"...me'en vaig anar fins el país de les faltes d'ortus graphiae que, abans que correcció gràfica, vol dir neixença del símbol, perquè només aixís, ficant-se pels intersticis, espiant a través de les més mínimes escletxes, jugant a fet entre les esquerdes diminutes, colant-se pels petits esborancs i aprofitant les dreceres imperceptibles que hi ha entre els símbols, és posible llençar-se als abismes i travessar les selves que circumden la virginitat; només aixís, infiltrant-se en les grans faltes corredisses, assetjant les enormes faltes tenebroses i esperant el moment propici per fer un salt en el 8, és possible violar la pura falta d'aconteixement i trair la pròpia essència..." (Pau Riba - pròlegs del disc Dioptria)

Parlar d'en Pau Riba se'm fa difícil per la seva pròpia complexitat humana, musical i artística. De qui parlem? D'un músic, d'un poeta, d'un artista, d'un excèntric, d'un provocador, d'un...? o potser és la suma de tot plegat el què recull la personalitat d'aquest geni català?

En tot cas és ben segur que estem davant d'un dels artistes, poeta i músic més emblemàtics, diferent, estrany i genial que en el passat S.XX ens va captivar amb la seva música en aquelles tardes i vesprades tenebroses, plujoses i fosques tot escoltant "els morts dels anys 40" o aquelles nits esbojarrades, que més alegres que un gínjol, ens envoltàvem de l'aurèola dels "Licors" que en Pau ens oferia.

És ben veritat que sovint, les excentricitats (recordeu algun any del Canet Rock?) del personal poden amagar la qualitat intrínseca del mateix, i poden tancar les orelles a més d'un afeblit personatge, però aquest és el risc dels genis. Voldria per tant, parlar d'un Pau compositor i músic, que ha estat capaç de fer coses tan impressionants com el doble "Dioptria" que de ben segur estarà en primer lloc en el Museu Galàctic i Virtual de la Música Catalana que algun dia es portarà a terme... o no...

I esperem que aquell que al S.XX ens delectava cada dia i cada nit, pugui continuar fent-ho aquest nou segle incert i desconegut, perquè escoltant-lo potser animarem les nostres ànimes i estimarem la bellesa de les lletres i les notes.

Joan Vinyes i Sabata
Professor. Amant de la música.

Pau Riba va venir al món el 7 d'agost del 1948. La casualitat va fer que naixés a Palma de Mallorca, encara que ben aviat els seus pares el van dur a Barcelona. No hi ha nota biogràfica que no recordi que els seus avis paterns foren els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu. Cladria dir que per part de la mare tingué un avi, Pau Romeva, que també va ser escriptor i traductor. De manera que als seus gens hi porta una marcada herència literària. Més que parlar d'un Pau Riba cantant o d'un Pau Riba músic hauriem de parlar d'un Pau Riba artista que, malgrat haver reeixit principalment en el camp musical, també escriu als diaris, té publicats alguns llibres i sovint acompanya els seus espectacles amb una especial posta en escena -com ho podrem comprovar aquesta nit- i gairebé sempre amb unes grans dosis d'histrionisme. I encara potser caldria anar més enllà i parlar d'un Pau Riba personatge, un home públic que fins i tot en èpoques de menor activitat artística mai ha deixat de ser present a l'aparador de l'actualitat catalana. Serveixi com a mostra recordar que un article seu aparegut al diari "Avui" va ser un dels textos que van haver de ser analitzats a l'examen de selectivitat de l'any 95. En una aproximació a la seva biografia musical podem dir que a l'any 67 va aparèixer la seva primera gravació i que des de llavors ha publicat onze discos de llarga durada més el recopilatori "Joguines d'època i capses de mistos", de la seva època amb el Jordi Pujol formant el duo Pau i Jordi. De tota la seva producció la crítica en destaca el doble disc "Dioptria", que és tingut per un dels millors que s'han publicat mai en aquest país. Continuadors de la nissaga, els seus fills Pauet i Caïm van formar el grup "Pastora" i amb ell han acompanyat el Pau Riba en alguna actuació i també en la gravació del seu disc "Cosmossoma". L'autor de peces tan clàssiques com "L'home estàtic" o la "Noia de porcellana" arriba avui a El Sielu amb el seu espectacle "Ribaibal" per recordar-nos les seves velles cançons i descobrir-nos les més noves.