Era el juny del setanta-cinc. Retornava al pueblo de la meva abuela i de la mare, on tants estius sencers havia passat des de menut. Feia quatre anys que el mes d'agost anava a Bordeus per estar amb la iaia i la tieta Llibertat, exiliades a França des del trenta-nou. Aquell any m'acomiadaren de la feina, hi havia eleccions sindicals i encapçalava la candidatura de les clandestines Comissions Obreres, així que a finals de juny vaig agafar la motxilla i després d'un dia de viatge vaig arribar al mestrat aragonès, a Fortanete, el meu poble adoptiu. No coneixia ningú de la meva edat. I els que hi havien no eren del meu bàndol. Vaig passar el temps passejant, escoltant música, llegint, i anant al bar, és clar. Un mes més tard, mentre estava al bar, una colla de nois i noies, acabats d'arribar, començaren a cantar una cançó del Labordeta, una immensa emoció m'abraçà, i de seguida vaig saber que eren dels meus. Jo coneixia a aquest cantautor aragonès perquè tenia un disc seu, "Cantar y callar", editat l'any anterior a França per "Le chant du monde" i que havia passat clandestinament. Així que em vaig posar a cantar i em vaig afegir a la colla. Eren les filles i els fills de la generació immigrant, la majoria de pares i/o mares de família republicana, que estaven de vacances. Erem los rojos i vam fer una pinya que dura fins avui. Amb ells vaig coneixer a La Bullonera, al Carbonell, l'"Andalán". I jo els vaig presentar l'Ovidi, el Quico. Junts vam cantar totes les cançons i junts vam alçar totes les banderes. Junts vam anar a Jorcas a veure el Labordeta. I amb les seves cançons vam retornar la dignitat als nostres.
Avui, més de vint-i-cinc anys després, amb totes les banderes trencades sobre la taula i totes, o gairebé, les batalles perdudes, podem dir, és cert, estem vells i cansats, però no vençuts. Ho devem als que des del Café Niké aixecaven noves esperances enmig d'una tempesta reaccionària. Ho devem a tants i tantes que ens retornaren la dignitat com a pobles i sobretot com a éssers humans. Així que: ¡Remendemos las banderas!

Pere Camps
Promotor musical. Responsable de Barnasants

José Antonio Labordeta Subías va néixer el 10 de març del 1935 a Saragossa. Fill d'un catedràtic de llatí i germà del poeta Miguel Labordeta, ja traspassat, que exerciria en ell una influència decisiva, el José Antonio Labordeta va cultivar les seves primeres inquietuds literàries a les tertúlies del cafè Niké i després ha expressat la seva personalitat polifacètica en diversos camps, entre els quals la cançó. Poeta abans que cantant (el seu primer llibre de poemes és del 1959), ha publicat una gran quantitat d'obres que van des de la poesia al conte passant pel llibre de viatges, havent-se prodigat també a la premsa en multitud d'articles. Més recentment s'ha fet popular a la televisió gràcies al seu programa a TVE "Un país en la mochila", hereu potser, en alguna forma d'un llibre de viatges que va publicar l'any 83: "Aragón en la mochila". La preocupació per la seva terra i la seva consciència social d'home d'esquerres va aflorar des d'un bon principi en les seves cançons i més tard l'ha traslladada al terreny de la política. Membre fundador del Partit Socialista d'Aragó, va ser diputat a les Corts d'Aragó per la Chunta Aragonesista i, des de les últimes eleccions generals de l'any 2000, és diputat a Madrid per la mateixa formació. Professionalment es va guanyar la vida durant molts anys com a catedràtic d'Història. Als 80 demana l'excedència per dedicar-se de ple a la música i a principis dels 90, concretament el 4 d'octubre del 91, amb un concert multitudinari a la plaça del Pilar, a Saragossa, es retira "professionalment" de l'ofici de cantant rendint-se a l'evidència d'uns temps que semblen haver-se oblidat dels cantautors. Des de llavors, ja fora del món de les grans gires i sense el grup musical que l'havia acompanyat, segueix cantant ell sol amb la guitarra allà on el demanen. I el cert és que el reclamen molt sovint. Després del 91 ha seguit gravant discos i aquest any acaba de publicar el disc-llibre "Con la voz a cuestas", un recull regravat dels poemes que recitava i alguna de les cançons que cantava a l'espectacle del mateix nom que va passejar durant un bon temps per molts pobles d'Espanya. Aquest mateix 2001 la seva discogràfica ha tret també al mercat un recull en doble CD de les seves cançóns més populars sota el títol "30 canciones en la mochila" i fa ben poques setmanes ha aparegut el seu llibre de memòries "Banderas rotas" (Ed. La esfera de los libros). Aquesta nit, a El Club de la Cançó, el José Antonio Labordeta ens mostrarà unes quantes cançons de les velles i de les més noves que porta a la motxilla i ens en donarà a conèixer cinc d'inèdites.

<<<<