Jorge Drexler Prada va néixer a Montevideo, a l'Uruguai, l'any 64, fill de pare alemany, en una família de metges, circumstància que el duria a estudiar medicina i a exercir durant quatre anys com a oto-rino-laringòleg. De ben jove es va sentir atret per la música, als cinc anys començava a estudiar piano i als onze guitarra clássica. Més tard estudiaria llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Aquesta formació musical fa que defugi el qualificatiu de cantautor. "El que l'interessa a un cantautor -diu- és el discurs i és ben poc habitual que participi en els arranjaments perquè no li preocupa dir res amb la música. A mi m'interessen per igual els dos aspectes". Una mostra d'aquest doble interès és que va ser precisament en la seva vessant literària que, l'any 87, va obtenir el primer premi en el concurs de contes curts organitzat per la Universitat de la República de l'Uruguai. Dos anys més tard començava a escriure cançons i ben aviat començava també a recollir importants premis com a compositor. L'any 92 edita el seu primer L.P. "La luz que sabe robar" i el 94 un segon llarga durada titulat "Radar". Durant tot aquest temps compagina les seves actuacions amb l'exercici de la medicina. Però vet aquí que arriba el Joaquín Sabina a Montevideo i al veure'l queda tan impactat que el convida a actuar de teloner en els recitals que presenta a aquella ciutat. Després l'invita a anar-se'n amb ell a Madrid on l'introdueix en els circuits musicals de la capital. Hi arriba al febrer del 95. A partir d'aquí Jorge Drexler tanca la seva consulta i s'aboca de ple a la música vivint a cavall entre Madrid i Montevideo. Durant tot el temps que porta a Espanya ha escrit cançons que han estat enregistrades per l'Ana Belén, el Víctor Manuel i el Pablo Milanés amb motiu de la seva gira conjunta "En blanco y negro", el Miguel Rios i els Ketama i ha publicat quatre discos: "Vaivén", "Llueve", "Frontera" i "Sea". Amb aquest últim CD que va veure la llum el pasta dia 21 el Jorge Drexler, sense renunciar a la qualitat i al seu estil personal, podria fer-se definitivament un nom entre un públic més majoritari. | |