Més enllà de cantautor el Miquel Pujadó és un home polifacètic que treballa en mil activitats, sempre, però, a l'entorn de la cançó o, com diu ell, "de tot allò que té a veure amb la paraula i la música". El seu pare era treballador de Telefónica i estava destinat a Madrid quan va néixer el Miquel el 20 de setembre del 1959. Ben aviat la família va tornar a la seva ciutat de Terrassa i podem dir que el Miquel Pujadó és un terrassenc de soca-rel, tant que fins i tot al 1989 la ciutat li dedica un capgròs. La seva vocació musical va quedar fixada en ferm quan tenia catorze anys, just quan van aparèixer els que, segons ell, són els millors discos editats per l'Ovidi Montllor, el Lluís Llach, el Pi de la Serra o la Guillermina Motta, tot això afegit al descobriment de Ferré i Brassens, que marcarien la seva devoció per la cançó francesa. Un any abans, als tretze, ja havia escrit la seva primera cançó i un any més tard, al 1975, faria la seva primera actuació en públic participant en el muntatge "Terra viva, cançons per al poble". Al 1982 publicava el seu primer disc "El temps dels fanals en flor"; al 1984 "Calaix de sastre", on hi apareixia una col·laboració de l'Ovidi Montllor i una cançó a duo amb el Pere Tapias. Successivament aniria editant els següents àlbums: "Papiroflèxia" (1986), "Mel i vinagre" (1988), "Ambaixador d'enlloc" 1990, "Temps avall" (1992), "La mala herba" (1992) i "Els companys primer" (1993), dos discos amb versions de Brassens; "Uranita" (1995), "Núvols i clarianes" (1997), "Somriures que mosseguen" (1999), "Estabilitat precària" (2002), "El temps no té cap importància" (2003), tercer volum amb cançons de Brassens; "Entre la veu i els dits" (2004), un disc amb una majoria de cançons ja publicades acompanyades al piano pel Conrad Setó; "La sínia i l'estrella. Suit d'Agustí Bartra" (2006), disc de l'espectacle sobre textos del poeta egarenc. A partir del 2007 Discmedi va iniciar la reedició de la seva obra en discos dobles, havent aparegut fins ara tres cd's que es corresponen amb sis discos originals. Fora de la seva producció discogràfica i de les seves actuacions, Miquel Pujadó, llicenciat en Filologia i professor durant vint anys a una escola de Terrassa, porta a terme una activitat paral·lela de col·laboracions i de difusió de la cançó que és impossible de resumir en poc espai i que es pot entreveure a la seva pàgina web. Ha escrit cançons per a d'altres artistes, ha estat guionista i presentador en espais radiofònics i per a la televisió, ha escrit en diversos mitjans i l'any que ve en farà 25 que manté una secció ininterrompuda a la revista Serra d'Or. Com a divulgador de la cançó francesa ha actuat a diverses universitats d'Europa i ha recorregut Catalunya i Espanya amb un espectacle sobre les cançons ibèriques. Al 2000 va publicar un complet "Diccionari de la Cançó" amb més de 750 referències de cantants i grups de tots els estils que han cantat en català. És autor també de dues novel·les juvenils i premi Lola Anglada a la Nit de Santa Llúcia del 2003 per una d'elles. Amb altres artistes com la Lídia Pujol i el Miquel Àngel Pascual acaba de presentar al Teatre Romea l'espectacle "Els hereus dels trobadors" mentre prepara el que serà el seu nou disc amb cançons pròpies.