L'Elena Gadel s'havia fet un cert nom participant a Operación Triunfo però jo na la coneixia, de fet ni tan sols em sonava. Sabia qui eren el Bisbal, la Chenoa, el Bustamante i algun més. I ho sabia perquè era gairebé impossible mantenir-se al marge de tot el rebombori que havien creat al seu voltant, però pràcticament no sabia ni què cantaven. I no era pas per casualitat sinó per la meva negativa militant a saber res d'aquell programa. Jo odiava Operación Triunfo. Després l'Elena Gadel va destacar participant en diferents musicals però per a mi va seguir sent una total desconeguda perquè el teatre musical no ha format mai part de les meves aficions. I així van anar passant els anys i ella va anar creixent com a artista mentre jo seguia ignorant la seva existència. Fins que l'atzar va fer que la descobrís i em deixés amb la boca oberta. Va ser l'any 2013, concretament el 13 de desembre, a Sallent, a l'Hostal del Camp. Feia ja algunes setmanes que s'hi havia engegat un cicle que es deia "Nits a l'Hostal" i aquell divendres hi vaig anar més pel bon ambient que s'hi vivia que no pas per la seva protagonista. Potser per això la meva sorpresa va ser encara més impactant. Cantant en un clima intimista, la seva veu - tan potent i tan fràgil a la vegada- i la delicadesa de les seves cançons em van transportar a un altre món. Era una sensació semblant a la que tenim quan veiem una pel•lícula que ens abstreu de la realitat i ens fa creure que l'estem vivint. A l'acabar vaig sentir la necessitat de felicitar-la i gairebé d'abraçar-la, de fer-li entendre que el meu elogi no era de cortesia. M'hauria agradat tant poder-li dir "has de venir al Club de la Cançó"... Però El Club de la Cançó feia pocs dies que havia presentat l'últim concert a El Sielu i tenia un futur molt incert. Més de tres anys després d'aquella nit, amb el Club renascut al Kursaal, ha arribat l'hora de fer realitat aquell desig. I aprofitant l'avinentesa, de recordar també que, abans de l'Elena, vam tenir a dos altres artistes sortits d'O.T., el Joan Tena i la Mai Meneses, més tard reconvertida en Nena Daconte. Cada un m'ha recordat l'absurditat dels meus prejudicis i la necessitat d'escoltar-los amb la ment lliure d'idees preconcebudes. Bravo per ells, pel seu art i pel seu esforç. I gràcies, de debò, per la seva música.

Josep Mª Oliva
Membre d'El Club de la Cançó

L'Elena Gadel va néixer a Barcelona el 12 de novembre del 1982, amb arrels andaluses per part de mare i extremenyes per part de pare. Va començar a estimar la música quan era ben petita i amb catorze anys va integrar-se al grup de gospel Masoulfield. Va estar implicada amb aquell cor fins que el 2002 va entrar com a concursant a Operación Triunfo. Un cop eliminada del concurs -allà en deien "ser expulsat"- va participar amb altres companys d'O.T. en la gravació d'un disc que li podria significar un contracte discogràfic si superava una venda de 200.000 exemplars; en van vendre la meitat. Llavors amb les seves excompanyes de concurs Marey i Tessa van formar el trio Lunae i l'any 2003 van editar "Olor a nuevo". Una cançó d'aquell disc, "Hechizada", va ser escollida per a una campanya publicitària de les populars "Pringles". Al cap d'un any el grup es va desfer i Elena Gadel va començar la seva carrera en solitari. Aquell mateix any 2004 va estrenar-se amb un paper rellevant a "Mar i cel" que li va valdre un premi Butaca a la millor actriu. Des de llavors no ha deixat el teatre musical, tot i que després l'ha compaginat amb altres activitats. Pel que fa a aquell faceta cal destacar la seva participació a "Grease, el musical de tu vida" (entre el 2006 i el 2010); "Over the moon" (2012) i "El Petit Príncep" (2013 i 2014). L'any 2010 va ser el de la revelació de l'Elena Gadel com a cantant solista i també com a compositora de les seves pròpies cançons amb el seu primer disc "Tocant fusta". El 2012 treure "De madera", que és la versió catalana d'aquell primer CD i el 2014 va publicar "Delicada". A part d'aquests tres discos propis, de les cançons que va gravar en diferents discos d'Operación Triunfo i dels corresponents a alguns dels musicals on ha participat, l'Elena ha intervingut en moltes més gravacions, sovint col•laborant amb altres artistes: fent un duo amb Vega al seu disc "India" (2003); fent duo amb Víctor Estévez a "El disc de la Marató" de l'any 2006 amb la cançó "Cap cim és prou alt" (versió d'"Ain't no mountain high enough"); cantant "Mía" amb Clara Peya al disc "Declaracions" (2009); cantant "A un palmo" amb El Niño de la Hipoteca al seu CD "Mi novia del 2º B"; participant al disc "Altres cançons de Nadal 5" (2013) o fent una sorprenent versió de "Paraules d'amor" amb el cor Ol'Green al seu disc "A la verda!" (2014), ente moltes altres intervencions. L'any 2013 va formar part del jurat del concurs musical de TV3 "Oh happy day". Aquesta nit Elena Gadel es presenta a El Club de la Cançó acompanyada per Lluís Robisco a la guitarra, Guillermo Prats al contrabaix i Toni Pagès a la percussió.