Abans de pujar a l'escenari, en aquell impàs nerviós en què es barregen les veus xiuxiuejades d'un públic impacient i el discurs habitual en veu en off que obre l'espectacle, mentre els llums de sala s'atenuen, acostumo a fer un exercici, una rutina pactada que segueix quatre passos. Bàsicament, és una dinàmica de concentració i connexió en què - amb els ulls tancats - busco establir vincles amb la terra i allò visceral, amb la part més creativa i vocacional, amb les emocions personals i amb l'espai, subjectes i objectes que m'acompanyen en aquell present; una dinàmica que va molt més enllà d'una rutina d'escalfament vocal i corporal, però que m'és essencial abans de trepitjar qualsevol escenari.

Aquest procés el duc a terme perquè fa poc més de dos anys vaig entrar al Box Minnelli d'Eòlia i m'hi vaig trobar una dona energètica, vital i talentosa. Era la Mone Teruel. En aquells nou mesos, em va ensenyar que cantar no és afinar i frasejar; cantar és sentir-se lliure, és connectar, és deixar fluir, és empoderar-se, és expressar des d'allò que et remou. I estic segura que avui veient-la dalt de l'escenari, acompanyada al piano del seu fill Albert Pladellorens, descobrireu aquest cantar en llibertat. Escoltant-la tindreu ganes de conèixer-la més i sentir, com ella sent, les seves cançons i les versions. I us ho recomano. Cada dia que passes amb ella tens ganes d'aprendre'n més, tant a nivell artístic com personal.

Ja per acabar, en aquest impàs del que parlava a l'inici que potser estareu dedicant a llegir aquestes paraules, us recomano que tanqueu els ulls i busqueu els quatre punts de connexió i, quan els obriu, us deixeu emocionar pel que tindreu davant, 75 minuts de música protagonitzada per dos artistes que estic segura que no us deixaran indiferents.

Clara Badia
Alumna i amiga de la Mone

Montserrat Teruel, Mone de nom artístic, canta des de sempre. D'adolescent ja era requerida per anar a diverses festes escolars on ella es presentava amb la seva guitarra i cantava les cançons del moment -i d'un determinat ambient-: Joan Baez, Lluís Llach... Va ser per aquell temps quan va conèixer a dos bons músics com el Feliu Gasull i el Jordi Amargós i amb ells va descobrir la bossa nova, el jazz i altres músiques. A partir de llavors tot es va precipitar i als divuit anys ja treballava per a la casa de discos Belter fent cors amb diversos artistes. L'any 1981 fins i tot va acompanyar a José María Bachelli a Dublín, al Festival d'Eurovisió. Però el seu autèntic bateig de foc com a cantant va ser quan va entrar a formar part del grup Factoria Musical amb musics de la talla de Jordi Bonell, Joan Albert Amargós i Lluís Vidal. Des de llavors fins ara la Mone, ja sigui com a cantant o com a actriu, no ha deixat mai els escenaris ni els mitjans. En l'àmbit estrictament musical ha estat cantant de grups com Atlanta, Gatos Negros o Mujeres i ha fet cors i col·laboracions amb artistes tan diversos com Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra, Coyote Dax o Joan Isaac. En aquest terreny, l'última de les seves col·laboracions fins ara va ser fent cors a les gires de Manolo García entre el 2016 i el 2018. També ha fet i segueix fent concerts com a solista. Així va ser com la va poder veure a El Club de Cançó, el 2006 amb Pep Pladellorens al piano, i el 2012 amb el guitarrista Pau Figueres. L'any 2006 va publicar "Regal", amb cançons pròpies, el seu primer i únic disc fins ara.
Fora d'això la Mone es va prodigar cantant en diferents programes televisius fins que Josep Mª Flotats es va fixar en ella i el 1994 li va oferir treballar a l'obra "Cal dir-ho?", amb la que es va estrenar com a actriu. Amb els anys acabaria sent una actriu-cantant assídua en obres de teatre musical. D'entre les moltes en les que ha participat la que li va donar més popularitat va ser "Mamma mia", on va fer de protagonista en una gira per tot Espanya després d'haver alternat aquell paper amb la Nina mentre es va representar a Barcelona. Com a actriu, la major popularitat la va aconseguir encarnant el personatge d'Empar Fortuny a la sèrie de TV3 "El cor de la ciutat". L'any 2014 va rebre el premi a la millor actriu musical per la seva interpretació a "Marry me a little". Al marge d'això i entre moltes altres activitats, , la Mone ha posat la seva veu a diversos anuncis (Codorniu, Cruzcampo, Nestlé, Danone...) i també a pel·lícules d'animació com "La bella i la bèstia" i "Mulan" -en les versions catalana i castellana- i a "El Príncep d'Egipte"-també en els dos idiomes-, interpretant al personatge de Sephora, a qui en la versió original hi posava la veu la Michelle Pfeiffer. Fora dels escenaris, la Mone Teruel és professora de cant i interpretació.

Avui la tenim per tercera vegada a El Club de la Cançó, acompanyada al piano pel seu fill Albert Pladellorens, amb l'espectacle "Mother & son".