D'en Ricard us en podria dir moltes de coses... però amb els anys que fa que el conec, que en són molts, el que vull destacar és el seu afany de superació davant les adversitats i els reptes que la seva ceguesa li ha plantejat i li segueix plantejant. Veient com els superava des de petit, buscant alternatives i solucions i aconseguint així els objectius que dia a dia s'anava proposant, sense rendir-se i sempre lluitant, hem aprés molt junts.
M'ha ensenyat a percebre el món amb els ulls tancats, donant-me així l'oportunitat de meravellar-me amb les olors, les textures... L'oportunitat de sentir el vent acaronant-me, d'aprendre a veure-hi amb les mans i d'assaborir moltes sensacions que sovint, amb les preses, ens passen per alt. En Ricard té la guitarra per companya des dels onze anys. Des de llavors no ha parat de fer cançons.
En Jordi Segon, gran amic i un dels primers guitarristes que van acompanyar-lo en el seu projecte musical, va dir una vegada que "en Ricard té l'habilitat de convertir en cançó tot allò que li passa"; i realment és així. Escoltant les seves cançons, el coneixes i pots entendre la seva manera de percebre la vida. Us convido, doncs, a escoltar-lo amb tots els sentits a ple rendiment.

Sílvia Canals
Germana del Ricard

Ricard Canals Masferrer va néixer el 28 de juny del 1984 a Manresa. Té clar que el seu interès per la música li va arribar als onze anys quan va tenir a les mans la primera maqueta que va treure el grup Gossos, amb cançons com "Rere teu", "Voldràs tornar amb mi", "El gos"... Aquell mateix any li va comprar al seu cosí, per vint mil pessetes, una guitarra acústica que ell ja no feia servir. Amb aquella guitarra a les mans, uns cursos a l'escola Esclat i una bona dosi d'autodidàctica a base d'hores i hores de fer-la sonar, va començar a tocar les cançons que li agradaven i a crear les seves pròpies composicions. Als tretze anys va escriure la seva primera cançó -que ara ja té del tot oblidada- i als quinze va fer la seva primera aparició en públic en un festival celebrat a Sant Joan de Vilatorrada, al local de Can Gallifa, on participaven diversos grups i solistes. Aquell mateix any 1999 va actuar també a la festa major d'hivern de Salelles, fent el primer concert amb qui acabaria sent el seu fidel tècnic de so, el Ricard Prunés. Amb ell i amb el sol acompanyament de la guitarra va preparar-se durant alguns anys gravant diferents maquetes de prova al Casal de Salelles, fins que al novembre del 2004 va enregistrar la primera maqueta "oficial" amb la que va donar a conèixer el que estava fent. La va presentar el 17 de març del 2005 al bar Abbey Road de Manresa. En aquella primera etapa l'acompanyaven el Dani Vilaseca al baix i el Jordi Torras a la guitarra; aquell dia el Jordi Torras va tocar els teclats i el Jordi Segon hi va incorporar les guitarres. A partir de llavors el Jordi Segon acabaria formant part del seu grup habitual, "La Banda dels Cantautats", que al llarg del temps ha anat canviant de components. La presentació d'aquella maqueta va engrescar el Ricard a seguir endavant, a consolidar el seu grup i a pensar ja en un primer disc que va arribar el 2007 ("Una moneda a l'aire") i que va estrenar a l'Auditori La Plana de Caixa Manresa presentant-se ja com a "Ricard Canals i La Banda dels Cantautats". Dos anys després, el 23 d'abril del 2009, i a la mateixa sala, va presentar el seu segon disc, i últim fins ara, "Coses que passen". En aquest disc hi participen diversos invitats, tocant, fent veus, fen duets... Els amics del Ricard que van col·laborar-hi són el Pol Oñate, l'Albert Fibla, el Sean Silla, Els Convidats, Oest, el Litus i el Juanjo Muñoz.
D'ençà de la seva presentació aquell ja llunyà 1999 el Ricard Canals s'ha anat consolidant com un dels cantautors de referència de Manresa i ha anat guanyant-se un públic a base d'actuar sovintejadament a locals de la ciutat, bàsicament l'Abbey Road i el Voilà!, d'on és un habitual. Aquesta nit serà per primer cop a El Club de la Cançó amb la il·lusió de les primeres vegades. L'acompanyaran el Llongue a la guitarra, el Pau Reguant al baix i el Pol Oñate als teclats i l'acordió.