Si yo fuera ustedes, no me perdería el directo de Ana Laan. Sus canciones vitalistas, donde lo cotidiano se vuelve trascendente, ganan mucho sobre las texturas de voz que teje desde sus samplers, en tiempo real. No se parece a nada que hayan escuchado en esta época de productos en serie y estereotipos.

Jorge Drexler
Cantant

En una de les seves cançons més belles i més originals -"De amor y de casualidad"-, l'uruguaià Jorge Drexler li explicava al seu fill Pablo, les seves arrels familiars. "Tu madre tiene sangre holandesa...", li deia, i més endavant afegia... "Tu madre se crió en Estocolmo,/ la mía al sur de Tacuarembó. Tu madre y yo vinimos al mundo,/ igual que tú, porque así lo quiso el amor". La mare del Pablo és l'Ana Laan. Ana Serrano van der Laan va néixer a Madrid el 10 de febrer del 1967, filla de pare espanyol i mare holandesa. Quan tenia sis mesos la família se'n va anar a viure a Suècia, a Estocolm, on va créixer parlant espanyol amb el seu pare, anglès amb la mare i suec a l'escola i amb els amics. Fins que va tenir deu anys a casa no hi va haver cap tele i els pares, la seva germana i ella passaven unes bones vetllades cantant. Segurament això la va influir més a l'hora d'estimar la música que no pas el fet d'haver tingut un besavi director de la banda militar d'El Pardo. Als quinze anys l'Ana se'n va a Anglaterra i després retorna a Madrid. A Madrid estudia filologia anglesa i a l'acabar es planteja seriosament dedicar-se a cantar. Estudia a una escola de jazz i comença a cantar per locals de Madrid bàsicament estàndards de jazz i bossa nova. Fa algunes gires amb el grup del seu amic Ramón Leal i l'any 1993 comença una etapa com a corista de diversos cantants, ja sigui en directe, en disc o les dues coses a l'hora: Sergio Dalma, Javier Álvarez, Jorge Drexler, Diego Vasallo, Cristina Rosenvigne, David Broza. Amb el Jorge Drexler els va presentar un amic i abans que la relació artística hi va haver una relació sentimental d'anys i un fill en comú. De la resta d'artistes qui més l'ha influït i amb qui més coses ha après ha estat amb el Javier Álvarez, amb qui segueix col·laborant. Al 1994 l'Ana comença a escriure les seves pròpies cançons, però encara tardaria a publicar-les. Abans adoptaria la personalitat d'una intèrpret inventada, Rita Calypso -una "dona fatal" nascuda de la imaginació del mallorquí Mateo Guiscafré- i amb aquell pseudònim i amb la producció de Ramón Leal, va enregistrar dos discos (al 2001 i al 2004) per al segell independent "Siesta". Finalment va publicar el seu primer disc propi, "Orégano", produït per Leo Sidran. Al 2004 apareixia als Estats Units i dos anys més tard a l'Argentina. "Orégano" va ser considerat pel Chicago Tribune com un dels deu millors discos llatins de l'any mentre que aconseguia l'"Independent Music Award" com el millor àlbum llatí del 2004. Amb ell va fer una intensa gira pels Estats Units i l'Argentina. Ara acaba de publicar "Chocolate and Roses" també amb el productor Leo Sidran i amb la col·laboració de Phil Mossman (LCD Soundsystem, U2), Matías Cella (Kevin Johansen, Jorge Drexler) Michael Leonhart (Lenny Kravitz, Steeely Dan), Ramón Leal i Javier Álvarez.. La primera setmana d'aquest mes de març, "Paradise", una de les cançons del disc, era la més sol·licitada a la pàgina de descàrregues legals iTunes, als Estats Units, en l'apartat de musica llatina.