El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@









Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat
Joan Isaac: Bajo la luz del sur

Explicar lo que representa para mí la figura de Joan Isaac significa remontarme a una noche de marzo de 2004 en el Teatre Nacional de Catalunya. Llovía sobre Barcelona, pero dentro del teatro todo era calidez y emoción; la sala estaba repleta de un público entusiasmado con el retorno a escena del cantautor. Aquella noche lo veía por primera vez, había viajado desde Sevilla sólo para asistir a su concierto.
Todo comenzó unos meses antes escuchando la radio, emitían unas versiones en catalán de canciones que formaban parte de mi memoria musical y sentimental; no podía creer que la voz y la forma de cantar de aquel artista me emocionaran tanto; su nombre era Joan Isaac. Busqué sus Joies robades y las escuché infinitas veces. Después de esto no pude hacer otra cosa que rastrear sus discos anteriores; descubrí De vacances y Planeta silenci, y me quedé atrapada en su obra. Más tarde descubriría su historia, su silencio de 14 años, los discos de su primera época: És tard, Viure, Barcelona, ciutat gris e Inesperat. Conocí su A Margalida, comprendí el sentido de esta canción; su interpretación la noche del concierto me dejó paralizada, nunca había vivido algo así, tanta ternura y sensibilidad, la respiración contenida del público, el teatro puesto en pie al finalizar la función. El concierto en el TNC quedó reflejado en el disco: Només han passat cinquanta anys. A partir de entonces he seguido muy de cerca todos los trabajos del cantautor, en la distancia pero a su lado.
Hace cuatro años Joan Isaac vino a Sevilla para ser entrevistado por el poeta gaditano Luis García Gil, autor de su biografía. La cita se produjo en un patio sevillano, bajo la luz del sur y los sonidos del agua. Yo, ilusionada por estar presenciando aquel encuentro entre poetas, intentaba dejar constancia con mi cámara. Luis preguntaba y Joan explicaba su vida y sus canciones, y con ello exponía, sin darse cuenta, la historia de una ciudad, de un país, de la canción, de su cultura. El resultado fue la publicación del libro: Joan Isaac. Bandera negra al cor.
El concierto que Joan Isaac les ofrece para inaugurar esta nueva etapa de El Club de la Cançó, es un repaso antológico de su obra a través de algunas de sus canciones más emblemáticas. Junto a él, tres maestros del piano, Francesc Burrull, Enric Colomer y Conrad Setó. Ustedes tienen la posibilidad de ver en escena a uno de los más grandes representantes de la canción de autor en estado puro, de disfrutar de un espectáculo de lujo, y yo tengo el honor y la alegría de poder presentarlo mediante este texto que escribo, con emoción, desde el Sur.

Mª Gracia Correa

Sevilla (1960). Biòloga. Enamorada de la cançó d'autor, col·labora a diferents publicacions digitals, entre elles www.cancioneros.com. La Mª Gracia és la gran fan sevillana del Joan Isaac. En correspondència, el Joan Isaac, al seu disc "Em declaro innocent" (2010), li va dedicar la cançó "Mar i gràcia".

Joan Isaac va néixer a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre del 1953 i es va donar a conèixer el 1969 amb el grup Nosaltres. Desvinculat del grup va començar a cantar en solitari el 1973. El 1974 gravava dos "singles" i el 1975 apareixia el seu primer L.P. "És tard". Joan Isaac comença llavors a fer-se un lloc entre els intèrprets més populars de la cançó, una popularitat que deu, en part, a les actuacions que fa durant un temps com a teloner del Lluís Llach. La consagració definitiva li arribaria l'any 1977 amb la publicació del seu disc "Viure" i molt especialment amb la cançó "A Margalida", dedicada a la qui fou nòvia de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista. "A Margalida" va esdevenir de seguida una cançó d'antologia i encara avui està entre les més belles que s'hagin escrit en català. A aquell segon LP li seguirien "Barcelona ciutat gris" (1980) i "Inesperat" (1984). Després d'aquell disc va decidir deixar de gravar i d'actuar. Més tard reapareixeria, d'una manera esporàdica i sense cap continuïtat, a principis dels noranta. L'any 1998 amb el disc "Planeta silenci" inicia el seu retorn. El 2000 editava "De vacances" i aquell mateix any actuava al Festival Tenco, a Sanremo, tornant-hi després en més d'una ocasió com si allà hi tingués la seva segona casa. Admirat i estimat a Itàlia, va participar en el disc col·lectiu "Lettere celesti" (2001), sent l'únic intèrpret no italià de tots els que hi van col·laborar. El 2002, publicava "Joies robades", un recull d'autèntiques joies de la cançó traduïdes al català, interpretant-ne alguna d'elles juntament amb els seus propis autors, com és el cas del Luís Eduardo Aute, de l'italià Roberto Vecchioni o del cubà Silvio Rodríguez. El 2004, en el decurs de les seves dues actuacions al Teatre Nacional de Catalunya, va enregistrar el directe "Només han passat cinquanta anys". El 2006 publica "De profundis" un disc on hi col·laboren Ana Belén i Lluís Llach. El 2007 publica "Duets", un recull de cançons ja editades cantades en companyia d'altres artistes i el 2008 apareix "La vida al sol". El 2009 surt "Auteclàssic", on interpreta en català cançons del Luís Eduardo Aute, amb la participació del propi autor. Després vindria "Em declaro innocent" (2010), el doble CD "Piano, piano..." (2012), i el 2014 un altre doble disc amb l'enregistrament en directe al Festival Barnasants de l'espectacle "Cançons d'amor i d'anarquia",on hi van participar set artistes més. El seu últim treball, recentíssim, ve a ser una segona entrega d'aquelles "Joies robades" (2002). Va sortir a finals del passat 2015 i es titula "Joies italianes i altres meravelles", un recull de quinze cançons on hi col·laboren, cantant en català, Sílvia Comes, Giorgio Conte, Luís Eduardo Aute, Roger Mas, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Eugenio Finardi, Enric Hernáez, Luís Pastor i Joan Manuel Serrat.
Fa quinze anys, el 21 de febrer del 2001, el Joan Isaac va fer a la sala El Sielu el concert inaugural d'El Club de la Cançó. Després va actuar-hi cinc vegades més. Avui torna per reinaugurar-lo i estrenar aquesta nova etapa la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa. Ens presenta un concert a veu i piano acompanyat pels pianistes Francesc Burrull, Enric Colomer i Conrad Setó.










Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat
<<<<