Els Tàrraco Surfers van ser un dels primers grups que van venir a actuar a La PaRockia . Des de llavors ens ve l'amistat amb el Joan Reig, que després ha estat diverses vegades cantant a casa nostra. Ja fa algun temps que el Joan va obsequiar el meu fill Marc amb un joc de baquetes. Quan li va demanar si les volia per tocar la bateria, el Marc li va respondre que no; que les volia per fer cagar el tió. Això sí, d'ençà que el tió li raja amb les baquetes d'Els Pets, i a mesura que va madurant -ja té 5 anys-, ara sí que vol ser bateria... o paleontòleg.

Un conegut meu que toca la guitarra molt i molt bé, en una ocasió va coincidir amb el mestre Tete Montoliu; i tot xerrant d'això i d'allò, varen arribar a una conclusió: quan creguis saber alguna cosa de música, llavors dedica't a l'agricultura. En Joan ja va començar la seva carrera fent rock agrícola: ja té mig camí fet! Però avui no patiu, que no anirem a collir patates ni tomàquets. "Hoy puede ser un gran día", com deia en Serrat. Sí, perquè avui, els que us agrada la música de cantautor gaudireu, ben segur, amb les interpretacions d'en Joan & Cia. Jo sóc més de Pink Floyd, el Joan ja ho sap, però ell aconsegueix amb els seus concerts una cosa molt important: fa que passem, amb naturalitat, de riure desenfadats a trobar que se'ns posa la "gallina de piel". Un autèntic crac!

Amb tots vostès, Joan Reig!

Josep Conesa (*)
(*) De la Cafeteria musical La PaRockia, de Balsareny.

Fill de Constantí, encara que nascut a Tarragona, el Joan Reig va venir a aquest món el 16 de març del 1963. El seu pare havia tocat el fiscorn i la bateria en un parell d'orquestres, i aquest últim instrument va ser el primer que va tenir entre les mans el petit Joan. Poc es podia pensar que amb els anys es convertiria en el bateria d'un dels grups catalans amb més ressò: Els Pets. Hi pertany des dels seus inicis a l'any 1985. Amb ells porta 34 intensos anys de vida musical i 16 discos. Ja formant part de Els Pets, el Joan Reig s'ha embarcat en diverses aventures musicals i de totes n'hi ha un testimoni discogràfic. L'any 2000, en complicitat amb l'acordionista Carles Belda i el cantant de Brams, Francesc Ribera, "Titot", va ser un dels fundadors del grup Mesclat. Amb ells, en formació de sextet, feia una música etiquetada com a folk-rock, desenfadada i reivindicativa, que ha donat fins ara tres discos: "Mesclat" (2002), "Manilla" (2004) i "Cròniques colonials" (2007). Degut a les múltiples activitats dels seus components, Mesclat porta uns anys aturat, però no pas mort, i no és descartable una revifalla. En paral·lel a Mesclat, l'any 2006, va crear el grup Refugi. A Refugi el Joan Reig era el cantant i el repertori es basava en un recull selecte de la cançó en català dels anys seixanta i setanta, amb la intenció de difondre aquell patrimoni entre els més joves. Amb Refugi té publicat el CD "Vestits nous" (2009). Refugi, igual que Mesclat, és també un grup en situació de letargia, viu però en repòs. Finalment hi ha encara una tercera formació creada fa uns anys amb la intenció de seguir en actiu quan Els Pets fan vacances. Són els Tàrraco Surfers, que van néixer com un conjunt instrumental i festiu de quatre músics vestits de romans que feien "surf music" i que després, amb l'afegit d'un vocalista, ha derivat en un grup de versions que fa música de festa major. Tenen publicat el doble CD "Nadal i cap d'any a la platja" (2015)

Va ser al mateix temps que cantava amb Refugi que el Joan Reig va sentir la necessitat d'interpretar en un format acústic des de cançons d'Els Pets fins a d'altres que formaven part del seu bagatge sentimental. Així és com, sense renunciar a totes les altres formacions, roda des de fa temps per petits escenaris, ja sigui en duo, en trio o en quintet. L'any passat va gravar un primer disc en vinil, "Joan Reig", amb quatre cançons pròpies i dues versions. Avui, acompanyat a la guitarra pel Sergi Esteve i al baix pel Sergi Carós, ens mostrarà la seva faceta més personal compartint amb nosaltres moltes cançons que segurament també estan vinculades als nostres records però que ens sonaran més càlides que mai.