El Club | Programació | Història | Agenda | Enllaços | Notícies | Llibre de visites | Crèdits | @ |
La sort de tornar-la a tenir entre nosaltres | |
Vaig descobrir la Mai Meneses seguint la segona edició d'Operación Triunfo i, encara que va ser de les primeres eliminades, em vaig quedar enganxada a aquella veu i no em podia creure que se n'anés del programa tan aviat. Recordo que vaig pensar que era una injustícia. Em va quedar com a consol un single del seu pas pel concurs, un disc amb la cançó "Vuelve" que vaig escoltar molts i molts cops. M'agradava com cantava, el seu to de veu tan dolç i alguna cosa en ella que no sabria definir, un do que posseeixen pocs artistes, un poder de seducció difícil d'explicar.
El 2005, al cap de pocs anys de sortir del programa de televisió vam tenir la gran sort de poder-la tenir al Club de la Cançó. Venia presentant-se encara com a Mai Meneses i jo, que no havia sentit res més que el seu single, al veure-la en directe vaig quedar encara més sorpresa i vaig al·lucinar amb la seva manera de cantar. Acompanyada només per la guitarra del Kim Fanlo, totes les versions que va interpretar, i que és tan difícil que sonin brillants en una veu que no és l'original, cantades per ella eren pura màgia, sonaven perfectes. La seva veu i la veu de la guitarra, juntes i en estat de gràcia, creaven un clima singular i em despertaven una emoció especial com només ho havien aconseguit pocs artistes.
L'any 2006 la Mai va tornar al Club de la Cançó com a Nena Daconte. Llavors ja estava a les portes de l'èxit. Va venir amb cançons pròpies però mantenint el seu encant genuí i la seva veu igual de dolça però acompanyada per tres músics, amb un so més pop i sonant a èxit, com així va ser. Dos anys més tard, el 2008, Nena Daconte va tornar al Club, que llavors encara tenia el seu escenari a El Sielu, en plena eufòria popular, quan les seves cançons ja sonaven amb força a totes les emissores.
Em sento afortunada i feliç de tornar-la a tenir aquí amb nosaltres, al Club de la Cançó, penso que és una gran sort que ens torni a acompanyar. L'he trobat a faltar durant aquests anys de silenci però sempre he estat convençuda que la veuria ressorgir i em negava a pensar en la possibilitat que desaparegués. Perquè crec que és una veu i una persona totalment especial, en aquest món on costa tant trobar gent amb aquest "àngel" que ella té.
Xus Viñas | |
La història de Nena Daconte comença amb Mai Meneses. Madrilenya, nascuda al 1978, la Mai va créixer en un ambient on s'apreciava molt la música i on el seu pare -sempre només entre els seus- tocava la guitarra i li agradava cantar boleros. Amb aquestes influències la Mai als onze anys ja tocava la guitarra i més tard va estudiar solfeig i piano. Durant uns anys va tenir un grup de rock en el que ella feia les cançons i cantava. Quan la banda va desaparèixer, ella ho va seguir fent sola. En grup o en solitari va actuar a petits locals de Madrid i també en alguns col·legis majors. En la seva vocació musical, però, hi havia un obstacle afegit que era la frontal oposició d'una família conservadora a què la seva filla es guanyés la vida tocant als bars. Havent suspès l'examen d'ingrés a la Escuela Superior de Canto, a casa li va retirar el recolzament a les seves inquietuds musicals i ella va cedir a les pressions i es va posar a estudiar Dret, seguint la tradició familiar de l'advocacia. Un cop acabada la carrera va estar durant un any fent estudis de dansa i teatre musical. Després de presentar-se sense èxit a tres càstings per a diferents obres musicals, finalment va llençar la tovallola i se'n va anar, lluny de tot, a treballar al Registre de la propietat a Cuevas de Almanzora (Almeria). Va ser mentre era allà que un seu germà i uns companys de feina la van inscriure a les proves de la segona edició d'Operación Triunfo. Eliminada al cap de dues setmanes va aprofitar aquella empenta per fer el que sempre havia somniat: compondre cançons, cantar-les i viure d'aquesta feina. I aquí es on apareix el barceloní Kim Fanlo, guitarrista, baixista, productor... el seu gran suport en la seva primera etapa post Operación Triunfo. Era l'any 2002 i a partir d'aquell moment van decidir unir il·lusions i esforços, ella com a compositora i cantant i ell com a músic i productor. Al 2005 van batejar la seva unió artística amb el nom de Nena Daconte i es van autoeditar el seu primer disc, "He perdido los zapatos". Amb ell van aconseguir que la discogràfica Universal confiés en el seu potencial i els el publiqués al març de l'any següent. A partir d'aquell moment és van convertir en un dels grups més populars del pop espanyol i van ser reconeguts oficialment amb el Premi Ondas 2006 al millor artista revelació nacional. El 2008 van publicar el seu segon CD "Retales de carnaval" amb la cançó "Tenía tanto que darte" que va escalar els primers llocs de les llistes d'èxits i va sonar amb insistència a totes les emissores. Després la Mai i el Kim es van separar i ella va continuar en solitari com a Nena Daconte publicant dos discos més: "Una mosca en el cristal" (2010) i "Sólo muerdo por ti" (2013). Ara, després d'un temps de silenci, Nena Daconte torna a l'activitat i visita de nou i per quarta vegada la seva casa de Manresa, que és El Club de la Cançó. Ve a oferir-nos un concert acústic acompanyada ala guitarra per Sergio Sancho. | |
<<<< |