La primera vegada que vaig anar a un concert d'en Joan Isaac va ser l'estiu de 2005. La veritat és que el vaig conèixer gràcies a Alejandro Filio. Aquest fet pot sorprendre una mica però la música fa aquestes jugades. En Joan Isaac havia fet una adaptació al català d'una de les meves cançons preferides d'aquest cantautor "Sin la Luna".

Recordo aquell concert com si fos el primer dia, des de els primers acords fins als últims van ser moments d'emocions, és va convertir en una nit màgica. Mai havia gaudit tant d'un concert. Diuen que les cançons són com un tricicle, on la lletra, la música i la interpretació han de combinar a la perfecció; i així va ser tant en les seves cançons com en les adaptacions que va interpretar del disc "Joies robades". Allà vaig descobrir al millor representant de la Cançó d'autor que hi ha actualment. Des d'aquell dia he anant seguint tota la seva trajectòria professional i em vaig documentar per fer un blog on anant seguint totes les seves passes.

Parlar d'en Joan Isaac és descriure un mar de cançons, cançons que van i tornen però que una vegada que les escoltes es queden a dins teu. Per mi escoltar un disc seu és com obrir cada vegada una finestra a aquest immens mar, i tenir la sort de poder assistir a un concert seu és com gaudir d'aquest mar des de la sorra on pots contemplar al vespre i en directe la bellesa de cada una de les seves onades convertides en cançons.

Així que us invito a gaudir del concert d'aquest vespre i dels propers que vindran.

Imma Hernández
Mestra de primària.

Joan Isaac va néixer a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre del 1953 i es va donar a conèixer al 1969 amb el grup Nosaltres. Desvinculat del grup va començar a cantar en solitari al 1973. Al 1974 gravava dos "singles" i al 1975 apareixia el seu primer L.P. "És tard". Joan Isaac comença llavors a fer-se un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb la cançó "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista. "A Margalida" va esdevenir de seguida una cançó d'antologia i encara avui està entre les més belles que s'hagin escrit en català. A aquell segon LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuitat, a principis dels noranta. Animat pel seu amic Xevi Planas -periodista gironí i autèntica institució en el món de la cançó-, el Joan Isaac va retornar a l'activitat l'any 1998 amb el disc "Planeta silenci". Al 2000 editava "De vacances" i aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo, tornant-hi després en més d'una ocasió com si allà hi tingués la seva segona casa. Admirat i estimat a Itàlia, va participar en el disc col·lectiu "Lettere celesti" (2001), sent l'únic intèrpret no italià de tots els que hi van col·laborar. Al 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduïdes al català, interpretant-ne alguna d'elles juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez. Al 2004, en el decurs de les seves dues actuacions al Teatre Nacional de Catalunya, va enregistrar el directe "Només han passat cinquanta anys". Al 2006 publica "De profundis" un disc on hi col·laboren Ana Belén i Lluís Llach. Al 2007 publica el disc "Duets", un recull de cançons ja editades cantades en companyia d'altres artistes i al 2008 apareix "La vida al sol". L'estiu del passat 2009 va presentar al Festival de Perelada el seu disc "Auteclàssic", on interpreta en català cançons del Luís Eduardo Aute, amb la participació del propi autor en algunes d'elles. Aquesta nit, en la seva cinquena actuació a El Club de la Cançó, farà un repàs a les cançons que ha creat a partir de la seva tornada als escenaris el 1998. És un espectacle que ha titulat "Antologia d'un retorn" i el presenta acompanyat per l'Enric Colomé al piano, el Jordi Camp al baix, el Lluís Ribalta a la bateria i el Josep Traver a les guitarres.