Sempre que he parlat amb algú d'allò que ens agradaria aconseguir amb El Club de la Cançó li he posat l'exemple de l'Esmeralda Grao. Des que vam engegar al febrer del 2001, la seva actuació ha sigut el nostre èxit més clamorós. I és que l'èxit de debò del nostre projecte no és portar a un artista popular i abarrotar El Sielu sinó dur a algú com ella, a qui no coneixia absolutament ningú, i aconseguir que una cinquantena de persones vencin la mandra i el desinterès i surtin de casa per venir a descobrir una cantant nova. Després d'aquell gran èxit de convocatòria a l'entorn d'una cantant desconeguda, la glòria d'aquella nit va ser tota d'ella, per mèrit propi i cum laude. La veu i l'encant personal de l'Esmeralda van seduir l'auditori com pocs artistes ho han aconseguit: deixant-nos a tots bocabadats. Aquella nit vam sortir de El Sielu sentint-nos veritablement afortunats però amb la recança de no haver pogut compartir amb més amics un descobriment tan fantàstic. Encara abans de ser al carrer alguns ja ens preguntaven "quan la tornareu a portar?"
Avui l'Esmeralda torna a ser aquí i s'ha portat sola. És a Catalunya de pas, promocionant als mitjans un disc que l'ha de projectar cap a escenaris més grans. Abans de venir, però, es va recordar de El Club de la Cançó, de El Sielu, dels seus amics de Manresa, i nosaltres, que ja teniem la programació tancada, li vam fer un lloc al calendari per agrair-li el seu oferiment i per donar-nos el gust de tornar-la a disfrutar d'aprop. Fem-li saber que El Club de la Cançó és la seva casa a Catalunya i que torni tants cops com vulgui.

Josep Mª Oliva
Membre de El Club de la Cançó.

Esmeralda Cayuelas Grao va néixer a Rincón de Bonanza, un poblet pedani d'Orihuela, a Alacant. A la seva família es vivia el flamenc amb intensitat i aquest va ser el seu primer contacte amb la música tot i que ben aviat es va decantar per altres estils que li arribaven a través de la ràdio. Als vuit anys tocava la guitarra i començava a fer cançons i tenia ja decidit que el seu futur estaria al món de la música. En una adolescència plena de complexos, composar era la seva manera d'aïllar-se en un univers particular i màgic. Acabat el batxillerat, i en contra el desig dels seus pares, l'Esmeralda se'n va anar a Múrcia on va cursar estudis a la Escuela Superior de Arte Dramático y Danza i al Conservatorio Superior de Música. Allà va començar a fer teatre i, de retruc, a fer arranjaments musicals i a actuar com a cantant en algunes obres. Ja de ple en el món de la cançó, també va ser a Múrcia on es va estrenar com a cantant i corista en diferents orquestres, entre elles una de salsa. L'any 1994 va decidir anar-se'n a Madrid a la recerca de noves oportunitats. Al cap només de quatre mesos d'arribar-hi algú li proposava participar al Festival de Benidorm; hi va aconseguir el primer premi amb la cançó "Fuego y miel". L'experiència, però, no li va resultar especialment dolça, més aviat al contrari, i després d'aquell primer desengany amb algunes persones que es mouen en l'ambient musical, va reemprendre el seu camí en solitari, ja vivint plenament de la música. En tot aquest temps ha fet cors en directe a les gires d'artistes com Caco Senante, Celia Cruz, Marta Sánchez i Nacho Cano i també en un gran nombre de discos de cantants diversos (Serrat, M-Clan, Malú, Nacho Cano, Enrique Iglesias, Sergio Dalma, Abigail...). Igualment ha signat sintonies i cançons per a anuncis, pel·lícules i programes de televisió. Però on realment l'Esmeralda Grao aboca tota la seva sensibilitat i la seva força és en la seva faceta de cantautora. A base d'actuar en petits locals de Madrid i de moltes altres ciutats espanyoles s'ha anat forjant un nom entre un públic encara reduït però rendit des del primer moment al seu art i a la seva personalitat. L'any 2000 publicava el seu primer CD ("Tan dentro") i ara acaba de veure la llum el seu segon disc "Exactamente igual que tú", que aquests dies està donant a conèixer i que li podria suposar el seu trampolí definitiu cap a un públic més majoritari. De pas promocional per Catalunya ha volgut tornar a El Club de la Cançó, on ja la vam poder veure al novembre del 2002 captivant a tots els que van anar a escoltar-la. Tenint ja enllestida la programació hem pensat que l'oportunitat de retrobar-la bé es mereixia una sessió extra. I aquí la tenim per a satisfacció dels que ja la van veure i dels que s'han deixat ben aconsellar.