El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
clica per ampliar

clica per ampliar
Carta a la Marina

Des d'aquestes paraules de benvinguda voldria expressar-te el meu agraïment per ser avui aquí, a Manresa, i així poder escoltar la teva veu dolça i les teves boniques cançons. Algú, una vegada, va escriure que la teva música era com un passaport al cel, perquè era capaç de transportar-nos a mons inimaginables però al mateix temps mostrar-nos la realitat. Vull donar-te les gràcies no tan sols per haver-nos emocionat amb la música i amb la poesia de les teves cançons, on busques complicitats i afinitats amb els qui t'escolten, sinó també perquè has estat sempre coherent amb el teu estil solidari i inquiet denunciant aquelles injustícies socials tan dramàtiques en què cal alçar la veu. Gràcies per oferir el teu escalf a la gent de Bòsnia i alhora per compartir amb ells l'olor de por i de cremat. Gràcies per ser a Bagdad cantant per un NO a la guerra i per solidaritzar-te amb el poble iraquià, per fer-ho amb el poble palestí, amb els saharians i amb molts altres. Gràcies per formar part de la plataforma "Volver a empezar" a favor de les dones maltractades. Gràcies per dir que la xenofòbia és el conflicte internacional més important d'aquest segle però que l'ésser humà està condemnat a entendre's. Gràcies per estar en molts actes d'homenatge de gent compromesa, juntament amb col·legues teus, oferint la teva forma senzilla, tendra i coherent d'entendre la vida i l'amistat. Simplement gràcies perquè tots nosaltres, defensors també dels drets humans, tenim en tu, Marina, una veu que es fa escoltar i que potser, només potser, la teva "gavina" feta clam voli "cap al cel".
Una abraçada ben forta d'una companya de camí.

Fina Ribot

El seu nom complet és Marina Rossell Figueras, i va néixer el 17 de gener del 1954 al Gornal, a l'Alt Penedès. Als tretze anys i amb els seus propis estalvis es va comprar la seva primera guitarra. En tenia setze quan se'n va anar a viure a Barcelona, la seva ciutat des d'aleshores.. Allà va treballar d'infermera i va entrar en contacte amb l'efervescència política i cultural de l'època. També va ser llavors quan va introduir-se en l'ambient de la cançó de la mà de cantants com Teresa Rebull, Quintín Cabrera, Lluís Llach, Pi de la Serra... Ben aviat la Marina decideix dedicar-se exclusivament a cantar i, mentre busca un camí propi, interpreta composicions d'altres. Actua amb assiduïtat als programes en directe de Ràdio 4 i es dóna a conèixer en públic fent de telonera a Ovidi Montllor, Lluís Llach, Xavier Ribalta... Al 1975 participa en l'elapé col·lectiu "Llegendes de Catalunya" i al 1977 apareix el seu primer disc "Si volieu escoltar", un recull de cançons tradicionals posades al dia per la Mª Aurèlia Capmany i el Joan Ollé. Al 1978 fa el seu primer "Palau", quan actuar al Palau de la Música Catalana era com el bateig de foc de les grans figures. Aquell mateix any publica "Penyora", el disc que conté "La gavina", l'havanera que la va convertir de cop i per sempre en una cantant popular coneguda fins i tot per aquells que no anaven ni han anat mai a cap recital de cançó. Al 1980 publica "Bruixes i maduixes", un disc que respira feminisme pels quatre costats i que inclou una cançó, "Petenera de la mar", que interpreta amb la col·laboració de Manzanita, un exemple d'autèntic mestissatge musical quan el terme encara no havia fet fortuna -en la mateixa línia compartiria al 1995 una sèrie de recitals amb la cantaora catalana Mayte Martín-. Després d'aquell tercer disc i fins a data d'avui, ha editat "Cos meu recorda" (1982), "Barca del temps" (1985), "Rosa de foc" (1988), "Cinema blau" (1990), "Marina" (1993), "Gràcies" (1994), "Ha llovido" (1996) -el seu primer disc en castellà dels dos que ha gravat fins ara-, "Entre línies" (1997), "Y rodará el mundo" (1999), "Cap al cel" (2002), "Marítim" (2003) i "Nadal" (2004). En aquests moments està ultimant l'enregistrament del seu proper disc que durà per títol "Vistes al mar". La carrera de la Marina Rossell està plena de grans fites com la participació, juntament amb la Maria del Mar Bonet, al concert de Lluís Llach al Camp Nou l'any 1985. Ha fet gires per diversos països d'Europa i Llatinoamèrica on s'editen els seus discos, igual com es poden trobar als Estats Units o al Canadà. També, ja sigui formant part del col·lectiu "Plataforma de mujeres artistas contra la violencia de genero", o bé participant en altres iniciatives, ha actuat a diferents parts del món que viuen en situacions de conflicte, aportant les seves cançons i el seu testimoni solidari. Així ha cantat als camps de refugiats saharians a Algèria, a Bagdad, a Palestina, a Bòsnia, a Ciudad Juàrez.... Ha participat en discos de Lluís Llach, Josep Tero i Rosa León, entre d'altres, mentre que en els seus hi han cantat artistes com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Lax'n Busto, Carlos Cano, Luís Eduardo Aute o George Moustaki. Cantant en català i en castellà, la Marina Rossell és una de les nostres poques veus internacionals i una ambaixadora catalana arreu del món.

clica per ampliar

clica per ampliar


Fotografies: Marta Pich
i Joan Vinyes
<<<<