Era el 1977 i jo en plena joventut ja feia un temps havia entrat en el món de la música, primer de la mà de The Beatles i després de la de les grans bandes del rock (Pink Floyd, Kim Crimson, Van der Graaf Generator...). Aquell any Talking Heads publicava el seu primer àlbum, Talking Heads 77, amb nous sons i formats que deixaven enrere l'època gloriosa de les grans bandes i naixia la "New Wave". Però l'època que vivíem a casa nostra no em passava desapercebuda. Tarradelles tornaria aquell any com a President de la Generalitat, i la transició tot just acabava de començar ( si és que mai ha acabat). L'herència del dictador mort dos anys abans eren ben palesa. Feia ja alguns anys sonaven aquells primers cantautors que varen sentir la necessitat d'utilitzar el que millor sabien fer com a protesta: Lluís Llach o Quico Pi de la Serra per dir-ne un parell.

I aquell estiu del 77 vaig conèixer una nova proposta musical. Als concerts que en aquella època freqüentàvem es sentia amb força el crit de Via fora ! Eren els Coses, que l'any anterior havien editat el seu primer àlbum amb aquest mateix títol. Recordo que em va sorprendre la força de les seves veus, del seu missatge, de les seves desacomplexades lletres, i un canvi en el format de les propostes folk d'aleshores, ja que el ritme contenia una barreja de folk i rock que era una novetat en aquell moment. Era evident que el grup Coses tenia moltes coses a dir, i la seva trajectòria, tot i que curta, va deixar petjada. Difícilment coneixies algú que no sabés la lletra de la "Nova Oració del Pare Nostre" Per diverses circumstàncies, l'any 1979 el grup es va dissoldre, però segurament perquè encara queden coses a dir, coses a reivindicar, i coses a recordar, el grup va tornar a aparèixer el 2013, i avui tindrem l'oportunitat d'escoltar-los per segona vegada a El Club de la cançó.

Joan Vinyes
Mestre.Membre d'El Club de la Cançó

Els antecedents del grup Coses cal situar-los a mitjans dels anys seixanta, a Manresa. En aquell temps a la capital del Bages hi havia un col·lectiu de cançó i poesia que es deia La Roda i que es movia majoritàriament per la comarca, actuant a l'estil dels Setze Jutges en molts dels festivals que llavors estaven tan en boga. Entre els integrants de La Roda hi havia el Jordi Fàbregas (1951), de Sallent i el Miquel Estrada (1949) i el Ton Rulló (1948) de la colònia de Viladomiu Nou, de Gironella. Llavors el Miquel i el Ton formaven un duet (Miquel i Ton) i el Jordi es va ajuntar amb ells i van formar un trio que es diria La Tecla. Però La Tecla va durar poc perquè va arribar el temps de fer la mili. Donanda la diferència d'edat entre ells, es van presentar voluntaris per fer-la coincidir en el temps, però no va ser possible i la mili del grup va ser llarga. Al 1973, amb els tres ja llicenciats i vivint a Barcelona, van decidir tornar-hi i van formar el grup Coses. Els Coses es van decantar per musicar poemes amb un estil entre la cançó i el rock, per a la qual cosa es feien acompanyar per altres músics, conjugant el ritme amb els jocs de veus. Moltes d'aquelles primeres cançons van néixer inspirades en un llibre del Joaquim Marco, "Poesia popular política del s.XIX" que havien conegut quan estaven integrats al col·lectiu La Roda. Pel contingut i l'estil musical de les seves cançons, Coses trencava amb la resta de cantants i grups del panorama català. L'any 1976 van gravar el seu primer disc, "Via Fora!", on hi apareixia la cançó que es convertiria en el seu emblema, "Au, jovent". A l'any següent publicarien "Ara és demà", amb cançons sobre poemes de Miquel Martí i Pol i de Miquel Desclot i també algunes de pròpies, així com un poema anònim recollit pel Joaquim Marco, "Goigs en llaor de Felip V·" Coses s'havia convertit en un grup reconegut per un públic compromès i activista, i les seves aparicions en actes reivindicatius eren sovintejades. I així va arribar el seu tercer i últim disc, "Perquè no s'apagui l'aire" (1978) amb influències de la música tradicional popular. Després, "per cansament general i per ganes d'experimentar nous camins", com reconeix el Jordi Fàbregas, el grup es va dissoldre. Era l'any 1979. Durant els seu temps d'activitat, Coses van presentar-se acompanyats per un bon grapat de músics del Bages i el Berguedà, com ara el Josep Pons, de Puigreig, actual director musical del Liceu; el compositor Carles Casas i, esporàdicament, la seva germana Dolors Casas, de Sallent, i els manresans Ramon Llatjós i Lluís Masdeu, aquest últim, bateria durant molt temps del grup Lone Star. En alguns concerts els Coses van tenir de telonera una noia de la Gornal que es diu Marina Rossell i que llavors tot just començava la seva carrera. Quan Coses van plegar, el Miquel Estrada va deixar la música, el Ton Rulló va compartir la seva feina amb algunes aventures musicals com el grup T.R. i, més recentment, Ton Rulló i la Pegebanda i el Jordi Fàbregas es va quedar en el món del folk, amb grups com La Murga, L'Harmònica Brava, Primera Nota, El Pont d'Arcalís... i també com a director del Festival Tradicionàrius i del C.A.T. Centre Artesà Tradicionàriues. Fa uns anys els va temptar la idea de tornar i el 2013 van reaparèixer; El Club de la Cançó -llavors a El Sielu- va ser a un dels primers llocs on van tocar. I en fa poc més d'un, a l'octubre del 2016, van ser de nou a Manresa, al Teatre Conservatori, formant part de la programació de la Fira Mediterrània, presentant el seu nou disc "Així s'encenen al vent", acompanyats per la Cobla Sant Jordi, que també és present en aquella gravació. Avui tornen al Club, en format acústic, els tres membres originals de Coses, el Miquel Estrada, el Jordi Fàgregas i el Ton Rulló, acompanyats pel músic Joan Aguiar, "Juanche".