L'Enric Milián, cantant de Santabárbara i autor de Charly i de moltes altres cançons, va néixer a Barcelona el 22 de novembre del 1947. Amb 14 o 15 anys va formar un duet de dues guitarres i dues veus amb el seu cosí Francesc, es deien Frank & Henry. A aquell duo s'hi van afegir un bateria i un baix i van sorgir Los Showmen, que amenitzaven cada setmana els balls del Price a Barcelona. Més tard, amb el grup renovat i amb el nom de Los Clásicos, van tocar per sales de Lloret de Mar i de Sant Pol de Mar. Va ser llavors quan li van proposar incorporar-se al Grupo 67 com a cantant però no com a guitarra sinó com a baix, i a partir d'aquell moment sempre més ha tocat aquell instrument. Al 1968 el Tony Ronald es va fixar en ell i en altres músics d'aquell grup i els va fitxar per acompanyar-lo. Després va venir la mili i al tornar, i recomanat pel mateix Tony Ronald, va entrar com a baixista al grup del Georgie Dann. Allà va ser on va conèixer l'Alberto López i el Mario Balaguer amb els qui acabaria formant Santabárbara. Al 1971 i mentre encara acompanyen al Georgie Dann, el trio, amb el nom de Época treu un single, l´únic d'una etapa que va durar ben poc. Tot va canviar quan al 1973 el productor Jorge Arqué els va obrir les portes d'EMI i Rafael Gil, compositor i home de confiança de la discogràfica es va enamorar de "Charly" i va apadrinar el naixement de Santabárbara. El nom feia referència al lloc on els vaixells guarden els explosius i volia significar la força amb la que el nou grup irrompria en el panorama musical espanyol. I així va ser. "Charly" es va convertir en un número u i Santabárbara triomfava a Espanya, a Europa i a Hispanoamèrica. A l'èxit de "Charly" en van seguir d'altres ("Adiós amigo", "Chiquilla" "¿Dónde están tus ojos negros?", "Recuerdo mi niñez", "San José"...), però tot es va estroncar amb la mort sobtada del bateria Alberto López, víctima d'un càncer. Santabárbara va passar a ser un duo i al 1979 i amb el canvi de companyia (d'EMI a RCA) començaven una nova etapa sense l'èxit de l'anterior. Tot i així van gravar encara tres LP's, fins que al 1984 el grup es dissol i cada un va pel seu cantó: Mario Balaguer passa a ser el director musical d'una important sala de festes a Mallorca i l'Enric Milián viu bàsicament de fer músiques per a publicitat. Anys més tard, al 1991 es retroben i tornen a gravar un disc "Divertimento". Al 1996 n'editarien un altre, "Algo está cambiando", l'últim com a Santabárbara. Uns anys després moria el Mario Balaguer. Al 1998 l'Enric torna a la música formant part de La banda del cocodrilo, juntament amb altres components de diversos grups dels setanta. Però l'experiència va durar ben poc i al 1999 va reaparèixer fugaçment amb la música en play-back de les cançons de Santabárbara i anunciant-se com a Enrique Milián, la voz de Santabárbara. Després d'anys d'inactivitat pública, al 2006, el Jerónimo Martínez (22-7-1953), mític bateria de grups com Los Salvajes i Lone Star i que ja havia tocat amb ell i el Mario durant més de vint anys, li va proposar de recompondre Santabárbara i va convocar un guitarrista de prestigi, el Carlos Rodas (17-6-1956), per completar la formació. Des de llavors fins ara, però, tan sols han actuat dues vegades (el 2007 i el 2008). El concert d'aquesta nit, doncs, és una oportunitat impensable fins fa poques setmanes. La veu de l'Enric Milian, la bateria del Jerónimo Martínez i la guitarra del Carlos Rodas revivint a El Sielu l'esperit i el llegat de Santabárbara. Un somni.
| |