El Club | Programació | Història | Agenda | Enllaços | Notícies | Llibre de visites | Crèdits | @ |
Joan Isaac: Llàgrimes lliures | |
Només havien passat uns cinquanta anys quan en Joan Isaac va decidir incloure's de nou en el pols que el fa existir: la música. Segurament desconeixia, en fer-ho, que enlairaria llàgrimes lliures en aquells que tant l'havien enyorat i en aquells que encara l'havien de descobrir. I és que en Joan té aquell encant que tan sols posseeix l'artista que no s'exhibeix: la bellesa interior. Des d'ella evoca versos nus, càntics tacats d'ànima. En cada una de les seves cançons hi podem trobar un mirall transparent on recordar que el cor encara ens batega. L'instint, l'amor i la sensibilitat són les muses que des que va néixer, revolucionen la seva creativitat. De la seva veu no caurà mai una paraula que no tingui emoció, de la seva mà no s'escriurà mai una lletra que no posseeixi eternitat. Quant Joan Isaac ens queda per estimar… … Quantes obres d'art ens queden per agrair-li d'ara en endavant.
Sònia Carmona | |
Joan Isaac va néixer a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre del 1953 i es va donar a conèixer com a cantant l'any 1969 amb el grup Nosaltres. Desvinculat del grup va començar a cantar en solitari al 1973. Al 1974 gravava dos "singles" amb Edigsa i al 1975 apareixia, publicat per la mateixa discogràfica, el seu primer L.P. "És tard". Joan Isaac comença llavors a fer-se un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb una de les cançons del disc, "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista. "A Margalida" va esdevenir de seguida una cançó d'antologia i encara avui està entre les més belles que s'hagin escrit en català. A aquell primer LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuitat, a principis dels noranta. Animat pel seu amic Xevi Planas -periodista gironí i autèntica institució en el món de la cançó-, el Joan Isaac va retornar a l'activitat l'any 1998 amb el disc "Planeta silenci". A l'any 2000 apareixia el seu segon disc d'aquesta nova etapa, "De vacances". Aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo, tornant-hi després en més d'una ocasió com si allà hi tingués la seva segona casa. Admirat i estimat a Itàlia, va participar en el disc col·lectiu "Lettere celesti" (2001), sent l'únic intèrpret no italià de tots els que hi van col·laborar. Al 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduïdes al català, interpretant-ne alguna d'elles juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez. Al 2004, en el decurs de les seves dues actuacions al Teatre Nacional de Catalunya, va enregistrar el directe "Només han passat cinquanta anys". Ara acaba de publicar "De profundis" un disc en el qual compta amb la col·laboració de l'Ana Belén cantant amb ell en català i del Lluís Llach amb qui interpreta una cançó en català i italià. El 14 de gener va fer a Balaguer el primer concert de presentació, en el marc de la gira Ressons, però uns dies més tard va patir un infart i va haver de suspendre set dels concerts programats. Feliçment recuperat, la casualitat fa que sigui avui a Manresa quan retorni als escenaris i que la seva actuació s'escaigui gairebé just cinc anys després d'aquell 21 de febrer del 2001 en què va inaugurar aquest cicle de concerts. "De profundis" és el quart disc consecutiu que presenta a la nostra programació, esperem que siguin molts més. Llarga vida al Joan Isaac i al Club de la Cançó.
| |
<<<< |