Als bons cantants se'ls distingeix per moltes coses. En cada una d'elles són uns mestres: el timbre, l'afinació, la força rítmica, les dinàmiques… Als grans cantants se'ls distingeix, a més a més de per totes les anteriors, per una altra cosa: la capacitat de transformar una melodia en una melodia extraordinària. Cristòfol David Juanico és un gran cantant. Té el do anterior i el de potenciar la bellesa, per petita que sigui. Té la personalitat necessària perquè les cançons vagin més enllà d'una melodia i unes paraules Recordo el dia en què els Menaix a Truà varem actuar en directe al programa de TV3 "La cosa nostra". L'Andreu Buenafuente em va preguntar: "creieu com jo que Cris Juanico és la millor veu actual de Catalunya?". Vaig respondre que sí, mentre m'adonava de la dimensió d'aquell reconeixement públic. La veu d'en Cris es càlida i complexa com els bons perfums, els teixits o els vins. Té la justa proporció entre la tradició i la modernitat. Tant ens recorda Nino Bravo com Sting, el Mediterrani més expressiu o la universalitat del rock. Tot això conservant la immensa personalitat de la seva veu. Si agaféssim una ràdio i passéssim el dial ràpidament per les emissores musicals, sentint breument cada grup, cada cantant, segur que una de les veus que reconeixeríem més ràpidament, seria la d'en Cris. Té la perplexa facilitat dels grans dibuixants. Aquella qualitat de fer grans coses sense un esforç aparent. Amb una rapidesa sorprenent. Cris no és un cantant introvertit que canta al seu món per a ell mateix. Al contrari, tracta al públic com si fossin amics. Sovint l'espectador té la sensació que li estan cantant a ell o a ella únicament. Busca aquest tipus de comunicació directa en la música i en les lletres. Al Club de la Cançó tenim l'oportunitat de deixar-nos seduir per totes aquestes qualitats tan difícils d'ajuntar com difícils de disfrutar.

Toni Xuclà
Guitarrista, compositor, arranjador i productor. Company de Cris Juanico al grup Menaix a Truà

Cris Juanico Alzina va néixer el 23 de febrer del 1967 a Ciutadella de Menorca. De família de músics -pare i germans-, va tenir una formació autodidacta. Va iniciar-se com a guitarrista amb un grup de pop rock Caca's Power. Era el temps de la "movida" madrilenya i allò els agradava, però també escoltaven cançons dels Rolling Stones, dels Beatles, de Violent Femmes, de Neil Young, d'Eric Clapton... L'estiu del 1986 va formar-se el grup Ja t'ho diré i el Cris va ser amb ells des del primer moment fins a l'últim concert, el 27 de desembre del 2003. Primer hi tocava la guitarra i a partir del 1989 hi va aportar el segell personal de la seva veu. Durant tot aquell temps els Ja t'ho diré van gravar sis discos. Un d'ells, "Un ram de locura" va ser premiat com a millor disc de l'any 1998 de Ràdio 4; també van rebre el Premi Ramon Llull per ser un referent de Menorca a fora de l'illa. Abans que els Ja t'ho diré posessin punt final a la seva trajectòria, el Cris, juntament amb el Toni Xucla i el Juanjo Muñoz (de Gossos) -als quals va conèixer a finals del 1999 al Circuit Acústic Acic- van formar Menaix a truà. El grup, encara en actiu, porta enregistrats dos discos. Més recentment, l'any passat, va decidir-se a gravar en solitari "Memòria", un disc amb cançons populars de Menorca interpretades en clau de pop-rock i que en directe l'ha presentat amb Els Mags de Binigall. Com una experiència puntual va formar part també de La Banda Impossible. Ha realitzat produccions musicals per a diverses formacions (Ja t'ho diré, Menaix a truà, Van de kul, Inventari...) i ha col·laborat amb diversos artistes (S'Albaida, Toni Xuclà, Pep Poblet, Gossos, Marisa Rojas...). Juntament amb Toni Xuclà i Jimi Piñol (Lax'n Busto) és responsable del Campus Senglar, una escola de pop rock itinerant de la que se'n fan tres edicions anuals (Menorca, Mallorca i Montblanc). També, des de fa deu anys, realitza audicions didàctiques per a escolars. Ha col·laborat amb la Fundació Tabaluga i la Fundació Petter Mafray, dedicades a l'ajut als nens necessitats, cantant les cançons al CD-llibre infantil "Tabaluga viatja buscant el seny". Col·labora a més a més amb la Fundació Àgora Menorca que promou la cultura menorquina. El seu disc "Memòria" acaba de rebre tres premis atorgats pels lectors de la revista Enderrock com a millor disc, millor autor i millor directe del 2004 dins la categoria de cançó d'autor. Al juny del 2002 ja el vam tenir a El Club de la Cançó amb els Menaix a truà, aquesta nit el podrem escoltar en la seva nova aventura acompanyat pels músics Pepe King a la guitarra i Shanti Gordi als teclats.