Avui tenim al Sielu un grup d'aquells que deixen petjada. Van enregistrar el primer disc l'any 1976, el segon el 77 i el tercer el 78. Tres discos en tres anys. Bona collita! En Jordi Fàbregas, en Ton Rulló i en Miquel Estrada, tots tres havien format part del col·lectiu La Roda (una mena de Setze Jutges). L'any 1972 en Jordi va deixar la seva carrera en solitari, es va associar amb en Ton i en Miquel, i van passar a ser els COSES. Influïts més pel rock que pel folk tenien una sonoritat innovadora i es van fer un lloc en el món de la cançó. Van plegar l'any 1979.
Els COSES tenien moltes coses a dir: coses que fins llavors no s'havien dit amb "consciència de classe", i molt menys de la manera que ells les deien, a l'estil Raimon, és a dir amb energia, amb to de denúncia i veus de profetes rebels, carregats de raons.
Per a les lletres les seves cançons bàsicament es van valer de tres fonts: en primer lloc del recull Poesia popular política del segle XIX, que havia fet Joaquim Marco. "Au, jovent!" n'és l'exemple més emblemàtic. En segon lloc, de nombrosos poemes de Martí i Pol, i d'ell van prendre el títol del segon disc, Ara és demà. Per cert, COSES van ser dels primers de divulgar els versos del poeta quan l'escola i la universitat l'ignoraven.
I en tercer lloc, COSES es van servir dels versos d'un poeta jove, en Miquel Desclot, autor de les Cançons de la lluna al barret, un poemari fresc amb ressons de cançó popular d'aquí van treure, entre altres, "El campaner de Taüll", una cançó èpica de la qual van treure el títol del tercer disc: Perquè no s'apagui l'aire.
En la part musical, en els enregistrament i sovint en les actuacions en directe, comptaren amb la col·laboració de magnífics músics com ara Carles Cases, Jordi Vilaprinyó i Josep Pons. Voleu més pedigrí?
Amb COSES, els Esquirols havíem coincidit poques vegades, però sempre havíem admirat el que feien, i entre nosaltres hi havia bon rotllo. On coincidíem plenament era en la lluita per les llibertats. Valgui d'exemple la vegada que vam actuar junts el 20 de maig de 1976 en l'inici de la Marxa de la Llibertat al Palau Blaugrana. Érem la Companyia Elèctrica Dharma, Esquirols, COSES, Celdoni Fonoll, Ramon Muntaner i Quico Pi de la Serra. Recordo que Esquirols hi vam interpretar "Al banderer de la pau", una cançó dedicada a Xirinacs, llavors acabada de fer. Però això "no toca". En resum, COSES van fer molt bé les coses, tal com s'han de fer: amb consciència de país, amb sentit crític i amb qualitat, una qualitat que no tots els comentaristes de la cançó de l'època -- que a part de ser pocs, eren uns "barcinonensis vulgaris", és a dir, ignoraven el que fèiem des de comarques-- no van saber apreciar. Han passat els anys i amb el temps s'acaba destriant el gra de la palla, com diuen a pagès. Dels crítics qui se'n recorda? Dels COSES ens en recordem nosaltres, i compten a més amb gent jove amb ganes de conèixer-los; per això som aquí
Jordi, Ton i Miquel, benvinguts un cop més a Manresa. Aquí ens teniu disposats novament a escoltar COSES.

Joan Vilamala
Del grup Esquirols

Els antecedents del grup Coses cal situar-los a mitjans dels anys seixanta, a Manresa. En aquell temps a la capital del Bages hi havia un col·lectiu de cançó i poesia que es deia La Roda i que es movia majoritàriament per la comarca, actuant a l'estil dels Setze Jutges en molts dels festivals que llavors estaven tan en boga. Entre els integrants de La Roda hi havia el Jordi Fàbregas (1951), de Sallent i el Miquel Estrada (1949) i el Ton Rulló (1948) de la colònia de Viladomiu Nou, de Gironella. Llavors el Miquel i el Ton formaven un duet (Miquel i Ton) i el Jordi es va ajuntar amb ells i van formar un trio que es diria La Tecla. Però La Tecla va durar poc perquè va arribar el temps de fer la mili. Donanda la diferència d'edat entre ells, es van presentar voluntaris per fer-la conicidir en el temps, però no va ser possible i la mili del grup va ser llarga. Al 1972, amb els tres ja llicenciats i vivint a Barcelona, van decidir tornar-hi i van formar el grup Coses. Els Coses es van decantar per musicar poemes amb un estil entre la cançó i el rock, per a la qual cosa es feien acompanyar per altres músics, conjugant el ritme amb els jocs de veus. Moltes d'aquelles primeres cançons van néixer inspirades en un llibre del Joaquim Marco, "Poesia popular política del s.XIX" que havien conegut quan estaven integrats al col·lectiu La Roda. Pel contingut i l'estil musical de les seves cançons, Coses trencava amb la resta de cantants i grups del panorama català. L'any 1976 van gravar el seu primer disc, "Via Fora!", on hi apareixia la cançó que es convertiria en el seu emblema, "Au, jovent". A l'any següent publicarien "Ara és demà", amb cançons sobre poemes del Miquel Desclot i també algunes de pròpies, així com un poema anònim recollit pel Joaquim Marco, "Goigs en llaor de Felip V·" Coses s'havia convertit en un grup reconegut per un públic compromès i activista, i les seves aparicions en actes reivindicatius eren sovintejades. I així va arribar el seu tercer i últim disc, "Perquè no s'apagui l'aire" (1978) amb influències del Jaume Arnella i de la música tradicional popular. Després, "per cansament general i per una saturació de convivència", com reconeix el Jordi Fàbregas, el grup es va dissoldre. Era l'any 1979. Durant els seu temps d'activitat, Coses van presentar-se acompanyats per un bon grapat de músics del Bages i el Berguedà, com ara el Josep Pons, de Puigreig, actual director musical del Liceu; el compositor Carles Casas i, esporàdicament, la seva germana Dolors Casas, de Sallent, i els manresans Ramon Llatjós i Lluís Masdeu, aquest últim, bateria durant molt temps del grup Lone Star. En alguns concerts els Coses van tenir de telonera una noia de la Gornal que es diu Marina Rossell i que llavors tot just començava la seva carrera. Quan Coses van plegar, el Miquel Estrada va deixar la música, el Ton Rulló va compartir la seva feina amb algunes aventures musicals com el grup T.R. i, més recentment, Ton Rulló i la Pegebanda i el Jordi Fàbregas es va quedar en el món del folk, amb grups com La Murga, Primera Nota, El Pont d'Arcalís... i també com a director del Centre Artesà Tradicionarius. Fa un any els tres es van retrobar en una vetllada al CAT i d'allà va sorgir la idea de refer Coses. I avui els tenim aquí al Club de la Cançó, en els seus primers passos d'aquesta nova etapa en forrmat acústic, acompanyats pel músic Joan Aguiar. Ens porten les cançons més conegudes dels seus tres discos i algunes altres antigues però encara inèdites.