En el llibret del nou cedé del Ricard hi trobareu una fotografia on se'l veu dant d'una derbi paleta color vermell. Algú que no el conegui potser pensarà que li agrada la velocitat, ser el primer i marxar ben lluny peti qui peti. Res d'això, les motos i el motor en general el fascinen però és més aviat per la mecànica i sonoritat que no pas per recórrer grans distàncies. La seva carrera musica es distingeix justament pel contrari: ha estat tranquil·la, artesanal i pensada més aviat per gaudir del trajecte que no pas per l'angoixa d'arribar. Des que va actuar per primer cop, als quinze anys, ha anat allò on li han demanat. Sobretot al Bages, l'Anoia i el Vallès i en locals de Manresa com el Voilà i l'Abbey Road, que juntament amb Cal Manel i el Quiosc del Quimet s'han convertit en el seu centre de gravetat. Avui el Ricard en té vint-i-vuit i presenta el seu tercer disc a E l Sielu convidat per El Club e la Cançó. Ho fa amb la seguretat que li donen aquests anys fent música cada dia. Passa moltes hores assajant, escrivint i component a casa seva, als afores de Manresa. Deixa constància de les seves idees en una gravadora digital i escriu amb braille els repertoris dels concerts. Li agrada la tranquil·litat del seu "estudi", sentir la seva mare caminar al pis de dalt i, de tant en tant, compartir una cervesa amb algun amic. Més que recórrer grans distàncies en poc temps, en Ricard prefereix el tu a tu. És el que n'hi diu "Distàncies curtes", el seu tercer cedé després d'"Una moneda a l'aire" (2007) i "Coses que passen" (2009). La producció dels dos primers anys va anar a càrrec d'en Llongue dels desapareguts La Madam i, aquesta l'ha gravat als estudis Kay de Salelles amb en Valen Nieto de Raydibaum. Hi ha per primera vegada mandolines, banjos i alguna campaneta i el resultat és més contemporani. Segueix, però, sense abandonar ni un moment el pop-rock que embolcalla històries d'amor com "Si et quedessis", i desamor, a "El que marca el compàs". Una d'elles està dedicada a una Lídia que diuen que sol passar llargues estones asseguda a la plana de l'Om de Manresa. Les seves lletres evoquen la vellesa -"Si et falten forces"- , l'amistat -"La història de tots dos"- i la pobresa -"Els carrers"-. També s'ha decidit a enregistrar una de les peces més antigues del seu cançoner, "Sense enganys", que encaixa en els moments actuals de dificultats i a on també hi posa la veu en Natxo Tarrés dels seus admirats Gossos. Són dotze històries reals i en alguns moments amargues, però explicades amb alegria, optimisme i, com ell mateix diria, "bon to". Ara les podeu escoltar per primera vegada en directe. En Ricard, és clar, també us estarà escoltant a vosaltres. És el que tenen les distàncies curtes.

Marc Serena
Periodista

Ricard Canals Masferrer va néixer el 28 de juny del 1984 a Manresa. Té clar que el seu interès per la música li va arribar als onze anys quan va tenir a les mans la primera maqueta que va treure el grup Gossos, amb cançons com "Rere teu", "Voldràs tornar amb mi", "El gos"... Aquell mateix any li va comprar al seu cosí, per vint mil pessetes, una guitarra acústica que ell ja no feia servir. Amb aquella guitarra a les mans, uns cursos a l'escola Esclat i una bona dosi d'autodidàctica a base d'hores i hores de fer-la sonar, va començar a tocar les cançons que li agradaven i a crear les seves pròpies composicions. Als tretze anys va escriure la seva primera cançó -que ara ja té del tot oblidada- i als quinze va fer la seva primera aparició en públic en un festival celebrat a Sant Joan de Vilatorrada, al local de Can Gallifa, on participaven diversos grups i solistes. Aquell mateix any 1999 va actuar també a la festa major d'hivern de Salelles, fent el primer concert amb qui acabaria sent el seu fidel tècnic de so, el Ricard Prunés. Amb ell i amb el sol acompanyament de la guitarra va preparar-se durant alguns anys gravant diferents maquetes de prova al Casal de Salelles, fins que al novembre del 2004 va enregistrar la primera maqueta "oficial" amb la que va donar a conèixer el que estava fent. La va presentar el 17 de març del 2005 al bar Abbey Road de Manresa. En aquella primera etapa l'acompanyaven el Dani Vilaseca al baix i el Jordi Torras a la guitarra; aquell dia el Jordi Torras va tocar els teclats i el Jordi Segon hi va incorporar les guitarres. A partir de llavors el Jordi Segon acabaria formant part del que durant anys va ser el seu grup habitual, "La Banda dels Cantautats", que al llarg del temps va anar canviant de components. La presentació d'aquella maqueta va engrescar el Ricard a seguir endavant, a consolidar el seu grup i a pensar ja en un primer disc que va arribar el 2007 ("Una moneda a l'aire") i que va estrenar a l'Auditori La Plana de Caixa Manresa presentant-se ja com a "Ricard Canals i La Banda dels Cantautats". Dos anys després, el 9 de maig del 2009, i a la mateixa sala, va presentar el seu segon disc, "Coses que passen", en el que hi participaven diversos invitats, tocant, fent veus, fen duets... Des d'aquell ja llunyà 1999 el Ricard Canals s'ha anat consolidant com un dels cantautors de referència de Manresa i ha anat guanyant-se un públic a base d'actuar sovintejadament a locals de la ciutat, bàsicament l'Abbey Road i el Voilà!, d'on és un habitual. Aquest estiu ha publicat el seu tercer disc, "Distàncies curtes", un treball que és una continuació dels anteriors en quant a temàtica i a estil, pero amb unes cançons vestides amb una sonoritat totalment diferent. El presenta oficialment aquesta nit al Club. Serà el segon cop que el tinguem amb nosaltres, la primera vegada va ser a l'abril del 2010. En aquesta ocasió ve acompanyat pel Santi Carcasona a la bateria, el Jordi Blanes al baix, el Roc Calvet a la guitarra i el Joan Comaposada als teclats.