És probable que no em creieu, però el músic que coneixereu d'aquí uns moments,-si és que ja no el coneixíeu ja-, no és d'aquest planeta. Ha!! Què esperàveu d'un extraterrestre? Un ésser amb el cap gros, baixet i amb la pell de color blau? Doncs no, feu-me cas... No és d'aquest planeta...I no per que sigui calb, prim, i amb una mirada captivadora i penetrant. No. Ni tampoc perquè faci servir estranys instruments per fer música inquietant. Tampoc. Menys encara pel fet que aquesta música tingui inexplicables i esotèriques qualitats terapèutiques. En absolut... No. En Marc Parrot, de la mateixa manera que ho fan els marcians, té una capacitat d'abducció sorprenent. No us en fieu... Igual com ho feien les sirenes de L'Odissea amb els mariners, t'encanta amb una cançó, et captiva i se t'emporta per sempre. Però val la pena deixar-se raptar... Ell té aquesta estranya facultat: abduir-te i fer-te viatjar per regions inhòspites de la teva memòria, pels racons perduts on s'amaguen els records. Les seves cançons parlen de sentiments, i, com a bon extraterrestre, en Marc en posa un bri, una engruna, un polsim, en cada una, per fer-te retrobar aquella sensació que ja havies deixat oblidada al fons del calaix. En definitiva, que fa el que fan els marcians, segrestar-te, remenar-te per dins, portar-te de viatge i tornar-te a casa. Abducció, vaja. A mi em va abduir ja fa molt temps, i, no sé ben bé com, la seva música va esdevenir la banda sonora de la meva vida. Quina sort que vaig fer, eh? Crec que des d'aleshores, sóc més bona persona.

Fermí Fernandes
Actor. Amic del Marc.

Marc Parrot va néixer a Barcelona el 14 de maig del 1967. Al Marc li agradava el rock i amb 14 anys va muntar un grup per a la festa de final de curs del seu col·legi, el primer d'una sèrie que anirien venint després. Fins que en va arribar un de prou sòlid com perquè el 1989 els fitxés la Warner i el 1990 els gravés el seu primer disc. El grup -i el disc- es deia Regreso a las minas. Per desavinences amb el productor, el so que va acabar tenint aquell disc no era el que el Marc esperava i això va fer que s'interessés pel treball de producció, una feina que amb el temps acabaria sent una de les seves principals activitats. A partir d'aquí munta el seu primer estudi i enregistra el seu primer disc en solitari, "Sólo para locos" (1993); el director Julio Médem inclouria després la cançó del mateix nom a la seva pel·lícula "Tierra". Al 1995 publica "Sólo para niños", que rep el premi "Ojo crítico" de RNE. Al 1998 tenia preparat un nou disc, "Cocinero", que mai va arribar a sortir perquè El Chaval de la Peca, aquell personatge que el Marc havia encarnat al programa de cap d'any de TV3, va agafar vida pròpia i es va convertir en un fenomen imprevist. El Chaval de la Peca va estar en actiu un any i mig, fins el 12 d'octubre del 1999 en què va emigrar a Miami, durant aquell temps va treure tres discos i va fer més de 250 concerts. Marc Parrot va recuperar la seva identitat artística i al 2001 publica "Rompecabezas", disc al que seguiria "Dos maletas" (2004). Al 2005 estrena la seva discografia en català amb "Mentider", que després continuarà amb "Interferència" (2007), "Avions" -un disc i DVD en directe- (2009), "50 anys de la Nova Cançó" (2009) i "Començar pel final" (2011). També ha fet les cançons per als llibres-disc adreçats als nens "Què m'està passant" (2009) i "Tots a taula" (2012), amb il·lustracions d'Eva Armisén i ha participat en alguns discos col·lectius ("Per al meu amic... Serrat" -2006- i "Altres cançons de Nadal. 4" -2007-). Però la carrera musical del Marc Parrot abraça moltes altres activitats. Així ha fet músiques per sintonies de ràdio i televisió, jingles publicitaris, bandes sonores, teatre musical, sent l'autor, per exemple, de moltes cançons per a diversos discos del Club Super 3. Ha participat en la producció de sis discos dels vuit editats fins ara de la Marató de TV3 i, a la mateixa televisió, va ser el professor musical dels avis que van protagonitzar la sèrie documental "Casal Rock" (2009). L'any 2003 estrena el seu nou estudi, Grabaciones silvestres, a Sant Quirze de Safaja, on hi han gravat artistes tan diversos com Antonio Orozco, Cris Juanico, Llibert Fortuny, Sergio Dalma, Pau Donés, Manolo García, Roger Mas, Marina Rossell, Pi de la Serra, Martirio, Tomeu Penya, Las Migas... Avui el Marc Parrot ve a El Club de la Cançó amb la seva guitarra a presentar-nos algunes de les cançons i de les anècdotes que formen part de la seva carrera.