La Ivette Nadal va néixer a Granollers el 6 de maig del 1988, llavors ningú es podia imaginar que el seu nom i cognom s'acabarien convertint en el seu nom artístic. La mare de la Ivette és una gran lectora de poesia i el seu exemple va quallar en ella i li va aportar una mirada diferent al món que l'envoltava. Pel que fa a la música, les influències que va rebre en un primer moment li van venir donades per allò que més escoltava la gent de la seva edat, el pop rock català. Un dia coneixeria l'Enric Casasses i aquella coneixença seria fonamental per definir el seu propi camí poètic. També descobriria una altra música, que era la que feien bàsicament gent de fora com Alanis Morissette, P.J. Harvey, Patti Smith, Damien Rice... Sent encara una adolescent, la Ivette va fusionar poesia i música i va començar a compondre les seves primeres cançons. Llavors la providència va fer que es creués en el seu camí el músic i productor Toni Xucla que la va animar a gravar el seu primer disc, que apareixeria dos anys després, al 2007, "Guerres dolcíssimes". L'Albert Puig es va enamorar d'aquell seu primer treball i gairebé durant un any va fer que sonés cada dia una cançó a Icat FM. De retruc gairebé totes les emissores barcelonines van fer-se ressò també d'aquell disc. Mentrestant, però, la Ivette continuava actuant per lliure, sola amb la seva guitarra, recitant els seus poemes i cantant les seves cançons per bars i petits locals. I gairebé paral·lelament a l'edició del seu disc va auto-editar-se un primer i fins ara únic llibre de poemes: "Camí privat". Al 2008 versiona la cançó de John Fogerty "Have you ever seen the rain?" ("Has vist la pluja?") al disc de la Marató de TV3, i al 2010 enregistra un segon CD, "A l'esquena d'un elefant", considerat per Ràdio 4 com un dels deu millors discos catalans d'aquell any. És quan s'interessa per ella una companyia de management i la introdueix als principals circuits musicals de Catalunya. També aquell any canta a l'acte de l'Onze de Setembre a l'Arc del Triomf i dos mesos després fa de telonera d'Els Pets en el seu concert al Palau de la Música. Diu la Ivette que aquell segon disc del 2010 el va gravar "amb dos cors", el seu i el del xic que duia dins des de feia sis mesos i que aviat la convertiria en mare. La seva maternitat li va suposar dos anys de recés a la seva carrera, fins que al setembre del passat 2012 va retornar amb un tercer disc -auto-editat, com els altres dos-, "Mestres i amics", que és el que presenta aquesta nit a El Sielu. "Mestres i amics" és un recull de poemes musicats, alguns de propis, i d'altres de diversos poetes, -Víctor Sunyol, Joan Vinuesa, Santi Montagud, Francesc Garriga, Anna Aguilar-Amat i Enric Casasses-, "mestres i amics de poesia i de vida". Amb aquest últim treball la Ivette mostra la seva vessant més rock i per lluir-lo en plenitud s'acompanya dels seus músics. Aquest vespre actuaran amb ella a El Club de la Cançó Lluís Riera, Roger Pasqual i Eloi López. Fora dels seus tres discos propis i de la cançó del disc de la Marató del 2008, la Ivette canta en una cançó del Manolo García, "Creyente bajo torres de alta tensión" al seu disc "Los días intactos" (2011) i properament apareixerà a un disc col·lectiu d'homenatge al Salvador Espriu en el centenari del naixement del poeta.