Daniel Drexler és d'aquelles persones que ja coneixies, encara que no t'haguessis trobat mai físicament. Així que quan, després d'uns quants anys, vaig aconseguir que una representació de la nova fornada de cantautors i cantautores uruguaianes vinguessin, amb l'excusa de Benedetti, al Barnasants, tenia clar que el Daniel havia d'estar entre el grup.
Les seves cançons recullen, amb els mots mes delicats, el seu pensament, el seu sentiment, els seus valors, sempre acompanyats d'una musica que neix a la conca del Rio de la Plata i busca mars obertes per intercanviar relacions des de la igualtat, que permetin enderrocar , com diu una de les seves cançons, els murs mentals del gueto.
Ell és com les seves cançons i jo sóc el seu amic. Així que quan ens veien a Barcelona o a Montevideo fem el que fan els amics, parlar, " la única certeza es la incertidumbre", menjar, riure, amb les companyes i les nenes, i Beure una botella d'un bon vi negre. Doncs avui tindreu un gran concert de cançó d'autor. Xaleu!

Pere Camps
Director de Barnasants, cançó d'autor.

Daniel, el tercer dels quatre fills de la família Drexler, va néixer el 9 de gener del 1969 a Montevideo. Els seus avis, jueus alemanys, van fugir de Berlín al 1932, quan el seu pare tenia només quatre anys. Després de moltes peripècies van establir-se a l'Uruguai. Allà va ser on es van conèixer els seus pares -alemany ell, uruguaiana ella-. Metges tots dos, van encomanar la vocació a tres dels seus fills. I encara que no toquessin cap instrument també els van encomanar el gust per la música. El pare escoltava música clàssica i alguns grups de pop i rock anglosaxó -Beatles, Rolling Stones...- mentre que la mare es decantava pels grans cantats del seu país -Zitarrosa, Viglietti..- i també per la música folklòrica. Però qui realment va influir en el futur musical del Daniel i del seu germà Jorge va ser un seu tiet que tocava el piano i la guitarra i que era una mena d'heroi per als quatre germans. D'una manera seriosa el Daniel va començar a estudiar la guitarra clàssica als 14 anys i guitarra i composició a partir dels 18. Al 1987 va ingressar a la universitat per estudiar Medicina i allà va formar el seu primer grup, "La Trascaband". Després de dos anys de carrera va agafar-se un any sabàtic i va viatjar pels Estats Units, Egipte, Israel i alguns països d'Europa, entre ells Espanya, fent feines diverses i cantant al carrer, en el que va ser de debò el seu primer treball musical remunerat. Després d'aquella experiència va tornar a la universitat i es va dedicar també a donar classes de guitarra, que va ser el seu modus vivendi durant uns deu anys. Al 1995 forma el grup "La Caldera" i amb aquella formació recorre diverses ciutats d'Uruguai així com Buenos Aires. Al 1997 es va llicenciar com a metge i un any més tard va començar un postgrau en otorrinolaringologia, la mateixa especialitat que els seus pares i el seu germà Jorge. Aquell mateix 1998 va publicar el seu primer disc, "La llave en la puerta". Entre els seus 29 i 34 anys, Daniel Drexler viu en una autèntica voràgine: toca professionalment, treballa de metge de guàrdia i es dedica a la investigació en el camp de la fisiologia auditiva. Com a ajudant del seu pare arriba a intervenir en unes dues mil operacions d'oïda... En aquella temporada que ell defineix com a caòtica publica el seu segon disc, "Full time" (2001). Als 34 anys es replanteja moltes coses, creu que ha d'escollir el seu camí i finalment s'acabarà decantant per la música. Va ser quan va començar a gestar-se el seu tercer disc, "Vacío", que va aparèixer al 2006 a l'Argentina i que un any més tard el segell Factoria Autor el publicaria a Espanya. Al 2009 va publicar "Micromundo" i l'any passat "Mar abierto" (2012), que és el disc que ha vingut a presentar. Va ser a El Club de la Cançó l'octubre del 2008 i ara ens inclou de en la seva gira després d'haver-lo presentat a Barcelona, al Festival Barnasants, i de recalar a Madrid, La Corunya, Vigo, Màlaga, Granada... Rebem a un amic que torna a casa.