El Joan Isaac és una de les persones més apassionades que conec i aquest és el sentiment que em transmet quan és dalt de l'escenari amb les seves cançons, la seva veu, la seva gestualitat característica. Penso que aquest lliurar-se plenament a les cançons és la declaració de principis d'un artista que n'ha escrit de meravelloses com ara A Margalida, Prefereixo els teus ulls o bé, per citar-ne una de les més recents, Manfred, dedicada a l'asceta alemany que va morir de pena a causa del chapapote del Prestige.
En l'amic Joan hi reconec tres grans passions: la cançó, Itàlia i la família, la seva dona i les seves filles de qui sempre parla quan ens hem trobat lluny de casa. D'Itàlia l'enamora la seva gent, la seva música, els seus paisatges, la cuina, i sobretot, la rassegna de la canzone d'autore que el Club Tenco celebra cada tardor a Sanremo. I de la cançó, de la cançó l'enamora tot. Quan en parla es deixa endur, a vegades amb calma, a vegades enardidament. Tot sovint s'inflama quan compara la situació de la nostra cançó amb la situació de la canzone o la chanson. I s'inflama perquè sap perfectament que el nostre problema no és de manca de creativitat ni de manca de veus, el nostre problema gairebé no té nom: no sabem apreciar i valorar els nostres cantants i creadors. Recordo aquesta tardor passada quan tornant del Tenco estàvem per passar la Jonquera, ens vam mirar i ens vam dir: benvinguts al país del "si no fos", del "ja en parlarem", del "no ens en sortirem".
Però malgrat tot existim i, malgrat tot també, el Joan continua fent cançons i fenòmens com el Club de la Cançó de Manresa ens fan creure que no tot està perdut i que aquesta immensa minoria d'amants de la cançó tenim corda per estona. Amén.

Roger Mas
Cantautor

Joan Isaac va néixer a Esplugues l'any 1953 i es va donar a conèixer com a cantant l'any 1969 amb el grup Nosaltres, finalista a un concurs de noves veus a la Cova del Drac. Desvinculat del grup va començar a cantar en solitari al 1973. Al 1974 gravava dos "singles" amb Edigsa i al 1975 apareixia, publicat per la mateixa discogràfica, el seu primer L.P. "És tard". Joan Isaac comença llavors a fer-se un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb una de les cançons del disc, "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, un jove militant anarquista executat a garrot vil a les acaballes del franquisme. "A Margalida" va esdevenir de seguida una cançó d'antologia i encara avui està entre les més belles que s'hagin escrit en català. A aquell primer LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuitat, a principis dels noranta. Animat pel seu amic Xevi Planas -periodista gironí i autèntica institució en el món de la cançó-, el Joan Isaac va retornar a l'activitat l'any 1998 amb el disc "Planeta silenci". A l'any 2000 apareixia el seu segon disc d'aquesta nova etapa, "De vacances". Aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo i un any més tard hi tornava ser per acopanyar al Luís Eduardo Aute cantant una cançó en italià en homenatge al Sergio Endrigo. També per aquells dies del 2001 apareixia a Itàlia el disc col·lectiu "Lettere celesti" on el Joan Isaac era l'únic interpret no italià de tots els que hi van col·laborar. Al 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduides al català, i en alguns casos interpretades juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez, un disc que és una pura delícia. L'any passat, els dies 5 i 6 de març es va presentar al Teatre Nacional de Catalunya amb l'espectacle "Només han passat cinquanta anys", on va comptar amb la companyia a l'escenari d'artistes com el Moncho, la Maria del Mar Bonet o el Mauro Pagani. Fruit d'aquell espectacle va sorgir el disc en directe que du el mateix nom i que avui presenta a El Club de la Cançó en un format íntim, amb l'acompanyament al piano de l'Enric Colomer i la col·laboració escènica de la Sònia Carmona. Aquesta és la tercera ocasió que tenim de veure el Joan Isaac al Club i la segona que hi canta de manera desinteressada per col·laborar amb un projecte en el que es va implicar des del principi.