Avui tenim aquí, al Club de la cançó, Uns del Grup de Folk. I l'amic Oliva m'ha demanat si els podia presentar i jo he dit que sí, i ell que gràcies, i jo que no, que gràcies a vosaltres, perquè em fa molta gràcia fer-ho, i molta il·lusió. Gràcia perquè als festivals de folk rèiem molt, i il·lusió perquè, vist ara amb la perspectiva dels anys, potser sí que érem una mica il·lusos... D'entrada, el nom Uns del Grup de Folk fa molt folk: recordo que als 70, a Manresa, els grups de folk es feien i es desfeien amb la força i la durada dels enamoraments adolescents que, al cap i a la fi, és el que érem. El meu germà tenia una berra (un contrabaix de 3 cordes) de color lila, que crec que va acabar al local d'en Marcel Gros, que si pogués explicar tothom que la va fer sonar, tindríem una història dels grups de folk que corrien per Manresa en aquells anys: Poble Lliure, Escorça, Raig, Tartrana, Barbarroig, i tants altres que ens trobàvem als festivals de folk al local de Crist Rei, a la Seu, a Casa Caritat,...o els dijous d'estiu a la punta del passeig mentre feien el concert de la Banda Municipal (ens posàvem a la punta perquè al pati del Kursaal hi havia la Banda i ens molestaven). La inspiració ens venia del Grup de Folk, en bona mesura: Xesco Boix, Falsterbo3, i també dels mites: Joan Baez, Bob Dylan, Pete Seeger, Woody Gutrhie, Peter, Paul & Mary, que els traduíem i potinejàvem les seves cançons per dir allò que volíem dir. I és que en aquell moment teníem moltes coses a dir: Volíem ser lliures perquè estàvem convençuts que els temps estaven canviant, i esperàvem amb ànsia el dia que el vaixell vindrà, i per això no érem moguts. I ho cantàvem convençuts. Però, ai! Pobre drac Puff!: els nens es van fent grans, i coneixen altres jocs pel món, i si con los pobres de la tierra quiero yo mi suerte echar, millor la echo a la borsa, que més calerons me va a dar. I finalment ni han canviat els temps, ni ha vingut el vaixell, ni aquesta terra és nostra terra, ni a l'Àfrica s'ha alçat el rei lleó del wimohé, i amb la crisi al pueblo unido... lo han bien jodido. Repeteixo: amb la perspectiva dels anys, potser sí que érem il·lusos... Per això em fa molta il·lusió presentar-vos-els aquest vespre: perquè crec que en Puff ha de tornar a sortir del fons del mar, perquè el que cantareu avui és vigent, i volem trobar respostes dins el vent. Com dirien els Quicos: es cantava... i es canta! Moltes gràcies

Lluís Pinyot
Animador-cantant

El Grup de Folk neix al 1967 com una alternativa festiva al moviment de la Nova Cançó. Inicialment els seus components foren Xesco Boix, Joan Boix, Jaume Arnella, Pau Riba, Jordi Pujol, Consol Casajoana, Ramon Casajoana, Jordi Batista, Albert Batista, Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Més tard s'hi afegirien altres cantants com la Maria del Mar Bonet, el Jaume Sisa, l'Oriol Tramvia, l'Eduard Estivill... De fet aquell anomenat Grup de Folk no va ser mai una formació estable sinó un col·lectiu canviant que a cada actuació agrupava als cantants disponibles per a l'ocasió. El famós concert del maig del 1968 al Parc de la Ciutadella resta per a la història com la seva presentació oficial. Més tard vindrien altres actuacions però el grup no tardaria gaire en diluir-se. Podríem dir que va tenir una història molt curta però una influència que s'ha perllongat des de llavors fins ara en el repertori que van donar a conèixer -format bàsicament per cançons populars i per altres manllevades del folk americà- i també per una manera de presentar-se davant del públic i d'invitar a la participació. El seu llegat discogràfic és format per tres L.P. ( "Festival Folk" -1967-, "Folk 2" -1968- i "Folk 5" -1975-) afortunadament reeditats posteriorment en C.D. Al juliol del 1998, trenta anys després, de la seva dissolució el Grup de Folk va reunir a molts dels seus membres en un concert a Sant Esteve de Palautordera i a partir d'aquell moment va fer una revifada que encara dura. Des de llavors, a banda de les actuacions que segueixen fent de manera intermitent, han enregistrat tres nous discos: "Els temps encara estan canviant" (2001), "Els temps encara estan canviant II" (2003) i "Què fas polissó?" (2007), un disc d'homenatge al Xesco Boix. Fa uns vuit mesos l'Eduard Estivill, la Montse Domènech, el Jordi Pujol, la Joana Closellas i el Toni Hernàndez, membres tots ells d'aquest renovat Grup de Folk, han emprès una singladura conjunta sota el nom de Uns del Grup de Folk. L'Eduard Estivill i la Montse Domènech formen des de fa molts anys el nucli del grup Falsterbo, que fa alguns anys va ajuntar-se amb l'Isidor Marí formant el grup Falsterbomarí; el Jordi Pujol és un històric del grup de Folk i en el seu moment, juntament amb Pau Riba van presentar-se com a Pau i Jordi. La Joana Closellas, també amb el Jordi Pujol, formen des de fa quaranta anys el grup Titelles Marduix, i en les actuacions de Uns del Grup de Folk apareix introduint algunes cançons tot recitant o incorporant-hi els seus dibuixos. Toni Hernández, el més jove de tots, es va incorporar a la nova singladura del Grup de Folk aportant el seu talent musical tant tocant en directe com fent els arranjaments per a l'últim disc.
El que veurem aquesta nit és una mena d'antologia de les cançons que tots hem cantat als focs de camp, a les excursions, en mil i una trobades, i que va fer populars en el seu moment aquell primer Grup de Folk. Més endavant, l'any que ve si tot va com és previst, una part d'aquest repertori veurà la llum en el primer disc de Uns del Grup de Folk.