El ClubProgramacióHistòriaAgendaEnllaçosNotíciesLlibre de visitesCrèdits@
clica per ampliar

clica per ampliar
NENA DACONTE
Nostres, encara

Als meus quaranta-vuit anys encara segueixo sentint unes certes pessigolles quan tinc al davant a algun d'aquells cantants que sempre m'han captivat. Sense fer escarafalls, sense caure en la veneració i havent après que molts cops la persona no és tan interessant com la seva obra, hi ha alguna cosa que em diu "és ell" i me'l fa veure envoltat d'aquella aureola que tenen els artistes que algun cop han aconseguit emocionar-nos. La primera vegada que vaig sentir cantar a la Mai no la coneixia de res però al cap de poca estona em va passar un fet insòlit, vaig pensar "és ella". I des d'aquell moment me la vaig mirar amb la mateixa admiració amb la que miro als cantants que m'han acompanyat mitja vida. Hi ha coses que no s'aprenen, que t'han de venir donades, com si en algun racó de l'Univers algú decidís qui treballarà en un escenari i qui ho farà en un despatx. Suposo que ella va ser tocada per la màgia que els ha estat concedida als primers i no necessita ni una classe de cant ni una campanya de màrqueting per aparèixer als nostres ulls com un ser especial. La Mai té l'encant dels artistes autèntics i un poder de seducció natural, exercit sense voler i gairebé diria que sense saber-ho. La vaig descobrir en un local de Barcelona que semblava tret d'una cançó del Sisa, com un cabaret galàctic, un lloc divinament estrany i acollidor, a tocar del Paral·lel i molt a prop de casa seva, que es diu Tinta Roja. Crec que la fragilitat de la Mai no podrà trobar cap altre entorn tan a la seva mida com aquell escenari de joguina. Aquella tarda m'hauria agradat que el concert no s'hagués acabat mai. Ara penso que serà difícil tornar-la a veure en aquelles condicions. La Mai i el Kim emprenen el vol. S'acaben d'estrenar com a Nena Daconte i tot fa pensar que algun dia la gent els reconeixerà pel carrer i seran molts els qui quan els vegin exclamaran "són ells!". Però avui encara em segueixen semblant només meus, nostres, de molt pocs. Aquesta nit, encara els podem escoltar en família i ho hem d'assaborir com tots els moments que imaginem irrepetibles.

Josep Mª Oliva
Membre de El Club de la Cançó

La història de Nena Daconte comença amb Mai Meneses. Madrilenya, nascuda al 1978, la Mai va créixer en un ambient on s'apreciava molt la música i on el seu pare -sempre només entre els seus- tocava la guitarra i li agradava cantar boleros. Amb aquestes influències la Mai als onze anys ja tocava la guitarra i més tard va estudiar solfeig i piano. Durant uns anys va tenir un grup de rock en el que ella feia les cançons i cantava. Quan la banda va desaparèixer, ella ho va seguir fent sola. En grup o en solitari va actuar a petits locals de Madrid i també en alguns col·legis majors. Si introduir-se al món musical ja és de per si prou complicat, per a la Mai hi havia un obstacle afegit que pesava molt més que cap altre i era la frontal oposició d'una família conservadora a què la seva filla es guanyés la vida tocant als bars. Havent suspès l'examen d'ingrés a la Escuela Superior de Canto, a casa li va retirar el recolzament a les seves inquietuds musicals i ella va cedir a les pressions i es va posar a estudiar Dret, seguint la tradició familiar de l'advocacia. Un cop acabada la carrera va estar durant un any fent estudis de dansa i teatre musical. Després de presentar-se sense èxit a tres càstings per a diferents obres musicals, finalment va llençar la tovallola i se'n va anar, lluny de tot, a treballar al Registre de la propietat a Cuevas de Almanzora (Almeria). Va ser mentre era allà que un seu germà i uns companys de feina la van inscriure a les proves de la segona edició d'Operación Triunfo. Eliminada al cap de dues setmanes va aprofitar aquella empenta per fer el que sempre havia somniat: composar cançons, cantar-les i viure d'aquesta feina. I aquí es on apareix el barceloní Kim Fanlo. El Kim és guitarrista, baixista, productor... Ha treballat com a músic d'estudi i ha acompanyat a l'escenari a artistes tan diversos com Coyote Dax, Carlos Sanz o Enrique Bumbury. També va ser músic en diverses gires d'Operación Triunfo. En una d'elles es van conèixer amb la Mai. Era l'any 2002 i a partir d'aquell moment van decidir unir il·lusions i esforços, ella com a compositora i cantant i ell com a músic i productor. L'any passat van batejar la seva unió artística amb el nom de Nena Daconte i es van autoeditar el seu primer disc, "He perdido los zapatos". Amb ell van aconseguir que la discogràfica Universal confiés en el seu potencial i els el publiqués al març d'aquest mateix any. Ara porten un mes d'intensa promoció embarcats en una campanya que pot significar el seu salt definitiu cap a un triomf merescut. Aquesta nit retornen a un dels escenaris que els van veure néixer i on van ser admirats sense necessitat de promocions. La Mai Meneses amb el Kim a la guitarra van ser a El Club de la Cançó al març de l'any passat i van tornar a ser-hi tres mesos més tard fent dues versions de l'Aute la nit que el vam tenir aquí. Avui es presenten ja com a Nena Daconte acompanyats per Fèlix Fando a la bateria i Dick Them al baix.

clica per ampliar

clica per ampliar


Fotografies: Josep Comellas
josep@kumi.cat
http://www.kumi.cat
<<<<