Vaig conèixer la Névoa fa quinze anys, just quan va venir a cantar per primera vegada al Club de la Cançó. És pot dir que era als inicis de la seva carrera com a intèrpret de fado i l'únic que coneixia d'ella era el disc que havia escoltat. L'any 2002 El Club de la Cançó també començava la seva singladura i les actuacions les fèiem a El Sielu. El dia que va venir a cantar la Névoa vaig arribar-hi, com de costum, a l'hora que arribaven ella i els seus músics per provar el so. Havíem parlat abans per telèfon però no ens havíem vist en persona i la primera impressió que vaig tenir va ser la de trobar-me amb una noia absolutament normal, la Núria, sense res que delatés el seu geni com a cantant de fados. Simpàtica, propera... però absolutament normal. I aquella "normalitat" la interpretava com una carència, com si li faltés alguna cosa perquè em pogués creure que estava davant d'una artista. Aquella va ser la impressió que em va causar fins que la vaig veure sortir del camerino. Llavors la meva visió d'ella va canviar radicalment. Plantada a l'escenari amb el seu cabell recollit i el seu vestí de setí vermell, transmutada ja en la Névoa, vaig tenir la sensació de tenir al davant una artista de talla, fins i tot d'una talla física superior a la de la noia "absolutament normal" amb la que havia parlat una estona abans. I quan va començar a cantar i la bellesa de la seva veu i el so de les guitarres van omplir de màgia El Sielu, vaig saber de seguida que havia fet un gran descobriment.

Des d'aquell dia he tingut l'oportunitat de veure-la actuar unes quantes vegades i també la sort de poder comptar amb la seva amistat. I cada cop que he estat amb ella abans o després d'un recital he tingut la mateixa barreja de sensacions: la que em transmet la Núria, senzilla en la proximitat, i la que projecta la Névoa, immensa dalt de l'escenari. Avui m'alegra retrobar-me amb la Núria i em plau presentar-vos la Névoa. Que sapigueu que el que us seduirà de la Névoa emana del que porta a dins la Núria. Ho ha fet créixer a base d'estudis i ho ha polit a costa d'assajos, però neix de l'ànima d'artista que rau en aquella noia senzilla que, si no la coneixes, et penses que és tan normal.

Josep Mª Oliva
Membre d'El Club de la Cançó

La Névoa -que en portuguès vol dir boira- viu en el cos i en l'esperit de la Núria Piferrer, nascuda a Barcelona el 7 de juny del 1971, mestra de primària i de psicopedagogia abans que la música li guanyés el pols a la seva vocació per l'ensenyament. Als catorze anys va entrar a formar part del Cor juvenil de l'Orfeó Català, una entitat de la que ja havia estat cantaires els seus besavis. Ella diu que d'alguna manera va arribar a aquest món gràcies a l'Orfeó, i això potser sigui tan vàlid en un sentit purament físic com en l'aspecte artístic. A l'Orfeó va ser-hi dotze anys i abans d'abandonar-lo, l'any 1994 forma, amb altres sis membres més, el grup de música tradicional "Lo poder del cant". Al 1995 ingressa en un altre grup de música d'arrel tradicional, "De soca-rel", i amb ells grava "Lo temps...". Al 1998 entra a "Dagoll Dagom" i durant un any se'n va de gira amb les versions catalana i castellana del musical "Pirates". Després s'incorpora al grup de música tradicional grega "Vradiaki" on interpreta "rebetiko", un estil de cançó semblant al fado. Seria a partir del 1999 quan iniciaria la seva incursió de ple en el fado, fent realitat un projecte que incubava al seu cap des de feia temps. El seu pare, enginyer industrial empleat d'una companyia portuguesa, va infondre un ambient lusòfil a la família que a la Névoa li va arribar, entre moltes altres coses, a través dels discos de grans fadistes com l'Amalia Rodrigues, la Lucila do Carmo i el seu fill Carlos do Carmo, la Maria da Fe.. En estreta col·laboració amb l'Eduard Iniesta, al maig del 2000 presenta l'espectacle "Fados i fades" que donaria nom al seu primer disc. L'any 2002 apareix "Mar de fado" i el 2004, "Fado distraído". El 2006 estrena dos espectacles: "Cançons de la República", amb el guitarrista Mario Mas, i "Creuats pels estrets", música polifònica de la Mediterrània amb Toni Xucla, Helena Casas, Pep Coca i Joan Figueras. El mateix any participa amb una versió de "Cançó de l'amor petit" al disc d'homenatge "Per al meu amic... Serrat". Un any després estrena "Frida en el mirall", un espectacle de creació pròpia sobre la vida de Frida Kahlo. El 2008 arriba el disc "Entre les pedres i els peixos" i aquell mateix any actua a la Xina, a Macau, convidada per la comunitat portuguesa d'aquella ciutat. El 2009 publica "Névoa en directe" un doble disc que inclou l'espectacle "Estranya forma de vida", gravat a l'Auditori, més la versió en directe de "Entre les pedres i els peixos", gravat a Macau". El 2013 publica "Orlando" i un altres disc en directe: "Névoa + Vicenç Solsona, The Jamboree sessions , vol.1". El 2015 estrena un espectacle amb un nou repertori, "Cançons", que és la base del que serà el seu proper disc. Quinze anys després de la seva primera visita, Névoa torna aquesta nit a El Club de la Cançó acompanyada pel guitarrista Vicenç Solsona.