Voler cantar textos que reprodueixen primers fonemes de la vida, i fer-ho decididament -com ella ho fa-, després d'haver-se identificat en castellà, vol dir -conscients de la fragilitat dels nostres dialectes- tenir-ho molt clar. Vet aquí perquè, des del primer moment que Josep Sanz -el seu representant artístic- me'n va parlar, no vaig dubtar gens a cololaborar-hi. I, segurament perquè aproximar-me a València i a la seva gent sempre m'ha agradat, vaig posar-m'hi de seguida. El cas és que la Inma ha fet un pas valent que caldrà tenir-li en compte arreu de tot territori on perviu la nostra llengua, i no només per haver fet el seu "regreso a la semilla" -com diria la cantautora Elisa Serna-, sinó perquè el seu treball ( el de les seves cançons en català) s'ho mereix en tots els sentits : perquè la intenció del text s'acobla perfectament al de la música, i perquè la Inma canta i interpreta amb gust i passió el que compon: cançons de cada dia, d'amors i desamors, de la vida de tots els qui ens arrisquem a viure.

Josep Tero
Cantautor. Ha col·laborat en l'últim disc d'Inma Serrano en l'adaptació dels textos al català.

Inma Serrano va néixer a Alacant i va iniciar els seus estudis musicals a València, després els continuaria a Barcelona i a Madrid. Ben aviat va començar a compondre i a viure d'aprop el món artístic gràcies al seu germà Antonio, músic percussionista i un bon amic de l'Antonio Carmona, dels Ketama. Va ser el seu germà qui li va facilitar el seu assentament a Madrid i la va introduir al circuit de locals de la capital. Allà la Inma va començar a treballar en un guarda-roba i va poder cantar per primer cop a Las Cuevas de Luís Candelas i més tard a El Rincón del Arte Nuevo i a d'altres petits espais. Al 1994, Manolo Notario -llavors mànager del grup Danza Invisible- la fitxa per a la discogràfica Dro East West i al 1995 apareix el seu primer CD "Inma Serrano". Des de llavors fins ara la seva discografia s'aniria ampliant amb "Cantos de sirena" (1997), "Rosas de papel" (1999), el doble CD "Soy capaz & Pequeñas cosas" (2003), "Polvo de estrellas" (2006) i "Inma I", publicat aquest mateix 2008.. A aquests discos cal afegir-n'hi un altre de "grans èxits" que va apareixer al 2006. Inma Serrano ha actuat i segueix actuant en petits locals, però també ho ha fet al Teatre Gran Rex de Buenos Aires, de la mà de Luís Eduardo Aute, o a Mèxic, a la Plaza de la Constitución, en un festival internacional de cantautors. Des de llavors no ha deixat d'anar sovintejadament a aquell país, tant a cantar com a impartir cursos de composició. Ha fet cançons per altres ("A solas con mi corazón" per al disc de Rosa), ha col·laborat en discos de companys seus com Lorca, Tontxu o Armando, i ha tingut la col·laboració en la seva discografia de col·legues com l'Antonio Carmona, la Cristina del Valle o la Mai Meneses, entre altres. També ha participat al disc de diversos artistes "Liberando expresiones", editat per Amnistia Internacional, cantant la cançó "Furia, rabia, paz y cielo" amb Arturo Pareja Obregón. Durant dos anys va formar part del jurat d'Operación Triunfo. Integrada en el col·lectiu "Plataforma de mujeres artistas contra la violencia de género" -amb cantants com la Cristina del Valle, l'Esmeralda Grao o la Mercedes Ferrer, així com actrius entre les quals hi han la Natalia Dicenta i la Beatriz Rico- ha fet concerts a llocs com Palestina o els camps de refugiats saharians a Algèria. Forma part de la junta directiva de la SGAE. "Inma I", aparegut aquest any, és el seu primer disc en català, la llengua que pel seu lloc de naixement hauria d'haver estat la seva però que per circumstàncies d'una època no ho va ser. L'ha volgut dedicar al seu pare i a la seva cultura. De les deu cançons que conté, set són traduccions -adaptades pel Josep Tero- de cançons que va treure prèviament en castellà i tres són composicions noves. A "Inma I" li seguirà "Inma II", versió castellana del mateix disc i l'inici d'una nova etapa en la que es desprendrà paulatinament del cognom per evitar confusions amb l'Ismael Serrano. A la Inma li feia il·lusió presentar aquest disc en català a El Club de la Cançó, és el tercer cop que la tenim amb nosaltres.