|
Avui tenim al Sielu un grup d'aquells que deixen petjada. Van enregistrar el primer disc l'any 1976, el segon el 77 i el tercer el 78. Tres discos en tres anys. Bona collita!
En Jordi Fàbregas, en Ton Rulló i en Miquel Estrada, tots tres havien format part del col·lectiu La Roda (una mena de Setze Jutges). L'any 1972 en Jordi va deixar la seva carrera en solitari, es va associar amb en Ton i en Miquel, i van passar a ser els COSES. Influïts més pel rock que pel folk tenien una sonoritat innovadora i es van fer un lloc en el món de la cançó. Van plegar l'any 1979.
Els COSES tenien moltes coses a dir: coses que fins llavors no s'havien dit amb "consciència de classe", i molt menys de la manera que ells les deien, a l'estil Raimon, és a dir amb energia, amb to de denúncia i veus de profetes rebels, carregats de raons.
Per a les lletres les seves cançons bàsicament es van valer de tres fonts: en primer lloc del recull Poesia popular política del segle XIX, que havia fet Joaquim Marco. "Au, jovent!" n'és l'exemple més emblemàtic. En segon lloc, de nombrosos poemes de Martí i Pol, i d'ell van prendre el títol del segon disc, Ara és demà. Per cert, COSES van ser dels primers de divulgar els versos del poeta quan l'escola i la universitat l'ignoraven.
I en tercer lloc, COSES es van servir dels versos d'un poeta jove, en Miquel Desclot, autor de les Cançons de la lluna al barret, un poemari fresc amb ressons de cançó popular d'aquí van treure, entre altres, "El campaner de Taüll", una cançó èpica de la qual van treure el títol del tercer disc: Perquè no s'apagui l'aire.
En la part musical, en els enregistrament i sovint en les actuacions en directe, comptaren amb la col·laboració de magnífics músics com ara Carles Cases, Jordi Vilaprinyó i Josep Pons. Voleu més pedigrí?
Amb COSES, els Esquirols havíem coincidit poques vegades, però sempre havíem admirat el que feien, i entre nosaltres hi havia bon rotllo. On coincidíem plenament era en la lluita per les llibertats. Valgui d'exemple la vegada que vam actuar junts el 20 de maig de 1976 en l'inici de la Marxa de la Llibertat al Palau Blaugrana. Érem la Companyia Elèctrica Dharma, Esquirols, COSES, Celdoni Fonoll, Ramon Muntaner i Quico Pi de la Serra. Recordo que Esquirols hi vam interpretar "Al banderer de la pau", una cançó dedicada a Xirinacs, llavors acabada de fer. Però això "no toca".
En resum, COSES van fer molt bé les coses, tal com s'han de fer: amb consciència de país, amb sentit crític i amb qualitat, una qualitat que no tots els comentaristes de la cançó de l'època -- que a part de ser pocs, eren uns "barcinonensis vulgaris", és a dir, ignoraven el que fèiem des de comarques-- no van saber apreciar. Han passat els anys i amb el temps s'acaba destriant el gra de la palla, com diuen a pagès. Dels crítics qui se'n recorda? Dels COSES ens en recordem nosaltres, i compten a més amb gent jove amb ganes de conèixer-los; per això som aquí
Jordi, Ton i Miquel, benvinguts un cop més a Manresa. Aquí ens teniu disposats novament a escoltar COSES.
Joan Vilamala
Del grup Esquirols
|