La poesia i la música de l'Eduard, va arribar a les meves mans fa una dotzena d'anys. Un amic tornava d'Olot amb la cinta d'un grup que sonava molt per Girona i se'n parlava molt bé, es deien Zitzània. A la primera escoltada s'endevinava que darrera d'aquella veu especial s'hi amagava tot un personatge, un bohemi descarrilat, que buscava consol amb les paraules i la música, tot explorant i cuinant paradisos perduts i realitats paral·leles amb un llenguatje i manera de fer molt pròpia. Aquella maqueta es titulava "Orquídies i ortopèdies" i va ser trist acceptar, més tard, que aquell grup s'havia dissolt i que l'esperat disc potser no s'arribaria a fer mai. Així doncs vaig guardar la cinta molt bé.
Van fer falta uns quants anys per tornar a escoltar altre cop cançons d'en Canimas. El projecte Zitzània, va intentar reflotar, amb una nova banda i, finalment, un primer disc anomenat "La peixera dels Tòtils" sortia de les profunditats. El disc respirava Canimes però musicalment no navegava del tot en la mateixa direcció i si, a sobre, sumem les grans dificultats que tenen els grups i autors nous per obrir-se camí, l'equació no donava el resultat esperat. Poc després Zitzània tornava a desaparèixer.
Avui descobrirem algunes de les cançons del seu darrer treball "Canimas i rebentes". Aquesta vegada el firma en solitari però envoltat de col·laboradors. Potser per això aquest disc és tant especial i personal. Ha estat una grata sorpresa veure que l'Eduard ha recuperat la seva essència. Sobretot perquè ens dóna l'oportunitat de gaudir d'algú que té molt de talent i moltes coses per ensenyar encara. És un disc exquisit, ple de bones intencions, vibracions i climes, on la poesia de l'Eduard camina orbitant lliure pel seu univers.

Natxo Tarrés
Músic. Del grup Gossos

A la seva web oficial, hi ha una mena de presentació biogràfica on ell mateix se situa al món partint de la seva procedència. Per entedre el context cal saber que el seu avi matern era d'Amer i que per mot popular la seva casa era coneguda com cal rei. "Sóc fill de la reina d'Amer, que era perruquera i ara té mal d'esquena, i d'en Salvi, que era escrivent a la fàbrica d'embotits de Sant Feliu de Pallerols. De l'avi Joan no cal parlar-ne, perquè era rei. I de l'avi Jaume se'n pot dir que era expòsit i carboner. Jo havia de ser astronauta, però m'estimava més cantar i crear universos paral·lels imaginaris." Fent-ho menys literari, podem dir que l'Eduard Canimas va néixer a Sant Feliu de Pallerols el 6 de juny del 1965, i segueix vivint a la mateixa localitat gironina. A començaments dels vuitanta va començar a bregar-se artísticament amb el grup de teatre experimental ACIC-Teatre, a Girona. Pocs anys després, entre el 1984 i el 1985, va iniciar-se com a cantant versionant gent com el Sisa, el Pau Riba, el Lou Reed o el David Bowie per bars de Girona, acompanyat pel seu amic Adrià Puntí. Al 1991 va crear el grup Zitzània. Primer van produir una maqueta ("Orquídies i ortopèdies") que va tenir un cert ressò entre els cercles més propers i després, al 1997, amb una altra van guanyar el concurs de maquetes de la revista Enderrock. Tot seguit van publicar el seu únic disc, "La peixera dels tòtils", que van presentar al Mercat de la Música Viva de Vic en un concert a la Plaça Major Al cap de poc Zitzània es desfeia i l'Eduard Canimas començava a cantar en solitari. Va ser al mateix 1997 quan es va donar a conèixer en la gira Acústic Acic. Després seguiria estudiant teatre mentre feia alguns concerts esporàdics amb el Gerard Jacquet i el Roger Mas. Al 2001, amb un grup multidisciplinar, va presentar l'espectacle P.V.C (Poesia visual catalítica), una performance que englobava cançó, teatre, dansa i circ, a la sala gironina La Planeta. Finalment, al 2003 editava el seu primer disc en solitari "Canimas i rebentes" i la seva cançó "Merry Christmas" obtenia el Premi Cerverí per votació popular a la millor lletra. Amb aquest disc l'Eduard Canimas es va guanyar la consideració d'altres artistes com Sisa o Pau Riba, que van participar també en la seva gravació, i de la crítica especialitzada que el va rebre com una autèntica revelació dintre del grup de cantautors "arrauxats". Des de llavors ha actuat en diverses sales de Catalunya, de vegades acompanyat per alguns amics seus com Pau Riba, Sisa, Adrià Puntí o Pascal Comelade. El segon disc de l'Eduard Canimas és cada dia més aprop