Patxi Andión va néixer a Madrid el 6 d'octubre del 1947. Fill de pare navarrès i de mare alabesa, les seves arrels basques van marcar la seva vida. També la inquietud cultural dels pares. La seva àvia materna havia estat soprano en diverses companyies líriques aficionades i la seva mare tenia una veu extraordinària. Als cinc anys el Patxi Andión es va estrenar cantant en públic a la Cadena SER i durant la seva adolescència formar part de diferents grups de rock. Les idees republicanes del seu pare, que el van dur a la presó, i la repressió del franquisme que van patir alguns dels seus familiars el van fer conscienciar socialment i políticament i això el va influir des del primer moment a l'hora de plantejar les seves cançons. Militant a les files del FRAP va estar a punt de ser detingut i va passar preventivament a França, on va començar a cantar. Quan li va arribar l'hora de fer la mili va tornar a Espanya i es va retrobar amb un vell conegut, Luís Eduardo Aute, que li va presentar la Mari Trini. I gravant una maqueta per a ella als estudis de la RCA el va contractar per publicar el primer single. Les dues cançons van ser censurades per ser radiades però la seva aparició va impactar. Era l'any 1968. Un any després publicaria el seu primer LP, "Retratos". El seguirien "Once canciones entre paréntesis" (1971), "Palabra por palabra" (1972) i "Posiblemente" (1972). L'any 1973 va aparèixer el seu LP "A donde el agua", i amb una cançó d'aquell disc, "Una, dos y tres", li va arribar el gran èxit popuar. Fugint una mica dels peatges de la seva comercialització va gravar "Joxe Maria Iparaguirre. Patxi Andión'en era", en reconeixement a aquell cantautor basc del segle XIX. Després publica "Como el viento del norte"(1974) i l'any 1975 comparteix la seva tasca de cantautor amb la d'actor, estrenant-se com a protagonista de la pel·lícula "El Libro del Buen Amor" i cantant les cançons de la seva banda sonora, uns poemes de l'Arcipreste de Hita als que va posar música. A partir d'aquell moment treballaria en una dotzena més de pel·lícules i una sèrie de televisió. Mentrestant seguia cantant i gravant nous discos: "Viaje de ida" (1976), "Cancionero prohibido" (1978) i "Arquitectura" (1979). El seu casament l'any 1976 am la Miss Univers Amparo Muñoz el van dur a les pàgines de la premsa del cor durant una bona temporada, més llarga que el que va durar el seu curt matrimoni. El 1980 triomfa encarnant el Ché Guevara a l'obra musical "Evita" (amb el corresponent LP). El 1983 apareix "Amor primero" i amb la cançó que donava nom al disc, cantada juntament amb Mocedades, arriba al número u de les llistes de vendes a Espanya i d'alguns països sud-americans. Més tard grava "El balcón abierto" (1986). Havent-se doctorat en filologia per la Universidad Pontificia de Salamanca, a meitat dels vuitanta, a l'inici del curs 85-86, Patxi Andión aparca la seva activitat artística per dedicar-se a la investigació i la docència, donant classes a diverses facultats fins recalar a la Universidad de Castilla-La Mancha al campus de Cuenca, on actualment és Director del Departament d'Art. Això no treu que segueixi escrivint cançons, gravant discos i cantant d'una manera més esporàdica, a la vegada que també escriu relats, poesia, assajos... Les seves últimes gravacions han estat "Nunca, nadie" (1998), "Porvenir" (2010) i "Cuatro días de mayo", un disc enregistrat en directe en uns concerts a Portugal el 2014. Fa més de trenta anys que el Patxi Andión no ha estat a Manresa, i això després d'haver-hi actuat moltes vegades en el seus anys de major èxit. Ens alegra i ens honora que el seu retorn sigui aquesta nit a El Club de la Cançó.