"Es blat quan vola es separa des gra" són les primeres notes que cantava Cris Juanico a "És blau es fester", el primer disc de Ja t'ho diré del que l'any vinent farà 30 anys de la seva publicació. Des de llavors hi ha tota una generació -que ara calcem entre els 35 i 45 anys- que associem al cantar salat amb la veu d'en Cris. Tots tenim la nostra veu salada interior. Una generació, per exemple, en Tomeu Penya, una altra els Antònia Font. I és que vam cantar moltes cançons dels "ja tu", fins que el 2003 van plegar veles.

I des de llavors hem tingut Cris. Hem vist un tastaolletes en el bon sentit de la paraula que no s'ha conformat només amb el rock. Ha "tunejat" el cançoner menorquí, ens ha cantat clàssics jazzístics, ha cantat amb veu baixa amb els Menaix, ha viatjat al món infantil amb el drac Tabaluga, ha creat la seva pròpia discogràfica, la seva llibreria... Un Cris amb cares molt diferents però sempre amb la seva empremta. El seu segell personal. I és que ens calen molts Cris. Cada cop que em descobreixo un artista de les Balears o el País Valencià em dic allò de "tan a prop i tan lluny". Atrevim-nos a descobrir veus com l'Anna Ferrer, la Joana Gomila o Petit i reivindiquem la història posant en valor noms com Guillem d'Efak. És una realitat innegable que hi ha un mar que ens separa però una llengua i una cultura que ens enriqueix. Ja que, per ara, el "puente" que deia la cançó és inviable, creem autopistes de cultura. Fem circular artistes d'un costat cap a l'altre. Ciutadellencs a Xàtiva, manresans a Maó, bunyolencs a Sant Antoni de Portmany... Fibra cultural.

Marc Riera
Periodista i militant cultural (Manlleu)

Cris Juanico Alzina va néixer el 23 de febrer del 1967 a Ciutadella de Menorca. De família de músics -pare i germans-, va tenir una formació autodidacta. Va iniciar-se com a guitarrista amb un grup de pop rock, Caca's Power. I quan el 1986 va formar-se el grup Ja t'ho diré i el Cris va ser amb ells des del primer moment fins a l'últim concert, el 27 de desembre del 2003. Primer hi tocava la guitarra i a partir del 1989 hi va aportar el segell personal de la seva veu. Els Ja t'ho diré van gravar sis discos. Un d'ells, "Un ram de locura" va ser premiat com a millor disc de l'any 1998 de Ràdio 4; també van rebre el Premi Ramon Llull per ser un referent de Menorca a fora de l'illa. Abans que els Ja t'ho diré posessin punt final a la seva trajectòria, l'any 1999, el Cris, juntament amb el Toni Xucla i el Juanjo Muñoz (de Gossos) van crear Menaix a Truà. El grup, encara en actiu, porta enregistrats cinc discos, quatre d'estudi i un CD+DVD en directe. Com una experiència puntual, Cris Juanico va formar part també l'any 2000 de La Banda Impossible, un grup de vida molt efímera on també hi havia, entre altres, el Lluís Gavaldà (Els Pets) o el Natxo Tarrés (Gossos). També el 2000, juntament amb el Toni Xuclà i el Jimmy Pinyol, van fundar el Campus Senglar, que amb el temps ha esdevingut el Campus Rock, unes colònies musicals amb diverses seus per a la formació de nous artistes.

Va ser el 2004 quan Cris Juanico es va llançar a l'aventura de cantar en solitari. El seu primer disc es titulava "Memòria" i era un recull de cançons populars de Menorca interpretades en clau de pop-rock. Més tard va publicar "Jocs d'amagat" (2005), el seu primer disc amb cançons pròpies. Després van venir "Vola'm a sa lluna" (2006) i "Tot de mi" (2008), dos discos sobre clàssics del jazz amb lletres en català adaptades per ell i amb l'acompanyament de l'orquestra de jazz del Taller de Músics. El 2010 torna amb un disc amb cançons pròpies, "Pedres que rallen" i el 2011 publica "Dues pedres". L'any 2013 treu el disc "Un món de nadales". El 2015 publica "F(a)usta" i el 2017 "Tretze cançons desordenades + Tretze peces retrobades". I finalment, aquest any passat, ha publicat "Viu", un disc ple de reflexions vitals lligades a la seva illa de Menorca. I és sobre aquest disc i sobre el repertori de tota la seva carrera, en grup i en solitari, que Cris Juanico ha bastit l'espectacle "Salpols" que aquesta nit estrena gira justament aquí, al Club de la Cançó, on ja va actuar l'any 2005 i on ha cantat també, en tres ocasions (2002, 2009 i 2018), formant part dels Menaix a Truà. En el concert d'avui, Cris Juanico (veu i guitarra), es presenta acompanyat per la Blanca Coll al violí i pel Joan Solà-Morales al contrabaix.