No recordo exactament quan va ser la primera vegada que vaig escoltar en Marc, però sí que recordo perfectament les sensacions que em van provocar. La senzillesa i, a la vegada, la força de les seves cançons, la seva veu, la seva particular i especial capacitat de transformar, amb molt poques notes, una melodia en una història, una obra d'art musical. Crec que estem avui davant d'un dels millors músics de casa nostra: cantautor, compositor, productor.... i que en el seu propi estudi de gravació no es cansa de buscar noves sonoritats, nous arranjaments, fins a trobar l'harmonia desitjada.

No es troba cada dia algú amb la seva capacitat d'endinsar-se en cada un dels projectes que ha realitzat, buscant sempre la forma que la música sigui l'embolcall perfecte per transmetre els seus anhels, les seves inquietuds. Tal i com diu el propi Marc: "La major part de les cançons les vesteixo per acompanyar la lletra i la història, perquè la música sigui un vestit a mida per explicar el que vull dir." I és que per a en Marc, les lletres de les seves cançons tenen molta importància. Són lletres senzilles però potents, en molts casos autèntica poesia musical. No trobem cap cançó en la seva discografia en la que la lletra no tingui un objectiu concret, reflexions, desitjos, anhels....

M'ha sembla adient titular aquesta presentació amb un tros de la lletra d'una de les cançons del seu últim àlbum Els fets i l'atzar: "Poso tot el que sé a zero" , perquè em sembla una bona manera de definir aquest artista que tindrem avui davant nostre: la constant necessitat de trobar noves fórmules musicals, nous horitzons, d'aprendre, de no quedar-se encasellat en el passat. En una entrevista a la revista Enderrock, en Marc deia: "Més que sentir-se important davant la vida, cal contemplar-la". Així doncs avui contemplarem i gaudirem d'aquest concert.

Joan Vinyes i Sabata
Mestre. Membre d'El Club de la Cançó

Marc Parrot (Barcelona, 14-5-1967) era un nen a qui li agradava el rock i amb 14 anys va muntar un grup per a la festa de final de curs del seu col·legi, el primer d'una sèrie que anirien venint després. Fins que en va arribar un de prou sòlid com perquè el 1989 els fitxés la Warner i el 1990 els gravés el seu primer disc. El grup -i el disc- es deia Regreso a las minas. Per desavinences amb el productor, el so que va acabar tenint aquell disc no era el que el Marc esperava i això va fer que s'interessés pel treball de producció, una feina que amb el temps acabaria sent una de les seves principals activitats. A partir d'aquí munta el seu primer estudi i enregistra el seu primer disc en solitari, "Sólo para locos" (1993); el director Julio Médem inclouria després la cançó del mateix nom a la seva pel·lícula "Tierra". Al 1995 publica "Sólo para niños", que rep el premi "Ojo crítico" de RNE. Al 1998 tenia preparat un nou disc, "Cocinero", que mai va arribar a sortir perquè El Chaval de la Peca, aquell personatge que el Marc havia encarnat al programa de cap d'any de TV3, va agafar vida pròpia i es va convertir en un fenomen imprevist. El Chaval de la Peca va estar en actiu un any i mig, fins el 12 d'octubre del 1999 en què va emigrar a Miami, durant aquell temps va treure tres discos i va fer més de 250 concerts. De nou com a Marc Parrot, publica "Rompecabezas" (2001) i "Dos maletas" (2004). Al 2005 estrena la seva discografia en català amb "Mentider", que després continuarà amb "Interferència" (2007), "Avions" -un disc i DVD en directe- (2009), "50 anys de la Nova Cançó" (2009), "Començar pel final" (2011), "Sortir per la finestra" (2014), i "Refugi" (2018). També ha fet les cançons per a dos llibres-disc adreçats als nens i ha participat en alguns discos col·lectius ("Per al meu amic... Serrat" -2006- i "Altres cançons de Nadal. 4" -2007-), a la vegada que ha fet músiques per sintonies de ràdio i televisió, jingles publicitaris o bandes sonores. Ha estat l'autor de moltes cançons per a diversos discos del Club Super 3 i ha participat en la producció de diversos discos de la Marató de TV3. També a TV3 va ser el professor musical dels avis que van protagonitzar la sèrie documental "Casal Rock" (2009). L'any 2003 va estrenar el seu nou estudi, Grabaciones silvestres, a Sant Quirze de Safaja.

Vam tenir el Marc Parrot a El Club de la Cançó cantant en solitari l'any 2013 i avui torna acompanyat del Dani Ferrer al teclat i el Lluís Cartes al baix i la bateria, per presentar-nos el seu disc "Els fets i l'atzar" publicat aquest mateix 2022.