Micky, "El hombre de goma". Així es coneixia al cantant del mític conjunt musical madrileny "Micky y los Tonys". Apel·latiu gens dubtós d'estranyes imaginacions, donat el nom propi de la majoria dels seus components. El Micky, líder del grup, es movia d'una forma espectacular al damunt dels escenaris i d'aquí li ve l'àlies amb el que va ser batejat aquells anys. Som al 1959 i el rock and roll comença a fer furor a casa nostra. Bandes de Madrid, Barcelona i València, principalment, obren el camí. El fenomen dels, i sobretot de les fans es converteix amb quelcom familiar entre els més joves. En Miguel Carreño, Micky, es converteixen un personatge molt popular i recorre amb el seu grup les ciutats i pobles del país a les festes majors de centenars de localitats que els contracten per gaudir de les seves exitoses actuacions. Gires, viatges, assajos, gravacions, sessions fotogràfiques, promoció, emissores de radio i de televisió... fins que arriba un dia, al cap dels anys, que el grup desapareix i Carreño, continua amb la seva carrera musical com a solista d'èxit. Cançons com "Bye, bye, Fräeulein" o "El chico de la armónica", a més a més de l'eurovisiva "Enséñame a cantar", són títols tremendament populars que tothom coneix i que l'identifiquen plenament.

En Micky i jo ens coneixem des de fa molt temps i sempre m'ha demostrat ser un home proper, amable i amb un sentit de l'humor envejable. Quan avui el veieu actuar us adonareu de la seva professionalitat i de la quantitat de recursos artístics que desplega. És realment un company de feina del que es poden aprendre moltes coses i del que et sents orgullós quan el tens com a amic. Afortunadament en la actualitat estem compartint escenari en una gira, juntament amb altres cantants, evocant als espectadors les cançons mes emblemàtiques dels anys 60 i 70 que tothom reconeix i admira. Micky, un home de goma, un nano que ja s'ha penjat el vuit al davant, al que respecto, estimo i admiro. Endavant!!

Santi Carulla
Cantant de Los Mustang i amic del Micky

Miguel Ángel Carreño Schmelter, Micky, (Madrid, 20-10-1943), viu els primers anys de la seva vida a diferents països (Bèlgica, Líban, Jordània) degut a l'activitat del seu pare, que era diplomàtic, fins que als setze anys torna a Madrid. L'adolescència d'aquell "chico malo de família bien", que és com ell mateix es defineix va estar marcada per la seva passió per la música i de seguida va entrar en contacte amb el món del rock. En una festa al col·legi Santiago Apóstol coneix el grup Los Tony's, que el fitxen per substituir el cantant que ja tenien. El Micky no passa desapercebut i per les seves contorsions a l'escenari l'anomenen "el hombre de goma". El 1963 el grup grava un primer disc com Los Tonys (ja sense l'apòstrof); a partir del segon passarien a dir-se Micky y Los Tonys. Després de trenta "singles" i un LP, el 1970 Micky y Los Tonys es desfan i un any més tard començarà la seva carrera en solitari. Abans, però, ja ha tingut un programa de ràdio a la SER i també ha participat com actor al costat de Julio Iglesias a la pel·lícula "La vida sigue igual". El 1971 entra en contacte amb el compositor i productor Fernando Arbex que es fa càrrec de la seva carrera i li canvia la vida. Després d'un primer senzill que passa sense pena ni glòria, aquell mateix any arrasa amb "El chico de la armónica". És número 1 a Espanya i amb la seva versió en anglès triomfa també als Estats Units. Després la grava en altres idiomes i sona a tot Europa. Des del 71 al 78 no para de publicar cançons noves, la majoria escrites per Fernando Arbex i moltes per ell mateix. El 1975 amb "Bye, bye, Fräeulein" triomfa aquí i a mig Europa, sent número 1 a Alemanya, Bèlgica i Holanda. La culminació d'aquells gloriosos 70 li arriba quan el 1977 és escollit per anar a Eurovisió amb "Enséñame a cantar".

Als 80 l'activitat musical decau. Arribats els 90, reapareix als escenaris amb la gira col·lectiva "Mágicos 60", juntament amb Karina, Jeanette, Tony Ronald i Lorenzo Santamaría. Més tard, amb els mateixos cantants excepte la Karina, va de gira amb "Míticos 70". Després de molts concerts es pren un descans i el 2010 reapareix amb el disc "La cuenta atrás". El 2018 treu "Desmontando a Micky" i el 2022 "Micky y Los Colosos del Ritmo". Des de l'any passat, amb Santi Carulla de Los Mustang, Helena Bianco de Los Mismos, Paco Pastor de Fórmula V i Pablo Perea de La Trampa, està embarcat en la gira "Pioneros". L'home de goma no para, i avui el rebem amb molta il·lusió a El Club de la Cançó, recordant els seus més de 60 anys de música.