El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@



Fotografies: Àngel Oliveras
Gorka Knörr. Antes, ahora, siempre.

Vayamos a mis años de ikastola, en la mitad de los años 70. Recuerdo que discutíamos sobre qué canción nos gustaba más de un disco que había salido hacía poco, de un cantautor alavés, sobre el que tampoco nos poníamos de acuerdo en cómo decir su apellido. Un par de años después llegó un diaporama que proyectaron en la presentación de lo que iba a ser mi nuevo colegio para BUP y COU. Y es que la música era de Gorka. Los siguientes recuerdos se pierden un poco en el tiempo. Son colonias veraniegas, excursiones, encuentros... Ocasiones en las que salen canciones suyas como himnos. Y con la adolescencia, los largos veranos junto al mar, otra canción, quizá no tan conocida en la trayectoria de Gorka, otro registro, pero de las que dejaron poso en mí: "Itsasoari begira, zer dezaket desira", o sea, qué puedo desear mirando al mar. Entre medio, viene verlo en directo. Tal vez lo haría en los años 70, pero de eso, os reconozco, no me acuerdo. Aunque no le pueda poner fecha sí un concierto en el parque de Bilbao. El antes se va juntando al presente, pero estamos todavía en los primeros 90. Su "Kattalintxu, lora ederra" lo traduje, a mi manera, que cantaba yo a mi hija Garazi cuando era pequeña. Hermosa flor que dice la canción. Ayer y hoy reunidos. Y nos vamos acercando al ahora, saltamos a 2009. Concierto, en un Bilbao en fiestas. "Gu gira", somos, era el título de la gira, en la que se juntaban distintos cantantes (históricos, si me lo permite Gorka) del mundo cultural vasco. Porque Gorka, como hoy podréis comprobar, sigue cantando. Ese día me acerqué a saludarlo. Ahora, con esto de Internet y los sitios de redes sociales, tenemos, una relación de doble dirección. Y permite enterarse de actividades y novedades. Y puede organizarse una actuación corta, un miniconcierto por la duración, pero grande por lo que sentimos, en su Caballa Canalla antes de la final de copa del Athletic contra el Barça en 2015. O quedar a tomarnos un vino en la Barceloneta el año pasado. Y el ahora siguen siendo las canciones, sus canciones que hace mucho que son nuestras, y que seguimos cantando en reuniones, encuentros.... Canciones de antes, de ahora, de siempre. Siento no poder estar hoy. Pero que sepáis: Gorka me debe un concierto, me lo prometió si conseguía el cum laude en mi tesis doctoral (pese a mi edad, hace poco más de año y medio) pero este no cuenta. También siento no poder escribir esta presentación en catalán. Él lo cantaba en otro contexto, pero me vale ahora: "Nik nahi dudana ez da orain ahal duguna", lo que yo quiero no es lo que ahora podemos. Eso sí, desde hoy, de alguna forma, siento que ya formo parte de este "Club de la Cançó". Una salutació a totes i tots. Espero que gaudiu del concert d'avui i canteu per mi. Fins aviat.

Iñaki Murua
Aficionado a la música, blogger y navegante en los mares de Internet.

Gorka Knörr va néixer a Tarragona el 2 de febrer de 1950. Quan tenia poc més de tres anys la família es va traslladar a Vitoria. Amb setze o disset anys, i gairebé d'amagat, va posar-se a aprendre el basc en una ikastola i als dinou es va traslladar a Sant Sebastià per començar els seus estudis enfocats al món empresarial. A Sant Sebastià el Gorka va fer amistat amb l'Eduardo Moreno Bergaretxe, "Pertur", més tard conegut com a màxim dirigent d'ETA p-m i que va desaparèixer misteriosament al juliol del 1976. A casa de l'Eduardo Moreno va aprendre els primers acords de guitarra tot cantant cançons del Mikel Laboa i el Natxo de Felipe. Al 1970 Gorka Knörr és detingut arran d'una manifestació de l'1 de Maig i aquell mateix any fa dues estades a la presó on aprofita les hores per compondre les seves primeres cançons. Al 1971 debuta amb l'Eduardo Moreno a Vitòria i actuen junts per algunes localitats d'Euskadi fins que el seu company ha de fugir a França i ell segueix la seva incipient carrera en solitari. Al 1973, l'any que es considera com el de la seva alternativa real, actua al Teatre Guridi de Vitòria amb Benito Lertxundi, Xabier Lete i Lurdes Iriondo. El 11974 enregistra el seu primer disc, "Araba kantari", una recopilació de cançons populars alabeses. Al 1975 apareix el segon, "Nik nahi dudana". "Txalaparta" és el nom del seu tercer disc (1976) i de la cançó que el fa popular de debò. En el mateix LP també hi ha una versió de "L'estaca", del Lluís Llach amb una lletra del Xabier Lete. Aquell 1976 Gorka Knörr es consagra com a cantautor després d'uns anys sense gaires permisos per cantar i subsistint als escenaris com a guitarrista del Benito Lertxundi. Va ser també el 1976 l'any en què va compartir protagonisme amb el Lluís Llach en un concert on cada un d'ells va fer el seu respectiu homenatge musical als morts que hi va haver en els sagnants fets de Vitòria i que es va acabar amb el Gorka cantant "L'estaca" en basc acompanyat al piano pel propi Llach. Al 1978 publica "Herri bat gara". Entre 1979 i 1981, i després de diverses gires dins i fora d'Euskadi, abandona momentàniament la cançó a partir d'un intent d'agressió per part de refugiats d'ETA militar al País basc francès en un festival. Fruit d'aquesta etapa apareix el seu disc "Gutunak" ("Cartes") en el que reflexiona sobre la violència. A partir del 1983 deixa la cançó en un segon pla i es posa a treballar com a assessor del lehendakari Garaikoetxea fins que aquell va dimitir al 1985. Aquell mateix any publica el seu sisè disc, "Hegaldia". Al 1998 és nomenat director de l'Institut Basc d'Estadística, més tard es converteix en eurodiputat i en secretari general d'Eusko Alkartasuna. Des del maig del 2001 fins al maig del 2005 va ser Vicepresident del Parlament Basc. Mentre es parlamentari europeu publica "Gogoaren taupadak" (2000). Ja retirat de l'activitat política, l'any 2005 grava "Ponts de l'ànima-Arimaren zubiak" amb cinc cançons en euskera i sis en català, adaptacions de clàssics de la nostra cançó, i un poema en castellà. En aquell disc l'acompanya al piano el seu germà Natxo Knörr amb qui ha compartit tantes actuacions. Finalment, fins ara, l'any 2012 va editar "Ez dugu etsiko", una antologia de la seva obra. L'any 2007 va venir per primera vegada al Club i avui torna, com l'altre cop, acompanyat al piano pel seu germà Natxo.




<<<<