Quan el company Josep Mª Oliva, em va telefonar per fer-me l'encàrrec d'escriure unes paraules presentant al Dani Flaco, em vaig sentir afalagat i afortunat alhora, i us puc assegurar que no és un tòpic ni ho dic com un recurs per quedar bé. Amb en Dani ja fa uns anys que ens coneixem, tots tenim un passat, i amb ell ens uneixen situacions, àmbits, espais i vivències que de ben segur ens han marcat el camí de la vida. Som fills de la classe treballadora, nascuts en barris obrers, de reivindicació, de cultura popular, barris de lluita. Varem començar a treballar en empreses del metall, en concret al sector de l'automoció, i hem viscut i hem conegut l'esforç que representa el treballar en una cadena de producció. Són però aquest espais, el barri, la fàbrica, a on aprens a ser solidari, a defensar la llibertat, a relacionar-te amb altres companys i companyes, a conèixer àmbits socio-culturals diversos i, sobretot, i en Dani n'és un exemple pur, a tenir la capacitat de treballar de manera honesta i honrada, de confiar en els teus i de saber que no estàs sol en la lluita.
Al Dani us el trobareu en els llocs i en els espais on és important ser-hi per defensar aquests principis que conformen el seu estil de vida. I el més important de tot, és que en Dani ho fa des de la humilitat. Alguns que no el coneixen podrien, equivocadament, anomenar-ho timidesa, jo us dic, i moltes de les lletres de les seves creacions ho ratifiquen, que és més aviat un símptoma de maduresa, fins i tot de saviesa.
Tot aquest bagatge, l'ha portat a ser un dels exponents més reconeguts de la nostra cançó d'autor. Parafrasejant al cuiner Arguiñano podríem dir que "Dani es un autor con fundamento", i jo afirmo, sincerament, que en Dani Flaco és un dels grans del nostre país.

Carles Girbau
Promotor musical

Daniel Sánchez García va néixer a L'Hospitalet de Llobregat el 10 de maig del 1977, fill de pare murcià i mare catalana. A la família no hi havia antecedents musicals però tant ell com la seva germana van estudiar solfeig. I entre els gustos d'aquell noi esprimatxat, que acabaria sent cantant i adaptaria el qualificatiu de "flaco" al seu nom artístic, hi havia gent tan diversa com el Joaquín Sabina, el Javier Krahe, el Lichis de La cabra mecànica, els Dire Straits o el Bruce Springsteen. En un principi, però, el seu futur semblava que estaria més marcat per l'esport que per la música. Destacava en l'equip de futbol del seu barri, la "Unión Deportiva Unificación Bellvitge" i s'havien interessat per ell altres clubs, inclòs l'Espanyol. Però malauradament -o qui sap si afortunadament-, una lesió va truncar la seva carrera esportiva. Llavors va ser quan de debò va començar la musical. El jove Dani tocava la tuba i la guitarra i va ser amb aquell instrument de vent que va participar a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona amb la banda municipal del seu barri. Era l'any 1992, ell en tenia 15 i ja en feia dos que havia composat la seva primera cançó. Tenia una vocació ben ferma. Com a guitarrista va guanyar els primers calerons anant de gira entre el 2000 i el 2001 amb el grup mexicà Bosquimano. Més tard ho faria amb els Matari, i també actuaria esporàdicament amb els Camàlics -que feien música celta- i amb els Moussa -que feien reggae-. Mentrestant començava també a presentar les seves cançons als bars i als petits locals de l'àrea metropolitana de Barcelona. Durant aquells anys el Dani treballava a la fàbrica que la Seat té a Martorell. Al tenir un contracte discontinu alternava uns mesos a la fàbrica amb uns altres anant de gira. I va ser justament al 2005, quan tenia per fi un contracte indefinit a la Seat, que va decidir dedicar-se de ple a la música i jugar-se el futur apostant pel que li agradava. D'alguna manera podríem situar en aquell any el naixement artístic del Dani Flaco. Aviat va comprendre que havia estat una decisió encertada: al gener del 2006 ja tenia una discogràfica -Vicious records- que creia en ell i li publicava el primer disc, "Salida de emergencia". Dos anys més tard li editaria "Fuerzas de flaqueza" i al 2009 treia un disc en català, "Xarnego", on versionava en aquesta llengua cançons dels seus dos discos anteriors. També havia cantat en català al disc col·lectiu "Cantautar" (2006) on feia seva la cançó "Que tinguem sort", del Lluís Llach, recollida més tard al disc de la Marató de TV3 d'aquell mateix any. Fa ben poc, aquest 2010, ha aparegut el seu quart treball, "Secretos de sumario". Dani Flaco, sense buscar l'èxit aclaparador, està ampliant dia a dia el seu nombre de seguidors i gràcies al boca-orella omple allà on va.
Ha actuat a Manresa en més d'una ocasió. L'última vegada que va venir, al gener de l'any passat, va omplir la sala petita del Teatre Kursaal. En la seva presentació d'aquesta nit a El Club de la Cançó ve acompanyat pel guitarrista Pepo López.