La meva relació amb el Manu va començar de la manera més normal del món: trucada a l'estudi d'un amic comú per demanar-me si podia acollir urgentment una producció del Manu, "res, un parell de dies". La veritat és que al final van ser quinze dies o més. D'aquella producció ja fa uns quants anys i amb el Manu encara no ens coneixíem; si ara és molt jove, imagineu-vos quina edat tenia llavors… Amb el Nyanyo, que és el tècnic de l'estudi, vam al·lucinar. Musicalment parlant estàvem davant d'un "monstre", un nivell poques vegades vist, una tècnica i una seguretat brutal, un gust exquisit i un saber treballar a l'estudi amb nosaltres i amb els seus amics-músics excel·lent. La veritat és que vam connectar molt bé. Després hem estat en contacte tots aquests anys i, seguint tot el que fa, ens hem convertit en fans seus. Puc dir sincerament que la seva qualitat humana està al nivell de la seva qualitat musical. Ben segur que El Club de la Cançó no oblidarà aquest concert del Manu durant molt i molt de temps, perquè ell ja ho té això: per allà on passa deixa petjada. Endavant Manu!

Joan Cayuela
De l'estudi de gravació Kay

Manu Guix va néixer el 8 de desembre del 1979 en el si d'una família en la que gairebé tots eren metges: la seva mare, el seu pare, el seu avi... Malgrat aquesta influència familiar, el Manu no va heretar la vocació per la medicina, però sí que va heretar l'afició musical del seu avi cirurgià, que tocava l'orgue d'oïda. Un dia, després d'un concert familiar, el Manu, que només tenia tres anys, es va asseure davant l'orgue i es va posar a tocar. Aquell dia va descobrir el músic que portava dins. Després van venir els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona -solfeig, piano, cant coral- i més tard, i amb diferents professors, va estudiar clarinet, harmonia, violí, cant, piano jazz... L'any 1999 va marxar a Liverpool a ampliar coneixements i a prendre classes de percussió, composició, arranjaments, tècniques de gravació en estudi... Aquell jove talent, que des dels set o vuit anys ja feia concerts per als amics interpretant les peces que havia de practicar per al Conservatori, va debutar davant d'un públic "real" als onze anys oferint un concert a benefici d'ASPACE, l'Associació per la paràlisi cerebral, una entitat amb la que ha vingut col·laborant assíduament. El seu debut professional es va produir al desembre del 1996 actuant com a pianista i cantant a l'obra "Bojos per Broadway", que es va representar a Barcelona, a la sala "Luz de Gas". A partir d'aquí el seu currículum està atapeït d'activitats com a pianista, cantant, productor musical, professor... L'any 1997, amb el Daniel Anglès, la Susanna Domènech i la Pili Capellades van crear el grup de teatre musical "El musical més petit". El 1998 va participar com a pianista i cantant a La Marató de TV3 i des de l'any 2001 fins a aquest 2005 ha exercit de professor a La Academia de Operación Triunfo en les seves quatre edicions. Com a membre de El musical més petit, Manu Guix participa en tres discos com a director musical i intèrpret: "Desert blanc", "El somni de Mozart" i "Un cop més... una mica de música". En solitari ha gravat dos CD's: "De cabeza" (2003) i "Manu Guix" (2005). Aquest últim disc l'ha editat amb la seva pròpia companyia discogràfica, cosa que li ha donat una major llibertat i la possibilitat -abans vetada per raons comercials- d'incloure-hi dues cançons en català. En aquests dos treballs, amb una major part de cançons escrites per ell, el Manu Guix ens mostra la seva faceta de cantautor -digueu-li, si voleu, cantautor pop-, que és la que ens ve a presentar avui a El Club de la Cançó. És la primera vegada que figura a la nostra programació però no pas la primera que actua a Manresa on, a banda de cantar en solitari, també hi va ser per col·laborar en el disc "Inventari", de Els Convidats, tocant el piano en la cançó "Mai més". Si aquesta nit algú es queda amb ganes de repetir, que sàpiga que el pot anar a escoltar l'últim dilluns de cada mes a Barcelona, a la sala "Luz de Gas".