Parlar del Remendao és parlar de l'Antonio i viceversa, és dels pocs casos que el personatge no és menja la persona. Aquest primer matís ens situa bastant de qui estem parlant, estem parlant de passió, d'amor, de fe, de família i sobretot, de talent i tarannà.

Vaig conèixer a l'Antonio fa molts anys, molts, quan ell era un adolescent amb infinites ganes de menjar-se el món. Amb la seva banda vam gravar unes maquetes i recordo la força que desprenia, la creença i el seu ritme innat, que és una característica que costa trobar en artistes, i sobretot en els amateurs, com era en aquell moment. No va ser difícil de proposar-lo a una discogràfica: van veure la fusta de seguida, perquè en tenia, i ara en té més. L'Antonio s'ha forjat amb el pas dels anys i ha madurat com un bon vi; per a mi, com un dels millors vins. Aconsegueix tot el que es proposa i té una família excel·lent. Els seus pares, germà, parella i filla, sempre m'han acollit com un més de la família i sempre he tingut el seu escalf i la seva mà estesa.

A l'Antonio només li puc desitjar la sort que es mereix, perquè la resta ja li ve de sèrie. Ha renunciat a moltes coses ben properes i fàcils per fer el que més li agrada: composar, produir i tocar. És dels artistes que vibra i fa vibrar, perquè quan el veus sobre l'escenari es fa notar, canta i toca com pocs i el seu canell dret fa sonar la guitarra com els de veritat, impressionant.

Xalareu molt del seu concert, de ben segur, perquè l'Antonio a mitges no hi va mai. Quina sort de poder gaudir d'aquesta "bèstia" i tenir-la tan a prop.

Eshuuuu!!! (ell ja m'entén) ¡Somos los mejores! ¡A por todas, campeón!

Joan Cayuela
De Kay Produccions. Productor musical executiu

Antonio Borjas, el Remendao, (Sant Joan de Vilatorrada, 23 de febrer de 1982) va descobrir la seva inclinació musical aprenent a tocar una vella guitarra del seu pare. El seu germà li va ensenyar a fer els acords d'una cançó dels Nirvana i va quedar tan fascinat que es va decidir a aprofundir en aquell instrument. Llavors rondava els quinze anys i el seu primer professor va ser el Juan Ramón Caro. Més tard n'aprendria de Pepe Haro, Manuel Carvajal, Rafael Cañizares i Manuel Granados. Amb Pepe Haro va recórrer un bon nombre de Casas de Andalucía de tot Catalunya sortint a l'escenari a interpretar alguna rumba, primer versionant els seus ídols (Camarón, Los Chichos...) i després presentant també algunes composicions pròpies. Al 1997, amb els seus cosins Joan García i Sergio García van formar el grup de rumba Remendaos. Amb ells va gravar quatre discos:"Remendaos" -maqueta- (2002),"Carrera a la luna" (2003), "Los mandamientos de Gallape" (2006), on van comptar amb les col·laboracions de Los Delinqüentes i Chico Ocaña (de Mártires del compàs), i "Resset" (2011). Durant aquella època l'Antonio va treballar amb el grup de música house Afromento, amb DJ Fudge & Hedi Benromdan. D'aquella experiència en va sortir el disc "Te diré", publicat el 2007. Més tard va posar les seves cançons i la seva participació com a músic al disc en solitari de Chico Ocaña "Canciones de mesa camilla" (2010). De mica en mica l'Antonio es va anar introduint en la producció musical, diversificant cada cop més la seva feina. Finalment el 2012, acabada la gira "Remendaos 15 años", el grup es dissol i ell comença la seva carrera en solitari. Presenta l'espectacle "Rumbersions", amb versions amb el seu segell personal i cançons pròpies. El 2013, amb uns nous músics, estrena la "Gira rumbera" i el 2014 presenta el seu primer disc en solitari, "Rumbakatá", en el que hi col·laboren El Canijo de Jerez i La Pegatina. El segon, publicat el 2018, el va titular "Historias guardades" i recollia catorze cançons acumulades a través dels anys, vestides amb una sonoritat flamenca i algunes amb un cert aire intimista. L'any 2010 ja vam tenir l'Antonio al Club de la Cançó, compartint escenari amb la seva cosina Celeste Alias i presentant l'espectacle "Adela". Avui ve a dur-nos el concert que la pandèmia ens va impedir veure el maig: una selecció de les seves cançons amb una posta en escena més íntima del que és habitual, en un format pensat expressament per al Club i acompanyat pel Jordi Blanes al baix, el Manel Blanes al "cajón" i l'Eyla González i l'Ariadna Ardoy, "Las primas del sur", als cors, les "palmas" i el "jaleo".