Vaig conèixer el Jos un típic hivern manresà fred i llarg… M'explicava que des de ben petit i sense saber per què ja tenia clar que volia ser músic. Ja fa uns anys d'això i des de llavors mai l'he vist dubtar d'aquesta vocació.
Sempre lluitant per fer realitat els seus somnis, les seves cançons transmeten aquesta energia i il·lusió inesgotables. No li interessa fer-se d'or amb el que fa, la música és senzillament la seva raó de ser.

Aquest treballador incansable ens presentarà a El Sielu alguns dels temes del que serà el seu primer disc; rock&roll del bo, una veu preciosa i uns missatges valents de rerefons dedicats a tots aquells que el vulguin escoltar amb el cor obert i que desitgin viatjar una estona a l'infinit a bord de la banda d'un artista natural, potent, sincer, dels que de les tristors en fa fum i amb moltes ganes d'enamorar-vos.

Maria del Mar Duocastella
Una amiga

El 26 de desembre del 1980 va néixer a Manresa el Josep Racero. Molts anys més tard es donaria a conèixer artísticament com a Jos Racero i ara és simplement Jos. Al Jos li agradava tant i des de tant petit la música que als sis anys li van regalar el seu primer piano. Les seves primeres classes les hi va donar -com a tants bons músics manresans- la senyoreta Filomena Comellas, i ella va ser també qui el va animar perquè entrés a l'Escolania de Montserrat. Al 1990 va ingressar-hi i al cap d'un temps va convertir-se en un dels solistes. Allà també va aprofundir en l'estudi del piano i el clarinet. Amb l'Escolania va enregistrar dos discos i va fer una gira per Itàlia al 1991 -amb actuació inclosa a la televisió de la RAI-, una a l'Expo de Sevilla el 1992 i una altra per Galícia i el País Basc el 1993. Dos anys més tard, quan ja havia sortit de l'Escolania, el pare Ireneu Segarra el va fitxar per acompanyar-los de nou com a solista en unes actuacions a França, va ser el primer cop que va cobrar per cantar. Als 17 anys el Jos va entrar a l'Ensemble Vocal del Taller de Músics de Barcelona, també com a solista, i va enregistrar un disc de jazz sota la direcció d'Ana Finger. Després, ja amb 22 anys, va anar a Mallorca per incorporar-se a un grup de clònics dels Bee Gees, cantant, tocant la guitarra i ocupant-se també de la producció. Amb ells va fer múltiples actuacions principalment a les Balears i a Canàries. Acabada aquella experiència, entre l'octubre del 2008 i l'abril del 2004 passa mig any a Nova York i aconsegueix actuar a diversos locals de Manhattan i del mateix barri de Brooklyn, on residia, cantant i tocant les seves pròpies cançons en anglès. Al tornar d'aquella estada el van trucar de nou de Mallorca i va reprendre les actuacions amb els dobles dels Bee Gees però també va treballar com a productor en un estudi i va cantar en alguna ocasió a la televisió autonòmica de les Balears. Al 2006 torna i s'enrola en l'Orquestra Tàndem, de Lleida, i durant quatre anys canta i toca la guitarra amb aquella formació arreu d'Espanya. A la segona meitat del 2009 i durant uns tres o quatre mesos comparteix aquella feina amb la seva nova faceta de cantautor. Durant aquell temps va actuar cada dijous al Charlot Cafè, al carrer Nou de Manresa, i es va moure també per alguns altres petits locals de Catalunya. Es va autoproduir una maqueta i va decidir que aquell seria el seu camí. Des de fa alguns mesos s'ha instal·lat a Madrid seguint els passos d'altres cantautors que van instal·lar allà la seva base per promoure's. Des d'allà li han sortit també alguns concerts en altres ciutats com Salamanca o Saragossa sense deixar mai de voltar per alguns escenaris de Catalunya dels que ja és un habitual. Avui es presenta a El Club de la Cançó amb el recolzament del seu grup -el Miquel Porcel a la guitarra, l'Esteve Martínez al baix i el Marc Mujal a la bateria- i ens mostrarà les cançons que han d'integrar el seu primer disc.