Les primera vegada que vaig anar a un concert d'en Joan Isaac va ser a la Sala Loyola, quan encara es presentava com a teloner del Lluís Llach. Tinc ben presents les seves primeres cançons, "Amb els vostre permís", "Viure" i, en especial, "A Margalida". D'aquella etapa el recordo com un noi molt jove, "guaperes" i a la vegada reivindicatiu. Durant alguns anys vaig seguir la seva música però no el vaig tornar a veure en directe fins el 2001, i va ser justament a El Club de la Cançó, quan encara es feia a la molt estimada sala El Sielu. A Manresa he tingut el plaer de gaudir de la seva música en sis concerts en solitari i en una altra ocasió molt especial, també a El Sielu i també a El Club de la Cançó, acompanyant al Luís Eduardo Aute. Qui em va fer redescobrir la música del Joan Isaac va ser el nostre amic comú Josep Mª Oliva, a qui agraeixo immensament la tasca que ha fet per la cançó a Manresa.

D'aquest retrobament amb la música del Joan Isaac voldria destacar "Joies Robades", que jo en diria "Joies Retrobades", un CD em va fer redescobrir a autors que ja quasi havia oblidat i unes lletres que abans m'havien passat desapercebudes. "De vacances", amb "Gràcies vida" i "De profundis", amb "Manfred", són també dos discos que no em canso d'escoltar. I és en aquesta nova etapa quan he descobert un músic molt íntim i molt proper, les seves lletres i la passió que posa en la interpretació arriba molt endins.

Avui tenim l'oportunitat de tornar-lo a escoltar enmig d'una situació molt complexa, i estic segura que el seu concert ens farà un gran bé, perquè l'anima també necessita impulsos positius i la música és un d'ells.

Anna Vilanova Sagués
Seguidora del Joan Isaac

Joan Isaac va néixer a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre del 1953 i es va donar a conèixer el 1969 amb el grup Nosaltres. Desvinculat del grup va començar a cantar en solitari el 1973. El 1974 gravava dos "singles" i el 1975 apareixia el seu primer L.P. "És tard". Joan Isaac comença llavors a fer-se un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb la cançó "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista. "A Margalida" va esdevenir de seguida una cançó d'antologia i encara avui està entre les més belles que s'hagin escrit en català. A aquell segon LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuïtat, a principis dels noranta. L'any 1998 amb el disc "Planeta silenci" inicia el seu retorn. El 2000 editava "De vacances" i aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo, tornant-hi després en més d'una ocasió com si allà hi tingués la seva segona casa. Admirat i estimat a Itàlia, va participar en el disc col·lectiu "Lettere celesti" (2001), sent l'únic intèrpret no italià de tots els que hi van col·laborar. El 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduïdes al català, interpretant-ne alguna d'elles juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez. El 2004, en el decurs de les seves dues actuacions al Teatre Nacional de Catalunya, va enregistrar el directe "Només han passat cinquanta anys". El 2006 publica "De profundis" un disc on hi col·laboren Ana Belén i Lluís Llach. El 2007 treu "Duets", un recull de cançons ja editades cantades en companyia d'altres artistes i el 2008 apareix "La vida al sol". El 2009 surt "Auteclàssic", on interpreta en català cançons del Luís Eduardo Aute, amb la participació del propi autor. Després vindria "Em declaro innocent" (2010), el doble CD "Piano, piano..." (2012), i el 2014 un altre doble disc amb l'enregistrament en directe al Festival Barnasants de l'espectacle "Cançons d'amor i d'anarquia",on hi van participar set artistes més. El 2015 treu un disc que venia a ser com una segona entrega d'aquelles "Joies robades" del 2002, es titulava "Joies italianes i altres meravelles", i era un recull de quinze cançons on hi col·laboraven, cantant en català, Sílvia Comes, Giorgio Conte, Luís Eduardo Aute, Roger Mas, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Eugenio Finardi, Enric Hernáez, Luís Pastor i Joan Manuel Serrat. El 2017 publica "Manueal d'amor" i el 2018 "Cita amb àngels.Tribut a Silvio Rodríguez", un CD a duo amb la Sílvia Comes. El seu últim treball fins ara és d'aquest mateix any i es titula "L'estació dels somnis". És el disc que ve a presentar aquesta nit acompanyat per AntoniOlaf-Sabater al piano, Josep Traver a les guitarres, Jordi Camp al baix i Lluís Ribalta a la bateria.