El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
clica per ampliar

clica per ampliar
GORKA KNÖRR
Una necessitat i un bàlsam

Vaig conèixer al Gorka als anys setanta, quan era normal que hi hagués un intercanvi entre els cantants catalans i els bascos i per tant molts de nosaltres anaven amb molta freqüència a fer recitals a Euskadi i ells venien al nostre país a cantar les seves cançons. Fruit d´aquest intercanvi vaig descobrir a molts autors bascos que ignorava ( Benito Lertxundi, Mikel Laboa, Xabier Lete....) .La cançó basca en aquells anys era una cançó profundament lligada a la terra, a la llibertat i a la defensa d´una identitat nacional fortament arrelada amb la gent que participava d´una manera extraordinària en els concerts creant una simbiosi artista-públic, que mai he tornat a veure enlloc. Gorka , fill de mare catalana , parlava i parla català i la seva relació amb el nostre país , per tant, era una relació molt estreta que es reflectia també en la construcció e interpretació de les seves cançons; les seves cançons traspuen colors i perfums mediterranis i contenen una rara sensibilitat basco-catalana d´una bellesa única. Home d´aparença tranquil·la i d´una veu que amb els anys ha guanyat en profunditat i caràcter, ha estat un incansable lluitador contra el feixisme en els anys difícils i, com a parlamentari basc i europeu, un ferm defensor de la identitat basca i de la seva cultura. Desprès d´un llarg silenci artístic torna a cantar i gravar discs. El seu darrer treball crec que és un resum perfecte de tot el que he escrit, un disc on demostra el seu amor per les nostres cançons cantant-ne en català algunes de les més clàssiques. En aquests temps de banalitat i acritud política les seves cançons ressonaran al nostre club com un bàlsam dolcíssim i necessari. Disfruteu, per favor.

Joan Isaac
Cantant i membre de El Club de la Cançó

Gorka Knörr va néixer a Tarragona el 2 de febrer de 1950. Quan tenia poc més de tres anys la família es va traslladar a Vitoria. Amb setze o disset anys, i gairebé d'amagat, va posar-se a aprendre el basc en una ikastola i als dinou es va traslladar a Sant Sebastià per començar els seus estudis enfocats al món empresarial. A Sant Sebastià el Gorka va fer amistat amb l'Eduardo Moreno Bergaretxe, "Pertur", més tard conegut com a màxim dirigent d'ETA p-m i que va desaparèixer misteriosament al juliol del 1976. A casa de l'Eduardo Moreno va aprendre els primers acords de guitarra tot cantant cançons del Mikel Laboa i el Natxo de Felipe. Al 1970 Gorka Knörr és detingut arran d'una manifestació de l'1 de Maig i aquell mateix any fa dues estades a la presó on aprofita les hores per compondre les seves primeres cançons. Al 1971 debuta amb l'Eduardo Moreno a Vitòria i actuen junts per algunes localitats d'Euskadi fins que el seu company ha de fugir a França i ell segueix la seva incipient carrera en solitari. Al 1973, l'any que es considera com el de la seva alternativa real, actua al Teatre Guridi de Vitòria amb el Benito Lertxundi, el Xabier Lete i la Lurdes Iriondo. A partir d'aquell moment és sol·licitat sovint per actuar en diversos festivals i a11974 enregistra el seu primer disc, "Araba kantari", una recopilació de cançons populars alabeses. Al 1975 apareix el segon, "Nik nahi dudana". "Txalaparta" és el nom del seu tercer disc (1976) i de la cançó que el fa popular de debò. En el mateix LP també hi ha una versió de "L'estaca", del Lluís Llach amb una lletra del Xabier Lete. Aquell 1976 Gorka Knörr es consagra com a cantautor després d'uns anys sense gaires permisos per cantar i subsistint als escenaris com a guitarrista del Benito Lertxundi. Va ser també el 1976 l'any en què va compartir protagonisme amb el Lluís Llach en un concert on cada un d'ells va fer el seu respectiu homenatge musical als morts que hi va haver en els sagnants fets de Vitòria i que es va acabar amb el Gorka cantant "L'estaca" en basc acompanyat al piano pel propi Llach. Al 1978 publica "Herri bat gara". Entre 1979 i 1981, i després de diverses gires dins i fora d'Euskadi, abandona momentàniament la cançó a partir d'un intent d'agressió per part de refugiats d'ETA militar al País basc francès en un festival. Fruit d'aquesta etapa apareix el seu disc "Gutunak" ("Cartes") en el que reflexiona sobre la violència. A partir del 1983 deixa la cançó en un segon pla i es posa a treballar com a assessor del lehendakari Garaikoetxea fins que aquell va dimitir al 1985. Aquell mateix any publica el seu sisè disc, "Hegaldia". Al 1998 és nomenat director de l'Institut Basc d'Estadística, més tard es converteix en eurodiputat i en secretari general d'Eusko Alkartasuna. Des del maig del 2001 fins al maig del 2005 va ser Vicepresident del Parlament Basc. Mentre es parlamentari europeu publica "Gogoaren taupadak" (2000). Ja retirat de l'activitat política, l'any 2005 grava "Ponts de l'ànima-Arimaren zubiak" amb cinc cançons en euskera i sis en català, adaptacions de clàssics de la nostra cançó, i un poema en castellà. Aquest disc, on l'acompanya al piano el seu germà Natxo Knörr amb qui han compartit tantes actuacions, és el setè de la seva discografia i significa el seu retorn als escenaris. És també un bon motiu per a la seva presentació a El Club de la Cançó.

clica per ampliar

clica per ampliar

clica per ampliar


Fotografies: Marta Pich
http://www.martapich.com
<<<<