El Santi Carulla és fill d'aquella generació dels 60, que a partir del moviment del rock and roll que va néixer als Estats Units, i especialment de l'Elvis Presley, va transformar el panorama musical. A conseqüència d'aquell fenomen, també aquí, i molt especialment a Barcelona, van sorgir una infinitat de conjunts. Los Mustang, amb el Santi al capdavant, es van situar ben aviat entre els més destacats. Van saber diferenciar-se de la resta versionant, amb una gran qualitat, els èxits internacionals del moment, i van destacar especialment per les seves adaptacions de les cançons dels Beatles, amb unes veus i una instrumentació úniques. A les botigues de discos d'aleshores Los Mustang estaven a un lloc preferent, sonaven a tothora a les emissores de ràdio i sortien a TVE de manera recurrent. Si s'haguessin pogut mesurar com ara les xifres d'audiències...

En aquells temps de glòria, en Santi, amb Los Mustang, va passar moltíssimes vegades per Manresa i suposo que molta gent el recordarà, com jo, d'haver-los vist a la Pista Castell, que en aquella època era tot un referent musical. Per la meva vinculació amb el CB, el club de bàsquet propietari de la Pista, vaig tenir l'oportunitat de veure-hi actuar grans artistes (Mustang, Sirex, Diablos, Bravos, Canarios...). I fins i tot, i gràcies a ser "de la casa", de poder compartir amb alguns d'ells alguna copa de cava i un tall de coca en alguna berbena, una cosa que avui seria impensable.

De vegades, quan passes pel davant del que queda d'aquella Pista Castell desballestada, et venen els records d'alguns d'aquells músics que hi van passar, com el Santi i els Mustang. Llavors evoques amb nostàlgia les vivències que hi vas tenir i sents que van ser com un regal.

No sé si a aquella generació se'ls ha fet justícia pel que van representar i representen encara, però aquí, Santi, et reconeixem. Per a nosaltres ets un luxe i et fem una mica nostre per tot i per tant.

Endavant sempre, Santi, i sempre jove.

Jordi Fainé
Va ser membre de la junta directiva del CB Manresa / Pista Castell

Santi Carulla va néixer a Barcelona el 28 de maig del 1942. La seva fascinació pel Cliff Richard, els Shadows i l'Elvis Presley, és el que va dur a la música. I va començar ben jove. L'any 1960 es va incorporar com a cantant al grup Los Sirex, quan els Sírex estava format només per tres instrumentistes. Al 1961 deixava aquell grup (ocupant el seu lloc el també incombustible Antoni Miquel, "Leslie"), i va estrenar-se com cantant de Los Mustang quan els Mustang, quina casualitat, era també un grup instrumental de dues guitarres i un baix. Triomfar només els va costar un any. Al 1962 fitxaven per la casa EMI i editaven el seu primer disc. La clau de la seva popularitat va consistir en cantar en espanyol els èxits internacionals del moment; això i fer-ho d'una manera impecable, és clar. "500 millas" (1962) va ser la seva cançó de presentació. Després vindrien altres èxits traduïts de l'anglès, el francès, l'italià... i molt especialment una selecció de cançons dels Beatles. Per deferència de la seva casa de discos, que era la mateixa que la del grup de Liverpool,els Mustang publicaven les cançons dels Beatles en castellà abans que la seva versió original sortís a Espanya, de manera que molta gent d'aquest país, la primera versió que sentien era la seva. Les xifres de vendes ens donen una mesura del seu èxit: que cap dels seus discos (tots de quatre o dues cançons) va baixar de les 25.000 còpies venudes, i del single del "Submarino amarillo" en van despatxar 130.000. Després de una dotzena d'anys frenètics, el 1973 van treure el seu últim disc de la primera època i al 1975 van fer una aturada en la seva carrera. Van reaparèixer al famós festival "Hasta luego, cocodrilo", celebrat al Palau d'Esports de Barcelona al juny del 1978, al costat de Los Sírex, Los Gatos Negros i Los Cheyenes. A partir d'aquell moment van tornar a l'activitat i l'aparició l'any 1980 de LP "Los jóvenes", i molt especialment aquella cançó, versió d'un gran èxit del Cliff Richard, els va rellançar a la fama. Després d'aquell LP van publicar tres discos més (recopilacions a part), l'últim dels quals va ser un doble CD, "40 aniversario", publicat el 1999 on van comptar amb la col·laboració de col·legues de luxe: el mateix Cliff Richard, Luís Eduardo Aute, Dúo Dinámico, Richard Anthony, Dyango i Jimmi Fontana. Un any més tard, el desembre del 2000, els Mustang van fer el seu últim concert a la sala Sutton de Barcelona. L'any següent, el Santi Carulla, tal com havia anunciat, va seguir cantant, ja com a solista, les cançons que van omplir quatre dècades de la música en aquest país. L'any 2005 va publicar el seu únic disc en solitari fins ara, "Escápate conmigo". El vam tenir a El Club de la Cançó el 2014 i avui torna amb un format ben especial: cantant en la intimitat de la Sala Petita del Kursaal sobre la música pregravada d'uns músicls invisibles.