Arturo Gaya, Kike Pellicer i Paco Prieto diuen Gràcies, Ovidi. I, juntament amb ells, som molts els que li donem les gràcies (ara, encara) perquè les seves cançons han esdevingut, sens dubte, una part imprescindible de la banda sonora de la nostra vida. Tot i que molts som massa joves i mai no el vam veure actuar en directe, no podem entendre el món on vivim sense cançons com "Perquè vull", "La samarreta", "Homenatge a Teresa" o "Va com va".
Ara bé, em sembla que cal fer justícia i donar les gràcies també a aquests tres grans músics de l'Ebre per haver tingut l'atreviment i la valentia d'enfrontar-se a unes cançons que l'Ovidi Montllor interpretava de manera magistral (parafrasejant el Vicent Andrés Estellés: d'artistes com l'Ovidi, "en són parits ben pocs"). Gràcies, doncs, per haver fet aquest disc i per interpretar-lo en directe arreu de la nostra geografia. Gràcies per aquestes cançons que alguns descobreixen i altres redescobreixen. Gràcies per fer-les vostres, gràcies per fer-les nostres.
Gràcies, Ovidi és, tal com ells afirmen, "un intent d'apropar l'obra i la figura d'Ovidi Montllor a la gent del segle XXI. El seu repertori continua sent una crònica social plena de vigència i sentiment que l'Ovidi interpretava amb la poderosa força de la humilitat i aquella mescla de mala llet i tendresa. Això hem aprés i això volem transmetre". Aquest disc és un intent reeixit de fer, desfer i refer el llegat sonor d'un artista a qui el reconeixement li va arribar tard -recordem que el van bandejar per cantar mil veritats-, a qui no se li va agrair suficientment haver difós l'obra de tants poetes ("Vinyes verdes vora el mar" de Josep Maria de Sagarra, "M'aclame a tu" de Vicent Andrés Estellés i "Poema sense acabar" de Joan Salvat-Papasseit) ni haver escrit tantes "cançons d'ara", tal com clamava Lluís Serrahima en aquell cèlebre manifest fundacional de la Nova Cançó. Gràcies, Ovidi és també la voluntat de mantenir viva l'obra de l'Ovidi i cantar ben alt "uns fets, un temps, una estima, una idea". Però aquest disc és molt més que un homenatge. Escolteu-lo i entendreu el perquè.
La força del disc no es desinfla dalt de l'escenari, ans al contrari. Aquesta nit comprovareu que Gràcies, Ovidi guanya matisos en ser interpretat en directe per aquests excel·lents músics. No debades, és a través de la interacció amb el públic que Gaya, Pellicer i Prieto fan plenament explícita la passió que senten pel cantant d'Alcoi i per les seves cançons. És en Montllor, que les cançons de "l'artista, el cantant, el pallasso" ens arriben amb una altra flaire, amb uns altres sabors. Per tot això i més, gràcies!

Carla González Collantes
Periodista

El projecte "Gràcies, Ovidi", va néixer a finals del 2010 en la imaginació de l'Arturo Gaya, més conegut pel seu alter ego de Quico el Célio. Li ballava pel cap des de feia molt temps perquè havia admirat l'Ovidi fins a pensar que si no hagués existit, probablement tampoc ell hagués esdevingut artista. De l'Ovidi l'havia captivat la seva manera de presentar-se i d'apropar-se al públic i tenia el seu repertori molt interioritzat. Així va ser com va engrescar al seu amic Kike Pellicer, contrabaixista i company al grup dels "Quicos", i junts van treballar la idea. Després van pensar en un amic comú, el guitarrista Paco Prieto, per arrodonir la formació. A partir d'aquí l'Arturo se'n va anar a passar uns dies a Alcoi per amarar-se de l'esperit de l'Ovidi: va estar al Centre Ovidi Montllor i va conèixer el pintor Antoni Miró, amic íntim de l'Ovidi, que es va engrescar amb el projecte, li va fer conèixer dues cançons inèdites (L'arc de Sant Martí i Verí-good) i també li va proposar contactar amb el Toti Soler que va posar las seva guitarra a la gravació de les dues cançons. Finalment el disc es va gravar entre el juny i el juliol del 2011. La major part es va enregistrar a l'Olleria, prop d'Alcoi, per facilitar la col·laboració dels artistes de la terra que van col·laborar-hi, com el Pep Gimeno, "Botifarra", el Miquel Gil i altres músics. Una altra part de la gravació i l'acabat final es va fer a Tortosa. El disc va sortir l'any passat i el van rodar per petits locals; fa pocs dies el van presentar oficialment al Teatre Àtrium de Viladecans dintre del cicle de cançó Barnasants.

Arturo Gaya (Tortosa, 3.9.1956), l'ànima de la iniciativa i qui posa veu a les cançons de l'Ovidi, és cantador, lletrista, periodista, gestor cultural i professor de Cant i Folklore a l'Aula de Música Popular i Tradicional de Tortosa. Al 1979, juntament amb el Pipo Iglesias van formar el grup de cançó Cucafera, més tard va cantar amb els grups Lontainers i Delirios. Però el gruix de la seva carrera musical l'exerceix des de fa vint anys com a cantant i lletrista del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Kike Pellicer (28.5.1974), nascut a París però ampostí de tota la vida, porta prop de deu anys amb el grup de Quico el Célio. Ha estat el productor musical del disc i és un músic tot terreny. Entre altres activitats, juntament amb la xilena Verónica Zúñiga, forma un duet de música popular sudamericana. Paco Prieto (Tortosa, 18.11.1967) és professor de guitarra a l'Escola Municipal de Tortosa. És un músic amb molt d'ofici que ha tocat i toca amb formacions molt dispars, entre les quals el grup del Padre Jony.

En paraules de l'Arturo, el Kike i el Paco, Gràcies, Ovidi "dóna a conèixer l'Ovidi Montllor a les noves generacions i el retroba amb les velles sense cap nostàlgia,ans al contrari, amb la certesa que estem davant d'un repertori necessari per interpretar la societat actual". El Club de la Cançó s'uneix als seus desitjos, amb un record carinyós per l'Ovidi.