig anar a veure amb tota la curiositat però també amb totes les reserves amb les que solem anar a escoltar qualsevol artisa que ens és desconegut. En vaig sortir eufòric, amb la sensació d'haver fet un gran descobriment però amb la frustració de pensar que no seria fàcil tenir gaires oportunitats de veure'l més a prop de casa ni de tenir notícies de la seva carrera. Al novembre de l'any passat jo era de nou a Madrid, aquesta vegada amb dos amics més, i la casualitat va fer que el Rogelio actués de nou una d'aquelles nits al Libertad 8. Els meus amics no és que siguin uns apassionats de la cançó però es van deixar convèncer per anar-hi. Al poc de començar els vaig veure tant o més bocabadats que jo. L'encanteri que irrdiava el Rogelio des d'aquell minúscul escenari creava un clima de comunió amb el públic com no recordo haver-lo vist gaires vegades. Dono fe d'haver vist dues noies amb llàgrimes als ulls deixant-se endur per l'emoció i dono fe d'haver vist pujar a l'escenari dos espontanis per cantar a cor amb el Rogelio la tornada d'una cançó en basc mentre altres, que deurien ser-ne fidels seguidors, l'entonaven des dels seus llocs. I això a Madrid!. I confesso també que recordo algunes altres noies escoltant-lo absortes en una actitud d'innegable devoció, cosa que em va fer entendre, ves per on, que aquell cantant que a mi em semblava d'un físic discret, a part de ser un enorme artista, era un gran seductor. Quina enveja!. Acabada l'actuació els meus amics estaven impressionats, en vam parlar molta estona i ens vam prometre que faríem el posible per poder veure el Rogelio Botanz a Manresa. Avui, el Pere, el Vadó i jo ens sentim molt feliós d'haver-ho aconseguit i ens fa molta il.lusió pensar que aquesta nit podeu disfrutar a El Sielu tant com ho vam fer nosaltres aquella altra nit de novembre al Libertad 8.

Josep Mª Oliva
Membre de El Club de la Cançó

Rogelio Botanz va néixer a Legazpi, a Guipúscoa, l'any 1956. Fa més de vint anys que viu a Tenerife i és allà on trobem les seves primeres referències musicals. Se l'ha definit com a cantant basc/canari i de fet en les seves cançons s'hi manifesta el seu lligam amb els dos pobles. Les seves primeres cançons les grava l'any 85 en el disc col·lectiu "La nueva canción canaria" on participen, entre altres, els canaris Pedro Guerra i Andrés Molina. Amb ells acabaria formant el grup Taller. Aquest grup, a banda de ser una de les formacions canàries més populars dels últims anys, va ser també un lloc d'encontre d'artistes tan diferents però alhora amb tantes coses en comú com el Natxo de Felipe (d'Oskorri) cantant en basc o el Ruper Ordorika cantant en guanche, passant per l'Aute, el Sabina, el Víctor Manuel i l'Ana Belén, o els cubans Silvio Rodríguez i Carlos Varela i l'uruguaià Quintín Cabrera, entre molts d'altres.

Arriba l'any 92 i el grup Taller viu una diàspora que més tard coulminarà amb la revelació de Pedro Guerra com una de les veus més importants, si no la més, de la nova generació de cantautors. És llavors quan Rogelio Botanz emprèn el seu propi camí i ho fa tant cantant en solitari com amb el seu grup &...(puntos suspensivos). Per norma general, a les illes actua acompanyat pels deu músics de la seva banda mentre que a la penínusula s'hi sol desplaçar ell sol amb la seva guitarra. Cal dir que a &...(puntos suspensivos) s'hi agermana la música feta amb instruments del folklore canari amb altres d'elèctrics en una peculiar formació. Amb ells el Rogelio va col.laborar en la base rítmica que acompanyava el Pedro Guerra en la banda sonora de "Mararía" i en el seu penúltim disc "Raiz". Entre les actuacions del Rogelio Botanz acompanyat per aquesta banda cal destacar la seva participació a la 5ª edició del macrofestival Atlántica compartint escenari amb artistes com Rita Marley, Hijas del Sol, o Jarabe de Palo, per citar-ne alguns, i algunes sortides a l'estranger, com les que a l'any 98 els va dur a cantar a Pretòria, a Sudáfrica, i l'any 99 a l'Havana. Al Rogelio Botanz se'l pot veure freqüentment cantant sol amb la seva guitarra a locals madrilenys com Libertad 8, Suristán o Radio Onda Latina. Un parell de cops l'any es trasllada a la península per actuar amb tota la seva banda a ciutats com Madrid, Bilbao o Múrcia. Després de treure en solitari un disc amb cinc cançons que va tenir una distribució molt limitada, espera treure'n properament un que està gravant ara i que es titularà "Tierra".